Brussel·les avala que Espanya renunciï als peatges a les autovies
Diari de Girona. La Comissió Europea dóna el vistiplau a la nova proposta del Govern central sobre el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència.
La Comissió Europea ha donat el vistiplau a Espanya perquè s’oblidi del seu compromís inicial d’implantar un sistema de pagament per ús a les autovies. Aquesta és una de les 52 modificacions del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR) que el Govern espanyol ha sol·licitat a la UE a través de l’addenda presentada davant de la Comissió Europea al mes de juny. La Comissió Europea va comunicar ahir que ha donat el vistiplau a l’addenda espanyola, en general, i, amb això, a la supressió del compromís d’un sistema de peatges a les autovies, en particular.
En el PRTR, el Govern s’havia compromès a implantar un sistema de pagament per ús a les autovies a partir del 2024. El compromís decau amb l’aprovació de la reforma. No es retarda, decau. Tot i que en un primer moment, el Govern va justificar la introducció de peatges com una mesura per aconseguir fons amb què finançar el manteniment de les autovies, el cert és que el compromís es va presentar a Brussel·les dins del marc d’una reforma -una nova llei de mobilitat- vinculada a l’objectiu de descarbonització de l’economia, sota el principi de «qui contamina, paga».
Mesures alternatives
Aquest enquadrament -que en el Pla de Recuperació no estava vinculat a cap objectiu econòmic, sinó mediambiental- li ha permès al Govern sol·licitar a Brussel·les enterrar el pla dels peatges, a canvi de mesures alternatives amb un resultat de descarbonització equivalent.
La CE ha valorat que les mesures alternatives proposades per Espanya -per reduir les emissions de gasos mitjançant l’incentiu del transport de mercaderies per carreterasón suficients per complir els objectius de mobilitat verda que el Govern espanyol s’havia proposat assolir en el PRTR inicial. Entre les alternatives proposades per Espanya, segons va explicar la ministra de Transports, Raquel Sánchez, es planteja la possibilitat d’introduir coincentius ferroviaris o bonificar els cànons del transport de mercaderies per ferrocarril per afavorir-ne el transport per tren.
«El més important és que aquest canvi parcial a l’abast de la llei general sobre mobilitat sostenible manté inalterat el nivell d’ambició de la fita. La fita revisada contribueix a la reducció de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle procedents del transport per carretera. I també aborda les anomenades recomanacions específiques per país que demanaven a Espanya millorar la infraestructura ferroviària de transport de mercaderies i promoure inversions en transport sostenible», va explicar la portaveu d’Afers Econòmics de la Comissió Europea, Veele Nuyts.
La Comissió Europea va fer ahir pública la seva avaluació positiva del document espanyol, que ara s’ha de sotmetre a la consideració del Consell de Ministres de Finances de la UE (Ecofin). L’aprovació de l’addenda per part de la Comissió Europea obre la porta al Govern per accedir a 94.300 milions més dels fons europeus Next Generation EU fins al 2026, que se sumaran al voltant de 70.000 milions de la primera fase. En total, seran 164.300 milions de fons europeus, en transferències i préstecs entre el 2021 i el 2026.
Transferències addicionals
L’addenda és el document que ha de servir per atraure 7.700 milions d’euros més en transferències addicionals (fins a un total de 77.200 milions a fons perdut), així com 84.000 milions en préstecs amb els quals finançar, amb menys tipus d’interès i més llarg termini, inversions del Pla de Recuperació en què participen el sector privat o les administracions públiques.
L’addenda també inclou els projectes que seran finançats amb 2.644 milions del nou mecanisme RepowerEU amb què la UE pretén avançar en la seva autonomia energètica.
A més, l’aprovació, ahir, de l’addenda deixa la porta oberta al Govern per sol·licitar el quart pagament de fons europeus (per 10.000 milions més), després que la Comissió Europea hagi acceptat la modificació d’algunes de les fites i objectius vinculats a aquest quart tram que havia sol·licitat l’Executiu. Espanya és l’únic país que, fins ara, ja ha sol·licitat tres desemborsaments a compte dels fons Next Generation EU assignats.