Brussel·les planteja permetre ajudes d’Estat per a les companyies que redueixin el consum de gas
Diari de Girona. La Comissió Europea modifica el marc temporal de crisi per la guerra d’Ucraïna i inclou el desplegament de renovables i la descarbonització industrial. El 23 de març d’aquest any, Brussel·les va adoptar un Marc Temporal de Crisi per permetre als països el ‘rescat’ de les empreses castigades per la crisi d’Ucraïna o afectades per la pujada de preus de l’energia, d’una forma similar al que va passar amb la pandèmia. Ara, en línia amb el seu paquet de preparació per a l’hivern que advoca per reduir el consum de gas, l’Executiu comunitari obre més la mà i pretén deixar que els estats donin ajudes d’Estat per al desplegament de renovables i els processos de descarbonització industrial. Tot i que, també, en casos puntuals, que estudiarà «cas a cas» i estaran subjectes a «condicions», permetrà subsidis per a aquelles instal·lacions de gas que es transformin per utilitzar combustibles «més contaminants» abans de l’hivern o a les companyies afectades per restriccions de gas obligatòries o voluntàries, per incentivar l’ompliment dels emmagatzematges de gas «en la mesura que el mercat no ofereixi incentius per fer-ho» i per recolzar la provisió d’assegurances o reassegurances a les empreses de transport de mercaderies des d’Ucraïna i cap allà.
Tant en el cas de les restriccions de demanda com de l’emmagatzematge, Brussel·les afegeix que, tot i que estudiarà cada cas, seran «especialment pertinents» l’ús d’un «procés competitiu basat en criteris transparents per contractar volums de reducció voluntària de la demanda»; l’absència de restriccions formals al comerç transfronterer; la limitació dels incentius «a les reduccions de la demanda en el futur que van més enllà de les que el beneficiari hauria emprès amb independència de la mesura», així com una «reducció immediata de la demanda final afegida de gas en l’Estat membre, evitant alhora un simple desplaçament de la demanda de gas natural».
Així es recull en l’esmena publicada aquest dimecres per la Comissió Europea, dins del seu paquet contra la crisi. «La guerra injustificada de Rússia contra Ucraïna continua cobrant el seu preu, fins i tot en l’economia de la Unió Europea. La situació és greu i hem d’intensificar els nostres esforços per eliminar gradualment els combustibles fòssils de què hem depès molt fins ara. Amb l’esmena d’avui, ajudarem a accelerar el desplegament de les energies renovables, així com la descarbonització de les indústries, en línia amb els objectius de REPowerEU», va indicar la vicepresidenta executiva de la Comissió i comissària de Competència, Margrethe Vestager.
Les ajudes a les renovables es dirigeixen a projectes fotovoltaics i eòlics, però també s’inclou l’hidrogen renovable, el biogàs i el biometà, l’emmagatzematge i la calor renovable, fins i tot a través de bombes de calor. En la indústria es permetran els subsidis per electrificar i utilitzar tecnologies que utilitzen hidrogen renovable sempre que hi hagi una reducció del 40% de les emissions de gasos amb efecte hivernacle procedents d’activitats industrials que depenen actualment de combustibles fòssils com a font d’energia o matèria primera o si la reducció és del 20% del consum d’energia en activitats i processos industrials.
En els dos casos, la forma en què es poden concedir aquestes ajudes és a través de «subvencions directes, avançaments reemborsables, préstecs, garanties o avantatges fiscals», i s’atorgaran d’acord amb un pla «que compti amb una estimació del pressupost i del volum». Podran concedir-se fins al 30 de juny del 2023 i les instal·lacions han d’estar acabades i estar en funcionament en un termini de vint-i-quatre mesos a partir de la data de concessió, o trenta mesos en determinats casos (per exemple, eòlica marina i hidrogen).
En cas d’incompliment dels terminis, les companyies hauran de tornar el 5% de l’import per mes després dels primers tres mesos de retard, i augmentarà al 10% després del sisè mes. A més, les ajudes es concediran a través d’un procés de licitació, excepte en el cas dels avantatges fiscals i quan l’ajuda concedida per empresa i per projecte no superi els 20 milions d’euros i els beneficiaris siguin petits projectes, tot i que llavors la quantitat no podrà superar el 45% del cost total de la inversió.
D’altra banda, la Comissió també modifica en aquesta esmena el marc temporal per ampliar el suport que els estats membres podien oferir fins ara a les empreses que s’han vist afectades per l’impacte de la guerra, les sancions contra Rússia o les contrasancions a l’elevar la quantitat des dels 400.000 euros del març fins als 500.000 euros. En el cas de les empreses dels sectors de l’agricultura, la pesca i aqüicultura, les ajudes ascendiran des dels 35.000 euros del març als 62.000 i 75.000 euros, respectivament.
I respecte a la protecció que poden concedir a empreses que pateixin l’augment dels costos del gas i l’electricitat dels últims mesos, com és el cas de les grans consumidores d’energia, s’especifica que les ajudes podran arribar com a màxim al 70% del consum de gas i electricitat del beneficiari durant el mateix període de l’any anterior i el 80% de les pèrdues sofertes, fins a un límit de 25 milions d’euros.