«Cal ampliar l’autopista AP-7 i regular el trànsit pesat»
Diari de Girona. La política considera que certs sectors ambientalistes haurien de reflexionar sobre el seu rebuig als parcs renovables.
Amb l’arribada de l’estiu, les costures de l’AP-7 es tensen. L’autopista està saturada, al límit de la seva capacitat, i la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica és conscient que cal buscar solucions com més aviat millor. L’aprovació dels pressupostos li permet respirar i tirar endavant els projectes pendents d’infraestructures, habitatge i medi ambient.
— S’han anunciat diversos plans d’infraestructures, col·laboracions publicoprivades o comandes de gestió per milions d’euros a una dècada vista. ¿Això permetrà posar-les al dia?
— Sí, hem fet una anàlisi de què necessitava el país per adequar-se als vuit milions de persones que hi vivim i, a més, amb la projecció de creixement demogràfic. En aquesta dècada de desinversió, les infraestructures havien quedat desactualitzades. Podrem avançar en només sis anys el que amb recursos propis hauríem fet en 20.
— Si concretem en alguns projectes com l’L-8 i l’L9, ¿hi ha cap novetat?
— Entre el 2027 i el 2030 les anirem veient com entren en funcionament. Sobre el calendari, sense problemes.
— L’altra gran infraestructura de mobilitat és l’AP-7. Fa dies que es parla de la congestió.
— Creiem que hi hauria d’haver alguna mena de pagament per ús vinculat a les emissions o al tonatge. Serien criteris per poder gravar l’ús de l’autopista, però és una tramitació i aprovació que depèn del Govern d’Espanya. El president ja ha iniciat el debat i alguns sectors econòmics i socials de Catalunya també ho plantegen.
— ¿L’autopista necessita una ampliació?
— Necessita millores de la mateixa infraestructura, tant en els enllaços com amb més carrils a les Terres de l’Ebre, el Vallès i el Penedès. Un tercer carril a l’Ebre i el quart al Penedès i el Vallès. La millora de les infraestructures, juntament amb aquest gravamen per ús, conegut com a vinyeta, és una opció raonable.
— Vinyeta i ampliació.
— Hem d’adequar la capacitat de les nostres infraestructures, d’acord amb l’augment de l’activitat econòmica a Catalunya i d’acord amb l’increment de la població. Eixos com la C-55, la variant de les Preses-Olot, l’N260…, la mobilitat ja no té res a veure amb la de fa uns anys i, per tant, és absolutament necessari adequar-los. I l’AP-7, des del meu punt de vista, també. Cal ampliar-la.
— ¿Han traslladat la petició al Ministeri de Transports?
— A les Terres de l’Ebre ja hi comença a haver projectes informatius, fins i tot previs a la declaració d’impacte ambiental i al projecte constructiu. En les ampliacions del Vallès i el Penedès el Ministeri ja comença a treballar. És evident que això ens situa en un termini mitjà per executar les ampliacions.
— ¿I mentrestant? ¿Regular el trànsit pesant és una opció?
— Això correspon al Departament d’Interior, s’estudia com es pot reduir la sinistralitat a l’AP-7.
— Els Comuns demanaven precisament que els camions no poguessin avançar.
— Sí, exactament. S’ha de regular el trànsit.
— ¿Quin estiu els espera als qui viatgen a Rodalies?
— L’estiu passat va ser dolent perquè les altes temperatures van afectar el servei ferroviari. Hem començat a adoptar algunes mesures perquè les deformacions produïdes per la calor tinguin el mínim impacte.
— Abans d’abordar l’ampliació de l’aeroport del Prat, el Govern ha de presentar el pla de gestió del delta del Llobregat que exigeix Brussel·les. ¿Quan ho farà?
— El tindrem acabat entre setembre i octubre. De fet, si em permeten la broma, com a deures d’estiu m’emporto el redactat preliminar d’aquest pla de gestió precisament per poder revisar-lo durant tot aquest mes d’agost.
— ¿El pla tindrà el vistiplau d’agricultors i entitats ambientals?
— No sé si hi podrà haver un consens generalitzat del 100% entre tots els sectors. Intentarem que sigui el màxim possible. Però ha de quedar aprovat el 2026.
— I una vegada estigui presentat, ¿creuen que Europa arxivarà la infracció oberta pel mal estat dels aiguamolls?
— Això fa de mal dir. No creiem que trigui gaire, però se’m fa difícil donar un calendari perquè no depèn de nosaltres. Pensem que ha de ser ràpid perquè és un expedient obert des de fa molts anys i ja queden poques qüestions per resoldre: l’acabament de les obres d’Aena als antics pàrquings i aquest pla de gestió. Entenem que aquest pla donarà resposta al que la Comissió demanava per tancar el cas.
— Si l’expedient es tanca i el DORA s’aprova al setembre, el principal escull per ampliar l’aeroport seran els seus socis. ¿Com ho gestionarà?
— L’ampliació és una decisió presa i comunicada a l’opinió pública. Es farà de la millor manera possible i amb unes compensacions ambientals mai vistes. És una infraestructura que, malgrat la preocupació que sé que tenen alguns sectors, aconseguirà les màximes garanties.
— ¿Creu que hi ha una part del territori que està sistemàticament en contra de qualsevol infraestructura que es planteja sobre l’ordenació d’energies renovables?
— Puc entendre la preocupació dels qui han vist un paisatge durant molts anys d’una manera i l’empremta que la implantació de renovables pot tenir en aquests entorns. Però contraposo aquest raonament i aquesta preocupació al fet de dir que hem de descarbonitzar la nostra economia. Descarbonitzar significa generar electricitat i generar electricitat vol dir disposar de plaques fotovoltaiques i aerogeneradors. I no fer-ho significa no lluitar contra el canvi climàtic i defensar els combustibles fòssils o les nuclears. Qui diu que no vol renovables vol dir que pretén continuar amb el model que hem tingut fins ara. Els augments de temperatures també afecten els paisatges. Pensem en l’última sequera o en els grans incendis. Crec que hi ha alguns sectors ambientalistes que haurien de fer una profunda reflexió quan se situen en contra d’alguns parcs renovables.