Carrer Nou: canvis per Internet, la crisi i el nou model de consum
Diari de Girona. Progressivament, comerços històrics van abaixant les persianes i alguns locals romanen buits des de fa anys amb cartells de «es lloga» o «es ven», i altres s’ocupen per nous negocis.
El carrer Nou de Girona fa 250 metres d’allargada i històricament tenia els baixos dels dos laterals farcits de comerços i establiments que permetien que fos un vial concorregut, amb un formigueig constant de clients entrant aquí i allà. Des de fa uns anys, però, la crisi econòmica primer i la pandèmia després han colpejat algunes de les botigues fins a fer-les desaparèixer. També ha mancat cert relleu generacional. El sacrifici de mantenir al dia un establiment de proximitat passa factura i no tothom està disposat a desviure-s’hi. Molts dels que estan baixant les persianes també assenyalen com a culpables els centres comercials i, sobretot, Internet, que fomenta la compra per impuls. «Ha vingut un noi amb una foto al mòbil que preguntava si teníem exactament allò», lamentava la propietària d’un establiment al centre del carrer. «Volen el que veuen a Internet. A la pantalla», insistia. «Abans la gent anava al centre de Girona a comprar. No hi havia Internet ni els centres comercials. Signifiquen la mort per al comerç», lamentaven des d’una botiga de productes tèxtils. El tancament imminent de Cal Rei ha causat impacte. Un dels socis propietaris, Jordi Batallé, explica la raó: «Ara hi ha altres maneres de comprar. El món digital i d’Internet s’ha menjat la botiga presencial». També indica que «hi ha una tendència a comprar coses low cost per obligació o per gust i la nostra tipologia de vendes és la d’articles que duren anys i que són reparables i cada cop hi ha menys gent que vol això», lamenta. I amb l’augment de preus, «molta gent guarda els diners per fer coses de gaudir i no per comprar», apunta una dependenta del carrer.
La radiografia del carrer
L’Ajuntament de Girona apunta que hi ha més locals oberts a la ciutat ara que abans de la pandèmia, però els comerços de la denominada «zona U» (carrer Nou, Sant Francesc i un tram de Santa Clara) coincideixen en què la sacsejada no afecta només el carrer Nou. Arriba a tot el Mercadal i fins i tot al Barri Vell o l’Eixample. Els cartells de lloguer, venda, traspàs o jubilació s’han convertit en un paisatge habitual. O l’aparició de botigues efímeres.
Al carrer Nou, la centenària boutique Can Prat va tancar a finals del 2019 i el local encara resta buit. Està a tocar de l’antiga oficina de Viajes Halcón, tancada fa temps, i de l’antiga seu de Caixa Girona, posteriorment convertida en una sucursal de La Caixa fins que la reculada de les entitats bancàries, que van començar a tancar locals arreu, va provocar-ne també el tancament. També l’espai d’una botiga de bicicletes (Bike Breaks), a l’altre costat de carrer, que s’hi havia traslladat des del Barri Vell i que va tancar amb un quart de segle d’història, de vendes de mallots i d’organitzar rutes pels entorns de la capital. També van estar molt de temps tancats uns locals en una cantonada del carrer Grober on ara hi ha obert una cafeteria (365) als baixos i oficines immobiliàries al primer pis (Marta Roca). La darrera sotragada al carrer serà el tancament de Cal Rei. Serà un altre local buit de grans dimensions. També quedaran buits dues joieries que estan liquidant els estocs i una sabateria.
Això sí, queden a peu dret dues entitats bancàries – una a cada entrada de carrer- la galeria d’art El Claustre, l’hotel Peninsular amb la cafeteria Savoy, l’Argence amb seixanta anys venent texans, sastreria d’home i talles grans i l’Arxer -primer venent camises i ara barrets- i un reguitzell de petits establiments (cafeteries, òptiques, botigues de joguines, menjar per emportar, estris de cuina, de roba, sabateries, un local on pinten ungles i de productes digitals).