Brussel·les eleva tres dècimes, fins al 2,2%, el creixement d’Espanya el 2023
Diari de Girona. Malgrat que l’expansió es moderarà durant el segon semestre, la Comissió Europea situa l’economia espanyola com el principal motor de l’eurozona aquest any. Les noves previsions apunten que la inflació es moderarà fins el 3,6% el 2023.
L’expansió de l’economia espanyola es moderarà durant el segon semestre de l’any a causa d’un sector turístic que anirà a menys, una activitat econòmica més feble amb els principals socis comercials, l’impacte d’unes condicions financeres més estrictes i un mercat laboral menys dinàmic. Malgrat aquest escenari, la Comissió Europea augura un futur immediat positiu per a l’economia espanyola amb una revisió a l’alça de les seves previsions per al 2023. Segons les noves previsions interines de l’estiu, l’economia creixerà aquest any tres dècimes més del pronosticat fa només tres mesos, un 2,2% davant l’1,9% augurat al maig, una dada que col·loca el país com un dels principals motors econòmics de l’eurozona.
Segons la nova actualització, que inclou dades de creixement i inflació de les sis economies més grans de la Unió Europea, Espanya creixerà aquest any més del doble que França (1%) o Itàlia (0,9%) i molt per sobre dels Països Baixos (0,5%), Polònia (0,5%) i Alemanya (-0,4%), que tancarà l’any en negatiu. Aquesta evolució, i particularment la frenada de l’economia alemanya, fa que Brussel·les hagi revisat a la baixa l’estimació de creixement per a aquest any a la UE (de l’1% al 0,8%) i en la zona euro (de l’1,1% al 0,8%). «Si l’economia més gran de la Unió es troba en un creixement lleugerament negatiu això afecta tot el món», va apuntar el comissari d’Assumptes Econòmics, Paolo Gentiloni.
Feble demanda interna
El motiu d’aquest alentiment, segons Brussel·les, és la debilitat de la demanda interna, particularment del consum, a causa de l’impacte dels creixents preus de béns i serveis, i l’enduriment de la política monetària. «Els indicadors apunten a una desacceleració de l’activitat econòmica a l’estiu i els mesos venidors, amb una contínua debilitat en la indústria i un debilitament de l’impuls en els serveis, malgrat una forta temporada turística en moltes parts d’Europa», explica la Comissió.
Tot això portarà a un alentiment el 2024. Per a aquest exercici, Brussel·les manté una previsió per a Espanya de l’1,9%, vuit dècimes menys que Polònia (2,7%), però encara molt per sobre de la resta de les grans economies de l’eurozona: França (1,2%), Alemanya (1,1%), els Països Baixos (1%) i Itàlia (0,8%). Aquest escenari ha portat els tècnics comunitaris a revisar a la baixa la dada per a l’any vinent, de l’1,7 a l’1,4% per al conjunt de la UE i de l’1,6% a l’1,3% per a l’eurozona. En el cas d’Espanya, la dada de l’1,9% és una dècima menys del previst a la primavera, «ja que el debilitament de l’activitat econòmica previst per a finals d’any s’estendrà almenys fins al primer semestre del 2024». Malgrat aquest debilitament de l’economia, el comissari Gentiloni va destacar que Espanya està «en una situació bastant bona, millor que en altres països pel que fa al creixement i la inflació» i va advocar per continuar «treballant fort» per evitar qualsevol retard en l’execució dels fons de recuperació.
Per què aconsegueix aguantar millor l’economia espanyola?. Els tècnics comunitaris ho atribueixen a un poder adquisitiu de les llars que s’espera que es beneficiï de la relaxació sostinguda de les pressions sobre els preus, juntament amb l’augment dels salaris nominals. Tot això, apunta l’informe, «mitiga parcialment els obstacles al consum privat». També suma el menor palanquejament del sector privat aconseguit en els últims anys i la resiliència del sector bancari, que contribuiran a mitigar els riscos financers, i l’aplicació del pla de recuperació i resiliència i els fons Next Generation, que s’espera continuïn impulsant el creixement de la inversió durant l’horitzó de previsió.
Moderació dels preus
Pel que fa a la inflació, les noves previsions apunten que es moderarà el 2023 fins al 3,6% a causa de la contínua desacceleració de la inflació energètica registrada a Espanya des del tercer trimestre del 2022. A més, malgrat la pressió a l’alça per l’esperada eliminació gradual de les mesures governamentals de suport davant els alts preus de l’energia, la inflació continuarà caient i s’espera que arribi al 2,9% el 2024. El nou informe també afirma que la inflació subjacent, que és aquella que exclou l’energia i els aliments no elaborats, disminuirà més gradualment a mesura que la transmissió dels elevats preus de l’energia a altres articles, especialment els aliments i els serveis, es prolongui durant el primer semestre del 2024.
Respecte la inflació a la resta de l’eurozona, Brussel·les pronostica un 5,6% el 2023 (6,5% a la UE) per caure al 2,9% el 2024, lluny del pic del 10,6% registrat l’octubre de l’any passat. Entre les grans economies de la UE, Polònia va registrar la dada més elevada (11,4%), davant d’Alemanya (6,4%), Itàlia (5,9%), França (5,6%) i els Països Baixos (4,7%). La situació tendirà a equiparar-se el 2024: Polònia (6,1%), els Països Baixos (3%), Espanya i Itàlia (2,9%), Alemanya (2,8%) i França (2,7%).
L’escenari actualitzat per Brussel·les no està lliure de riscos a causa de la guerra de Rússia contra Ucraïna i les tensions geopolítiques que continuen sent font d’incertesa. La Comissió Europea també alerta que l’ajust monetari podria afectar l’activitat econòmica més de l’esperat i el possible impacte dels creixents riscos climàtics.
L’economia espanyola aguanta millor que l’europea per la relaxació de les pressions sobre els preus.