El BCE abaixa novament els tipus i els deixa en el 2,75 %
Diari de Girona. Intenta posar límit a la debilitat econòmica amb la cinquena retallada des de juny de 2024. Lagarde deixa la porta oberta a més rebaixes.
Complint el que esperaven els analistes, el Banc Central Europeu (BCE) va aprovar ahir una nova retallada de 0,25 punts en els tipus d’interès -la cinquena des de juny del 2024 i la quarta consecutiva-, fins situar el tipus de referència en el 2,75%. És una mesura amb la qual el BCE espera contribuir a la recuperació de la feble economia de la zona euro. I es va conèixer el mateix dia en què la Comissió Europea certificava que el creixement de l’economia de la zona euro va ser nul a la recta final del 2024.
Així, a la seva primera reunió de l’any, el BCE va decidir fer un pas més en la rebaixa del preu dels diners, a diferència de la Reserva Federal (Fed), que dimecres va decidir mantenir invariables els tipus d’interès als EUA (en un rang entre el 4,25% i el 4,5%) enmig de les noves preocupacions sobre la inflació que suposen les polítiques de l’era Trump i el recent encariment del petroli i del gas. Amb tot,
Ryanair manté el xoc frontal amb el Govern espanyol. En les últimes setmanes, el gegant del baix cost ha anunciat una reducció de vols a petits aeroports espanyols al·legant que les taxes que paga a Aena -el gestor aeroportuari controlat en un 51% per l’Estat- són molt altes, ha reclamat trencar el «monopoli» d’Aena i cedir aeroports a autonomies o ajuntaments i ha anat elevant el to en l’intercanvi de declaracions per aquest assumpte en la seva reunió d’ahir, el consell de govern del BCE va interpretar que «el procés de desinflació continua avançant» i que la seva evolució permet mantenir l’expectativa que la inflació «probablement» retornarà a l’objectiu del 2% a mitjà termini al llarg d’aquest any.
Això no va impedir a la presidenta del BCE, Christine Lagarde, fer-se ressò de la incertesa que afegeixen les tensions geopolítiques creixents i el possible impacte sobre el comerç global d’un augment dels aranzels com el que propugna Trump. «Més friccions en el comerç mundial farien més incertes les perspectives d’inflació a l’eurozona», va dir Lagarde a la roda de premsa posterior a la reunió del consell de govern del BCE. D’una banda -va explicar- aquestes tensions poden traduir-se en uns subministraments més cars i, per tant, en una inflació més gran. D’altra banda, no obstant, una desacceleració més gran de l’economia global pot traduir-se en debilitat del consum i de la inversió i, amb això, en una inflació més petita. D’una manera o una altra, la presidenta del BCE va remarcar que, sobre un possible augment dels aranzels, tot són especulacions encara. “Hi ha rumors, comunicats, assumpcions, però no hi ha res tangible”, va afegir.
Sense certeses
Tot i que va evitar assumir un compromís, Lagarde va deixar la porta oberta a noves retallades -«coneixem la direcció en la qual volem evolucionar i és la que prendrem», va dir-, si bé va evitar fer precisions. «Seria molt prematur discutir quan hem de parar», va afirmar.
Així, de cara a pròximes reunions, el consell de govern del BCE va insistir que «aplicarà un enfocament dependent de les dades» abans de determinar «l’orientació apropiada» de la política monetària, sense perdre de vista la seva determinació d’«assegurar que la inflació s’estabilitzi de forma sostinguda en el seu objectiu del 2% a mitjà termini». En la seva pròxima reunió del 6 de març, el BCE actualitzarà les seves previsions macroeconòmiques i això proporcionarà nous elements d’anàlisi.