Brussel·les eleva al 3% el creixement de l’economia espanyola el 2024
Diari de Girona. La Comissió Europea no tindrà en compte l’impacte de la DANA en els comptes públics i accepta revisar el Pla de Recuperació d’Espanya La previsió del PIB de la zona euro puja al 0,8% aquest any
«L’activitat econòmica a Espanya creixerà amb força el 2024», assegura la Comissió Europea en les seves previsions econòmiques de la tardor, en les quals ha elevat el creixement de l’economia espanyola del 2,1% al 3% per a aquest any, gràcies a l’impuls del consum i la resiliència del mercat laboral, molt per sobre de la mitjana de la Unió Europea i la zona euro.
La previsió d’un creixement del PIB del 3% per a aquest any se situa tres dècimes per sobre de la previsió oficial del Govern central per al 2024, del 2,7%. Al seu informe de la tardor, la Comissió Europea anticipa que Espanya situarà el dèficit públic en el 3% del PIB en aquest exercici i en el 2,6% el que ve, dins de l’objectiu de les regles europees (3%). No obstant, adverteix del risc que representa per als comptes públics el volum d’ajudes per atendre els damnificats per la DANA a València i el Mediterrani espanyol.
El comissari d’Economia, Paolo Gentiloni, va dir que el que ha passat a València és «un tràgic recordatori que els riscos mediambientals estan creixent». La Comissió, de fet, reconeix que és un exemple de les «dramàtiques conseqüències» que el canvi climàtic pot tenir sobre les persones i l’economia i a les quals cada vegada la UE està més exposada. «Els danys a les infraestructures de les regions afectades poden tenir repercussions més àmplies en el teixit productiu més enllà de les seves fronteres, mentre que les pertorbacions de l’activitat econòmica podrien revifar les pressions inflacionistes, en particular sobre els aliments», adverteix la Comissió.
Valoració prudent
No obstant, Gentiloni és més aviat prudent sobre l’impacte del desastre per a l’economia espanyola. A curt termini, la Comissió reconeix que les conseqüències econòmiques estaran sobretot relacionades amb l’aturada de l’activitat per part d’alguns dels negocis afectats o el cost de l’ajuda. «A mitjà termini, la realitat és, i és una realitat una mica tràgica, que el cost de la reconstrucció sovint té un impacte positiu en la comptabilitat macroeconòmica», va assenyalar l’italià.
Així mateix, la Comissió també va confirmar que no tindrà en compte les despeses derivades de la resposta a la tragèdia quan avaluï els comptes públics en el marc de les regles fiscals. «Des del nostre punt de vista, aquest tipus de despesa és única, així que no la comptarem en el procediment per dèficit excessiu, quan analitzem una possible desviació respecte el 3% del PIB», va explicar Gentiloni. En qualsevol cas,
Espanya compleix en principi els objectius marcats.
Brussel·les s’obre també a revisar el pla de recuperació espanyol, com ha fet en el passat amb Itàlia, Eslovènia o Grècia, per utilitzar part dels fons per tal de poder fer front a les conseqüències de la DANA. «És normal que la Comissió cooperi amb les autoritats espanyoles per redirigir, si se sol·licita, part del pla per abordar aquesta emergència», va explicar el comissari.
En les seves previsions, l’Executiu comunitari apunta a una forta evolució del consum i l’empenta de l’activitat turística com a principals motors de creixement per a Espanya. Segons la Comissió, l’evolució positiva en l’activitat econòmica «es veurà recolzada pel dinamisme de la creació d’ocupació i l’augment de la renda real de les llars». De fet, la demanda interna serà clau. A més del turisme, Brussel·les apunta a l’exportació de serveis com un altre dels sectors que contribueix al creixement del PIB el 2024.
La Comissió millora també les previsions per a Espanya el 2025 i el 2026. Tot i que l’economia espanyola continuarà creixent, l’Executiu comunitari preveu una desacceleració. Brussel·les pronostica un augment del PIB per al 2025 del 2,3% i del 2,1% per al 2026. El país creixerà molt per sobre de la mitjana europea i és la gran economia que més ho fa, amb Alemanya en recessió, i França, Itàlia o els Països Baixos experimentant un tímid creixement. Les previsions de la Comissió situen l’augment del PIB de mitjana a la UE només en un 0,9% i un 0,8% per a la zona euro. Només Malta, amb un 5%, i Xipre i Croàcia, amb un 3,6%, experimenten un impuls superior en l’economia que Espanya.