Blog

Segons un informe publicat ahir, l’organisme adverteix que passar dels 25 anys actuals fins a 35 -sense introduir cap altra variable compensatòria- per calcular les noves pensions suposaria una retallada de les futures prestacions del 8,2%. La modificació del període de còmput és una de les grans cartes de la negociació que justament ha reprès el Govern aquesta setmana.

El ministre José Luis Escrivá sí que pretén ampliar el període de còmput, encara que es va afanyar en l’inici de les converses a descartar explícitament arribar fins als 35 anys. En tot cas, el titular de Seguretat Social sí que va arribar a estudiar mesos enrere aquesta opció.

L’estudi també apunta que l’ampliació del període de càlcul i possibles efectes amortidors -com deixar al futur pensionista triar els seus millors anys de cotització- perjudica més els treballadors amb salaris mitjans, beneficia aquells amb nòmines baixes i té un efecte neutre per a les més altes.

Els economistes Alejandro Muñoz-Julve i Roberto Ramos han fet una estimació de quins impactes ha tingut la darrera ampliació del període de càlcul en el pagament final de les pensions i quins es podria haver d’abordar en una nova modificació. La primera conclusió és que la reforma aprovada el 2011 pel govern socialista de Zapatero ha estat negativa per al poder adquisitiu dels nous pensionistes, ja que va suposar una retallada del 5% sobre la quantia de les prestacions. Una reforma que aquest 2022 ha acabat d’entrar plenament en vigor.

El 2011 es va aprovar passar de calcular la pensió en funció dels darrers 15 anys cotitzats a fer-ho sobre els darrers 25 anys. Això, segons els números del Banc d’Espanya, ha suposat aquesta retallada del 5%. És a dir, abans a un treballador que es jubilava en base als darrers 15 anys cotitzats li quedava, de mitjana, una pensió de 1.400 euros bruts (14 pagues). Ara, aquest mateix treballador es jubila en base als darrers 25 anys cotitzats i li queda una pensió mitjana de 1.330 euros.

Objectiu: millorar en equitat

El ministre Escrivá ha manifestat la intenció de modificar el sistema de còmput amb la intenció de fer el sistema més equitatiu. Argumenta que estava pensat per a treballadors amb una alta estabilitat laboral i que arribava a la seva edat de retirada en el millor moment laboral. I, per tant, els darrers 25 anys cotitzats coincidien amb els 25 anys en què més havien estat cobrant.

Segons les dades de Seguretat Social, això ja no passa així en tots els casos i un de cada tres treballadors presenten llacunes de cotització en la recta final de la seva carrera. Ja sigui perquè han estat acomiadats i estan un temps a l’atur abans de jubilar-se, perquè s’han vist obligats a canviar de feina per una de pitjor o perquè han patit una retallada salarial en els últims anys.

En base a aquest raonament, Escrivá pretén ampliar el període de còmput alhora que introdueix variables de compensació. És a dir, alhora que amplia el nombre d’anys cotitzats per calcular la pensió -encara no està clar quants-, permetre que els futurs pensionistes escullin quins anys prefereixen introduir en aquest còmput per sortir més beneficiats. Aquí el Banc d’Espanya també presenta xifres i conclou que si es prenen en consideració els 29 anys més favorables dins dels 35 previs a la jubilació, la pensió que quedaria al jubilat seria similar a la resultant de tenir en compte els 25 anys anteriors a la jubilació.

Els investigadors del Banc d’Espanya també apunten que permetre excloure més de sis anys dins d’un còmput de 35 provocaria un augment de l’import mitjà de la pensió. És a dir, augmentaria la despesa de la Seguretat Social. Escrivá ha anticipat que la seva pretensió és redistributiva i no recaptatòria i que el canvi en el sistema de còmput tindrà un efecte neutre sobre les arques públiques.