Càritas ha atès 1.500 famílies en tretze anys a Palamós | Federació Hostaleria i Turisme de les Comarques de Girona

Blog

Càritas ha atès 1.500 famílies en tretze anys a Palamós

  |   Novetats

Diari de Girona. El servei de distribució d’aliments és gestionat majoritàriament per persones voluntàries | La coordinadora Fanny Fuertes destaca també altres projectes que ajuden emocionalment.

Les dades i els estudis estimen que un terç de la població a Catalunya viu en risc de pobresa. Els afectats per aquesta situació han anat en augment en els darrers anys segons les enquestes, i des de la crisi del 2008 no ha baixat el risc ni el nombre de les famílies o persones que viuen en situació de pobresa extrema, accentuant-se aquesta tendència a causa de la pandèmia, de la pujada del cost dels lloguers, de l’augment en el preu dels productes de primera necessitat, i dels preus de l’energia un cop va esclatar la guerra a les fronteres d’Europa.

Des del 2010 a Càritas Palamós-Sant Joan 1.500 famílies han estat acollides al seu programa de distribució d’aliments, i de moment des de principi d’any, ja són més de 200 les usuàries d’aquest mateix servei. L’espai de distribució d’aliments fa tretze anys que es fa amb conveni amb l’Ajuntament de Palamós, un servei bàsic que el gestionen majoritàriament voluntaris i on s’atenen anualment, de mitjana, entre 350 i 400 famílies.

A Palamós ens atén Fanny Fuertes Mateu, voluntària i coordinadora de Càritas Interparroquial Palamós i Sant Joan. Fa vint-i-cinc anys que exerceix com a voluntària a Càritas, concretament des del 1998. En la seva llarga experiència, més que consolidada, coneix el funcionament fins a l’últim detall i ha pres la iniciativa i responsabilitat en molts dels programes i activitats que s’hi estan duent a terme. S’ha convertit així en una important referent, tant pels que arriben de nou com els que porten més temps.

Normalment, les persones que arriben ho fan a través de serveis socials, quan sorgeix una necessitat els hi fan la demanda, i des d’allí són derivats a Càritas. Hi ha alguns casos que arriben per iniciativa pròpia, on els donen un espai d’acolliment per informar-se o simplement xerrar; i en cas de detectar una necessitat que no es pot ajornar, activen la cobertura d’urgència d’aliments durant el temps que triguin a tramitar l’ajut a través de serveis socials, que són avisats en aquests casos, des de Càritas, ja que es tracta d’una emergència.

Es fan dues entregues mensuals d’aliments per família, seguint un sistema d’assignació de punts bescanviables per productes alimentaris, i que depèn del nombre de persones que forma cada família. Amb aquests punts les famílies poden comprar els aliments que ells considerin, no és un lot de productes que els hi són entregats, és ben bé igual que anar a un supermercat i triar el que es vulgui. Es considera una manera més digna i on s’aprofita millor l’aliment que es consumeix.

Més enllà de l’alimentació

Fanny Fuertes fa èmfasi en la importància d’intentar cobrir altres necessitats, no només la de l’alimentació, i per aquest motiu, l’any 2010, van arrencar un projecte lligat a l’acolliment i distribució d’aliments per les persones nouvingudes, un projecte on preparen activitats per al benestar físic i emocional de la persona.

«Presentem tot un seguit d’activitats dirigits a potenciar el benestar físic i emocional, unes activitats gratuïtes que són obertes a tot el poble, un espai on es puguin relacionar amb tota la gent que ho vulgui d’aquí Palamós, creiem que és bo que així sigui, gràcies a això s’ha donat algun cas en què algú del poble ha donat feina a qui realment la necessitava»

Tot i que assegura que és molt difícil que a les persones que arriben els hi vingui de gust participar en aquestes activitats, perquè es troben en una situació que invita més aviat al desànim, quan accedeixen a participar-hi, l’efecte que suposa crear vincle, mantenir-se actiu i obrir-se socialment, és altament beneficiós, i és en aquest moment que aquesta persona comença a canviar la seva vida en positiu.

«Desconnexió necessària»

«El que estem oferint amb això, és com jo li dic, un massatge cerebral, on el cervell sol ha d’estar pendent del que els hi oferim durant aquella estona, en què no han de pensar si hi ha menjar o no n’hi ha, o si han de pagar el lloguer… És una estona de desconnexió molt necessària»

Els programes són diversos, a més de l’espai de distribució d’aliments bàsics i productes d’higiene (EDAP), trobem el Servei d’Atenció Bàsica Immediata (SABI) un menjador social, servei de dutxes i bugaderia, amb un perfil d’usuari que es troba en situació extrema, aïllat socialment, sense sostre o que viu en un infrahabitatge. Per altra banda, els grups de suport o suport individual (S@NTIR), el Servei d’Intervenció Educativa (SIE), un projecte socioeducatiu per garantir la igualtat d’oportunitats a infants i adolescents, el (SAI) Servei d’Acollida a l’immigrant, on es fa un acompanyament i se’ls guia a través de qualsevol tràmit administratiu així com la possibilitat d’assessorament legal i suport jurídic en qüestions d’estrangeria.

A tot això s’hi suma la programació de diferents activitats d’oci i tallers, jornades de voluntariat, xerrades o conferències, on les portes són obertes a qui vulgui assistir-hi o participar tal com explicava Fanny Fuertes.

D’usuària del servei del banc dels aliments a voluntària de Càritas

Ana Garcia Navarro és una dona de cinquanta-dos anys i fa quinze anys va haver de recórrer al suport de l’organització. Després de la separació amb el seu exmarit, quan el seu fill tenia sis anys, es van traslladar de Castelló de la Plana, on vivien, a Palamós, perquè aquí hi tenien família.

En un principi tot anava bé. Ella treballava i el pare del seu fill complia amb la manutenció del nen, fins que va deixar de fer-ho. En el mateix moment va arribar la crisi econòmica del 2008, fet que va contribuir que a la feina que tenia li anessin restant hores. Era netejadora a cases particulars, i va arribar a un punt en què ja no podia pagar lloguer, factures, ni aliments.

Primer pas, serveis socials

Ella no coneixia Càritas, però unes amigues li van explicar en què consistia i de quina manera podia sol·licitar aquest ajut. Primer va passar per serveis socials i aquests la van derivar per poder accedir al dispensari d’aliments. El seu fill va entrar al recurs SIE de suport escolar, on també feia sessions amb la Noèlia Urdininea, psicòloga.

Una de les vegades que va anar al banc d’aliments li van preguntar si volia ser voluntària i a ella li va semblar bona idea. Ana García assegura que aquest pas li va servir per mantenir-se ocupada i abstreure’s de la situació que vivia en aquells moments. A poc a poc es va anar implicant dins l’organització, fins i tot després de superar la crisi que estava vivint i ja no tenir necessitat d’acudir al dispensari d’aliments, va seguir i continua formant part de l’equip de voluntaris.

Ana Garcia va començar una nova relació sentimental, amb qui va tenir una nena, i les ocupacions del moment van fer que deixés el voluntariat durant un temps. Així i tot, en les estones que podia participava en alguna activitat programada, com tai-chi o costura, no hi va perdre mai el vincle. En el moment en què tot va agafar un ritme menys obligat a l’hora de cuidar la seva filla petita, va tornar com a voluntària a una botiga que havien obert, la llibreria/jogueteria, i allí continua dedicant bona part del seu temps.