Catalunya encapçala les exoneracions a insolvents
El Punt. De les 7.125 persones que s’han declarat en fallida a l’Estat, 2.286 són en jutjats catalans. L’advocacia de Barcelona organitza el 1r Congrés Europeu de la Segona Oportunitat per impulsar aquesta eina, “clau” en la crisi post Covid.
Els efectes econòmics provocats per la pandèmia de la Covid-19 són encara incerts a causa de les moratòries existents, per ara, fins a finals d’any. No obstant això, una dada que evidencia una nova crisi, o la continuïtat de l’anterior, és que s’ha incrementat un 34% el nombre de persones físiques (consumidors i empresaris) que es declaren en fallida als jutjats de l’Estat espanyol l’any passat respecte al 2019, segons les darreres dades del Consell General del Poder Judicial (CGPJ).
Catalunya és líder en aquest procediment concursal (en què s’aproven el 98% dels casos que es presenten), des de la creació l’any 2015 de la llei de segona oportunitat, que permet a una persona –un cop liquidat tot el seu patrimoni– exonerar-la del deute pendent, o acordar un pla de pagament en cinc anys, i poder començar de zero, sense haver de recórrer a l’economia submergida. En concret, dels 7.125 procediments presentats des del gener fins al juny d’aquest any a l’Estat espanyol, un total de 2.286 van ser a Catalunya, que representen un 32% del total espanyol, xifra similar des del 2019. La previsió dels experts és que la presentació d’insolvències als jutjats s’elevi a un interval d’entre 12.000 i 14.000 casos aquest any, que suposarà un 41% més que l’any anterior. Tot i aquest increment, l’Estat espanyol encara és lluny dels 81.563 procediments d’insolvència que va registrar Alemanya al llarg de l’any passat.
El Col·legi d’Advocats de Barcelona sosté que el procediment de la segona oportunitat està ben implantat a Catalunya per les sinergies creades des del principi amb els actors implicats, des de l’administració catalana fins als jutges de mercantil i de primera instància. Ara, a més, ha creat una “aliança”, amb entitats socials, com ara Càritas i la Taula del Tercer Sector, a més d’experts, com el Col·legi d’Economistes de Catalunya, el Col·legi d’Educadors Socials de Catalunya i la Pimec per analitzar els efectes econòmics i socials que la insolvència provoca en les persones, així com alertes per evitar endeutaments. L’expertesa d’aquests professionals es podrà escoltar aquest dimecres i dijous en el primer Congrés Europeu de la Segona Oportunitat , que organitza el Col·legi d’Advocats de Barcelona.
Les ponències socioeconòmiques aniran en paral·lel a les taules jurídiques, en què magistrats i experts espanyols i europeus analitzaran la transposició de la directiva europea 2019/1023 –només Itàlia ja l’ha inclòs, mentre que països com ara l’Estat espanyol han demanat una moratòria fins al juliol del 2022 per aplicar-la–. L’avantprojecte de la nova llei concursal, presentada a l’agost, va activar totes les alarmes, ja que, segons l’advocacia, en certs punts recula en les bones pràctiques de la llei i fa una lectura esbiaixada de la norma europea, que inclou que el deute públic es pugui exonerar. Per ara, Hisenda ha presentat recurs contra resolucions que li deneguen que se li aboni el deute, però cap ha arribat al Suprem, segons experts.
“Queda molt per fer, però el mecanisme de la segona oportunitat ha demostrat que serà molt útil en la postpandèmia”, afirmava ahir Yvonne Pavia, diputada de l’advocacia de Barcelona i integrant del grup d’experts que ha impulsat la segona oportunitat a Catalunya. L’advocada va explicar que un dels punts que cal corregir de la norma és que l’advocat ha de ser present en tots els procediments, i no suprimir-lo com preveu l’esborrany en supòsits que es defineixen senzills, perquè implicaria que el deutor tampoc necessita la justícia gratuïta, quan és el perfil majoritari. Pel que fa al deute públic, Pavia recorda que el Suprem, en una sentència del 2019, poc després de saber-se la directiva europea, va ratificar que el deute públic s’havia de poder condonar, com el dels bancs.
“La llei funciona i és útil tant per a consumidors com per a empresaris, i amb el congrés busquem una anàlisi plural i assolir consens, com en la llei del 2015”, hi afegia Martí Batllori, advocat i coordinador del grup de segona oportunitat. “Cal un canvi de paradigma, que no hi hagi un estigma envers el deutor”, va cloure Miguel Ángel Salazar, advocat que també és en el grup d’experts.
“Em sentia ofegada pels deutes”
“Era l’administradora d’una empresa familiar. Fins que els bancs ens van tancar l’aixeta; ens vam començar a ofegar. S’acumulaven els deutes a la Seguretat Social i van venir els embargaments, com el del meu pis. Veia que se m’acabava la vida…” Ho explicava ahir Montse Moreno, de 39 anys i mare de dos fills, un d’ells amb necessitats especials. “Des de fa un any, miro la vida amb esperança”, hi va afegir Moreno, que va explicar com, a través de l’advocat Miguel Ángel Salazar, es va declarar insolvent, va demanar l’anomenat BEPI (benefici d’exoneració del passiu insatisfet) i actualment pot anar a comprar i refer la seva vida laboral i personal.
Moreno assegura que l’assessorament de l’advocat i les seves gestions són necessàries, ja que ella se sentia “esgotada psicològicament”, i que sola no ho hauria pogut fer. “L’advocat és primordial”, va manifestar. El seu procediment judicial ha durat un any, però explica que encara hi ha entitats bancàries que la tenen en la llista de morosos. “Veuen que ets vulnerable i s’aprofiten de tu; sort que tinc un advocat”, va reiterar.
En aquest sentit, Salazar va explicar que una de les bondats de l’avantprojecte de la llei concursal és que obliga els bancs a treure les persones de la llista de morosos un cop se’ls ha aprovat l’exoneració del deute. En el cas de Moreno, l’exoneració ha estat total, ja que s’ha fet balanç entre els ingressos que percep i les necessitats familiars, com ara l’atenció i cures que requereix el seu fill autista. Un altre dels canvis positius de l’avantprojecte, segons l’advocacia, és que es retira l’obligatorietat d’anar primer a un acord extrajudicial de pagaments, que el que realment fa és encarir i endarrerir el procediment, que el consumidor ha de fer davant notari, i l’empresari, a la Cambra de Comerç o al Registre Mercantil.