El Parlament aprova quan toca el pressupost del 2022
El Punt. Ratifica, gràcies als comuns, els primers comptes dels últims 12 anys que seran vigents des del primer dia. ERC diu que són “de la via àmplia”, i Giró ja confia a negociar els pròxims amb la CUP.
Catalunya entrarà a l’any nou amb el pressupost de la Generalitat vigent des del primer dia, dotze anys després que el tripartit aprovés per últim cop uns comptes quan tocava, els del govern Montilla corresponents al 2010. Els vots d’ERC i Junts, units a l’abstenció pactada d’En Comú Podem, van rebutjar ahir les més de 1.800 esmenes de l’oposició que havien arribat vives al ple –que volien canviar el destí de partides per un valor de vora 3.700 milions–, i van donar l’aval definitiu al Parlament tant a la llei de pressupostos del 2022 com a la llei de mesures fiscals i administratives, que és el calaix de sastre que l’acompanya. El nou pressupost puja en total a 38.139 milions –5.618 més que l’anterior, aprovat l’abril del 2020–, tres quartes parts dels quals es destinen a despesa social.
Durant la tramitació parlamentària de l’últim mes, arran de la negociació amb els comuns, s’han mogut partides per valor d’uns 800 milions, que milloren aspectes com ara la salut mental i bucodental, la retribució al personal de neteja dels centres sanitaris o l’inici de la implantació del tramvia en diversos territoris. A més, el diputat d’ECP Joan Carles Gallego ressaltava ahir altres compromisos assolits, com ara promoure el pacte nacional per la indústria i les comunitats energètiques, avançar en fiscalitat verda o en el gravamen a propietaris particulars que són grans tenidors de pisos buits, l’avenç cap a la internalització del 061 o la gestió unificada de l’ingrés mínim vital per completar la nova renda garantida.
“Són uns bons pressupostos, els millors que podríem tenir”, assegurava el conseller d’Economia, Jaume Giró, que recordava que en els últims deu anys només se n’havien aprovat cinc, sempre tard, un fet que dona fe de la “complexitat i dificultat” de tirar-los endavant. Giró, que denunciava de nou el dèficit fiscal que suporta Catalunya, lamentava que les grans novetats que segons ell s’han introduït a les dues lleis –una rebaixa de l’IRPF a les rendes menors de 35.000 euros, un increment per a polítiques d’habitatge social, la integració del fons complementari de riscos per avalar la presumpció d’innocència dels servidors públics i la mobilització de recursos per a la política lingüística i per “revertir” les sentències contra la immersió– tenen l’origen en el fet que l’acció política de la cambra s’ha vist “pertorbada” per la justícia. “Estem en una critocràcia avançada”, carregava, un terme que, segons ell, descriu la forma de govern on l’acció política i legislativa està en mans dels jutges. Com havia fet la vigília Pere Aragonès en la conferència de presidents, el conseller va expressar la necessitat d’un nou fons covid extraordinari de l’Estat per a les comunitats –als comptes no hi ha consignat res ara–, ja que a sobre les transferències provinents del model de finançament s’han reduït en 3.117 milions respecte a l’anterior pressupost, i si creix el total el 2022 és sobretot pels fons Next Generation. “Estic convençut que al final hi serà, un fons Covid, no podrà no ser-hi perquè les dificultats seran enormes”, cloïa.
La foto de l’escaquer
En tot cas, l’aprovació final dels comptes va oferir la fotografia de com tanca l’any l’escaquer polític català. La republicana Marta Vilalta es felicitava dels que batejava com “els pressupostos de la via àmplia”, que ERC propugnava a l’inici de la legislatura, ja que inclouen aportacions de tots els grups sobiranistes, també de la CUP durant la negociació. La cupaire Eulàlia Reguant, però, carregava contra els comptes, que veu com un “intercanvi de cromos” amb l’Ajuntament de Barcelona. Ella nega que siguin expansius perquè es limiten a recollir els fons europeus i l’augment del cost dels serveis, criticava de nou “macroprojectes” com ara el Hard Rock, els Jocs d’hivern o el hub de l’aeroport del Prat, i lamentava la insuficient o nul·la dotació per a l’habitatge, la farmacèutica o l’energètica pública. “Vam intentar-ho, però hi havia diferències que anaven més enllà del pressupost que ho van fer impossible”, responia Giró, fet que Reguant en la rèplica desmentia. En tot cas, el conseller admetia que als comptes els falta “la peça del 52%”, i ja feia tota una declaració d’intencions: “Espero que a partir del juliol tornem a seure i aquesta vegada sí que ens posem d’acord per al pròxim pressupost.”
El diputat de JxCat Joan Canadell retreia a la CUP que ni tan sols s’abstingués per mantenir la majoria del 52%, però en un discurs més moderat que en el debat a la totalitat, es felicitava per l’acord amb els comuns i deia que són “uns bons pressupostos per al mentrestant”, si bé tampoc s’estava de denunciar el dèficit fiscal. “Només que l’haguéssim reduït un 20% s’hauria pogut afegir tot el que han demanat els grups de la cambra”, subratllava.
Els comuns, que ara guanyen centralitat, presumien de la “utilitat” de la seva aposta, que els ha permès introduir millores, i defensaven que calia un esforç perquè “Catalunya no es pot quedar sense pressupost”, com evidencia la urgència de la sisena onada de la pandèmia. “És un acord certament fet a correcuita, però positiu”, reblava Gallego, que reclamava aprofundir en el futur en una reforma integral per a una major progressivitat fiscal.
En termes similars s’expressava la portaveu socialista, Alícia Romero, que es va queixar de la precipitació en l’aprovació i que el reglament no permeti moure partides entre departaments en el tràmit parlamentari. A més, lamentava que ningú del govern ni tan sols els truqués per parlar de les 327 esmenes que van presentar, totes rebutjades. Segons ella, es podria haver destinat a sanitat o a educació despesa “supèrflua” per valor d’uns 1.500 milions d’euros, com ara els serveis informàtics del CTTI, la xarxa exterior o “estructures excessives” d’ens autònoms. Romero també exigia al govern que s’impliqui en la negociació de la reforma del finançament autonòmic, i demanava que es revisin beneficis fiscals que ja pugen a 12.500 milions. Giró li va recordar que vora el 90% són fruit de normativa estatal.
Pel seu compte, Vox, Cs i el PP van carregar contra els comptes i van reclamar retallar la despesa amb la supressió d’organismes vinculats a la ciberseguretat o a l’acció exterior.