Brussel·les enfonsa la previsió de creixement econòmic d’Espanya per al 2021
Diari de Girona. La Comissió Europea augura que creixerà un 4,6%, gairebé dos punts per sota de càlcul del Govern i 16 dècimes menys que l’estimat al juliol.
El creixement de l’economia espanyola continuarà sent fort, però molt inferior al previst fa tan sols tres mesos. La Comissió Europea se suma a altres organismes com el Fons Monetari Internacional, l’Airef o el Banc d’Espanya i refreda les projeccions macroeconòmiques del Govern de Pedro Sánchez, tot i que amb la destralada més pronunciada de tots. Brussel·les estima que el creixement del producte interior brut espanyol serà aquest any d’un 4,6% i un 5,5% el 2022, gairebé dos punts menys del que projecta l’Executiu espanyol per a aquest any (6,5%) i un punt i mig (7%) el vinent.
L’estimació se situa també molt per sota del que va preveure l’equip d’Ursula von der Leyen fa tan sols tres mesos. Llavors Brussel·les va revisar a l’alça un creixement, augurant un avenç aquest any del 6,2% i de 6,3% el vinent, que ara torna a retallar. Malgrat els nous números, la Comissió estima que des de l’aixecament de l’estat d’alarma a mitjans de maig, recolzat per una exitosa campanya de vacunació, «l’economia espanyola ha entrat en una recuperació constant» amb un sector de serveis –inclòs l’oci i el turisme– que estan recolzant aquest rebot. La creació d’ocupació també s’ha accelerat en els últims mesos, mentre que els indicadors de la confiança es mantenen alts tant per a la indústria manufacturera com els serveis.
Aquest diagnòstic porta la Comissió Europea a pensar que el creixement continuarà sent fort, impulsat principalment pel consum privat. «Després del rebot a la segona meitat del 2021, l’economia espanyola continuarà creixent el 2022 i tancarà la bretxa amb el nivell prepandèmic al primer trimestre del 2023», assenyala la nova anàlisi de la Comissió, que apunta el pla de recuperació i resiliència –que permetrà a Espanya accedir a fins a 140.000 milions d’euros els pròxims anys– com un dels motors d’aquesta reactivació econòmica que permetrà estimular la inversió pública i privada.
Riscos a l’horitzó
De fet, «es preveu que l’activitat econòmica continuï expandint-se el 2023», encara sota l’impuls de la despesa i les reformes finançades pel pla de recuperació, tot i que les taxes trimestrals de creixement tendiran a moderar-se. Aquest panorama farà que el PIB espanyol creixi un 4,4% el 2023. Una estimació que no està exempta de riscos particularment derivats de la pandèmia de la Covid-19. «Tot i que la incertesa ha disminuït significativament gràcies al control de la situació sanitària a escala nacional, encara hi ha diversos riscos per a les perspectives. La persistència o ressorgiment de la pandèmia en altres països podria influir en el creixement econòmic, en particular retardant una recuperació total al sector turístic», alerta la Comissió.
Altres riscos en l’horitzó es refereixen als colls d’ampolla en el subministrament, l’energia i els preus del transport, que podrien retardar la recuperació a curt termini, mentre que els desajustos del mercat laboral podrien afectar la implementació d’inversions verdes i digitals relacionades amb el pla de recuperació. En tot cas, el document també reconeix que la posada en marxa de les reformes clau del pla de recuperació –no esmenta explícitament les pensions o la laboral– també podrien tenir un impacte fort en el rebot.
Pel que fa a l’evolució de la inflació, i malgrat les mesures adoptades pel Govern, Brussel·les augura que es mantindrà en nivells rècord fins al segon trimestre de l’any vinent, amb una indexació de les pensions que augmentarà la pressió sobre la inflació subjacent. Com en previsions anteriors, l’equip del comissari Paolo Gentiloni valora positivament els programes de protecció de l’ocupació, com els ERTO, que han ajudat a mitigar «la destrucció d’ocupació durant les etapes inicials de la crisi de la Covid-19 i han aplanat el camí per a una ràpida recuperació del mercat de treball».
Reduir els nivells d’atur
Les xifres, segons l’anàlisi, parlen per si soles. «Tant el nombre de treballadors com la taxa d’atur s’ha recuperat aproximadament als seus nivells prepandèmics, tot i que al voltant de 200.000 empleats segueixen subjectes a ERTO (1% de la total ocupació)», assenyalen. Brussel·les pren nota que el Govern espanyol planeja reemplaçar l’esquema extraordinari actual amb un altre de nou de caràcter estructural, enfocat sobretot en la reconversió i la millora de les competències dels treballadors. Tot això portarà Espanya a reduir els nivells d’atur fins al 15,2% el 2021, 14,3% el 2022 i 13,9% el 2023.
Respecte al dèficit i el deute, i tot i que les regles del pacte d’estabilitat i creixement seguiran congelades l’any vinent i no es reactivaran fins el 2023, la Comissió confia que Espanya continuarà acostant-se als llindars màxims establerts en les regles. Després d’arribar a un forat pressupostari de l’11% el 2020, Brussel·les augura que el dèficit es reduirà al 8,1% aquest any i al 5% el 2022. El deute, en canvi, augmentarà al 120,6% aquest any i s’espera que comenci a reconduir-se el vinent per tancar amb un 118,2% i 116,9% el 2023.