Catalunya continua perdent seus d’empreses
Diari de Girona. FINS AL 30 DE SETEMBRE HAVIEN MARXAT 679 COMPANYIES MENTRE QUE 571 HAVIEN OPTAT PER INSTAL·LAR-S’HI.
Sense ser la fugida massiva del 2017, l’any del referèndum a Catalunya, el saldo entre les seus empresarials que abandonen i les que aterren a la comunitat segueix sent favorable a les primeres, és a dir, a les que marxen. Des de començament d’aquest any fins al 30 de setembre, van fer les maletes 679 societats, mentre que les que van optar per Catalunya van ser 571, xifres que ofereixen un saldo negatiu de 108, segons les dades dels col·legis de registradors. En total, en el mateix període, la Comunitat de Madrid, encara que va perdre força i fins i tot va cedir més de les que va guanyar al segon trimestre, va registrar un augment net de 17 seus, en comptar fins al 30 de setembre passat amb 1.293 entrades i 1.276 sortides.
Aquesta és una qüestió que continua preocupant el món empresarial, tot i que no s’ha traduït en la marxa de seus operatives, però sí en la pèrdua de juntes d’accionistes o consells d’administració. El nou president de la Cambra de Barcelona, Josep Santacreu, considera que cal atraure les societats que van traslladar la seva seu social.
I també és una matèria que en el discurs durant l’acte de lliurament dels premis i medalles d’honor, el president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, va esmentar. Va reclamar «estabilitat econòmica» perquè les empreses que van canviar la seva seu social després del referèndum de l’1 d’octubre tornin a Catalunya. Treballar per aconseguir el retorn de moltes de les seus que es van traslladar va ser un dels compromisos electorals de Sánchez Llibre quan va accedir a la presidència el 2018 i ho va tornar a fer després dels comicis de l’any passat. «Aquí és on han d’estar», va sentenciar.
La Conselleria d’Economia admet la pèrdua de seus, però no s’ha cansat de reiterar que entre el 2017 i el 2022 van sortir de Madrid cap a altres comunitats més empreses que de Catalunya, malgrat l’allau de l’exercici del referèndum. Alhora, destaquen que el saldo net de creació d’empreses a Catalunya des del 2013 supera Madrid.
Des del 2017, l’any del referèndum de l’1-O, se n’han anat més de 5.200 seus i, en canvi, al llarg d’aquest període han optat per ubicar-se a Catalunya més de 2.500, segons les dades del Registre Mercantil. A Madrid passa exactament el contrari, amb l’excepció de l’any passat, en què es va registrar un canvi testimonial l’últim trimestre, amb 376 sortides i 373 arribades, i el segon trimestre de l’exercici actual. Al llarg d’aquest període, la comunitat de la capital d’Espanya acumula un saldo positiu de 1.749 seus inscrites, fruit de l’arribada de 8.037 i la marxa de 6.288 durant aquest període.
El tercer trimestre d’aquest any, gairebé la meitat dels negocis que van optar per deixar Catalunya com a seu van anar a Madrid. En concret, 80 de 180. El segon destí va ser Andalusia, amb 23; i el tercer, el País Valencià, amb 22. I a la inversa, de les 315 que van deixar Madrid entre juliol i setembre, només 77 van optar per Catalunya, encara que va ser el destí més escollit, davant d’Andalusia (55) o la Comunitat Valenciana (34).
En tot cas, l’efecte fugida s’ha moderat. Ho han notat, per exemple, comunitats veïnes com ara l’Aragó. Més de 650 companyies han pres aquest camí en els últims anys, el triple de les que ho han fet a la inversa, però la tendència s’ha neutralitzat aparentment, segons les estadístiques més recents. El saldo de companyies que es mouen d’un territori a un altre en tots dos sentits surt fins i tot a favor de Catalunya.
El saldo negatiu a Catalunya, el punt culminant del qual es va assolir el 2017 amb gairebé 2.000 fugues i amb prou feines 548 entrades, contrasta amb el desembarcament de divisions i segments de companyies, especialment multinacionals que han optat per instal·lar especialment a Barcelona i la seva àrea metropolitana centres de recerca i desenvolupament (R+D), d’innovació o hubs digitals. És el cas de Nestlé, Pepsico o els anuncis duts a terme per Intel i Cisco, entre d’altres, en un moment de consolidació de la capital catalana com a pol i ecosistema emprenedor, tecnològic i innovador.
Fugida multisectorial
A l’inici de la sortida de seus, al principi, el Govern es va arribar a plantejar dur a terme accions per atreure-les de nou i que anaven des de la plèiade de participades de La Caixa, com Naturgy (Madrid) i CaixaBank (València) o la pròpia fundació i obra social i el seu hòlding Criteria (Palma de Mallorca), fins a Banc Sabadell (Alacant). En tot cas, la fugida de seus, especialment de grans companyies, va ser multisectorial: Abertis (Madrid), Codorniu (Haro, La Rioja), Grupo Planeta (Madrid), Catalana Occidente (avui Occident, a Madrid), Pastas Gallo (El Carpio, Còrdova), Colonial (Madrid), La Bruixa d’Or (Pamplona), Oryzon (Madrid), Laboratorios Ordesa (Osca), Banco Mediolanum (València), MGS Seguros (Saragossa), Cellnex (Madrid), Cervezas San Miguel (Màlaga), Idilia Foods (València) i Cementos Molins (Madrid).
Aquesta última va viure un plet entre els familiars contraris a la mudança i els favorables, que van guanyar els segons. Alhora, de les 25 empreses cotitzades en borsa amb seu operativa a Catalunya, una dotzena se’n van anar amb el procés. Només Grifols i Fluidra tenen el domicili social a la comunitat en un Ibex 35 on hi ha moltes altres que van canviar de seu, des del Sabadell o CaixaBank a Cellnex, Abertis, Naturgy o Colonial.
Nombroses multinacionals han optat per instal·lar a Barcelona els seus centres de R+D i «hubs» digitals.