Brussel·les alerta de la desacceleració a Espanya i d’un dèficit a l’alça el 2024
Diari de Girona. La Comissió Europea preveu que hi haurà un creixement més alt aquest any, del 2,4%, però rebaixa a l’1,7% el del vinent. Apunta que es produirà una caiguda de l’atur fins al 12,1% i aposta per un repunt moderat dels salaris.
L’economia espanyola creixerà aquest any un 2,4%, dues dècimes més del projectat al setembre, però la desacceleració el 2024 serà més gran de l’esperada amb un creixement de l’1,7%, segons les previsions econòmiques de tardor presentades ahir per la Comissió Europea, que confirmen que la inflació continuarà moderant-se a Espanya i que el dèficit públic, malgrat l’eliminació gradual de les mesures adoptades per mitigar l’impacte dels elevats preus de l’energia, seguirà per sobre del llindar del 3%, tant el 2024 com el 2025, quan es reactivaran les regles del Pacte d’Estabilitat i Creixement.
La nova anàlisi de Brussel·les continua col·locant Espanya com el principal motor de l’economia europea, que aquest any ha perdut impuls a causa de l’augment del cost de la vida, la debilitat de la demanda externa i l’enduriment de la política monetària. «A Espanya, després d’una forta arrencada de l’any, l’activitat econòmica es desaccelerarà en la segona meitat del 2023 i el 2024», va explicar el comissari d’assumptes econòmics, Paolo Gentiloni, que es va mostrar confiat que la polarització exacerbada pel projecte de llei d’amnistia no afecti els resultats econòmics. «Això no és una cosa totalment nova en la dinàmica més recent a Espanya. També ho veiem a Brussel·les, al Parlament Europeu, i respectem el fet que hi hagi diferents tradicions als diferents països», però «he de considerar les perspectives i els resultats econòmics» i «confio que aquesta polarització que ha sorgit en els últims anys no afecti els resultats econòmics», va dir interrogat sobre el possible impacte de la llei d’amnistia en les reformes. Segons Brussel·les, l’economia espanyola continuarà creixent per sobre de la resta de potències de l’Eurozona com Alemanya, que registrarà una contracció del PIB del 0,3%, Països baixos (0,6%), Itàlia (0,7%) o França (1%).
Revisió a la baixa
En total, 10 països de la UE registraran creixement negatiu aquest any. Una evolució que ha portat la Comissió a revisar a la baixa, per segona vegada consecutiva, el creixement de la zona euro i de la UE per a aquest any, que preveu del 0,6% (0,8% al setembre). «Les dades posen de manifest l’eficàcia de les mesures de política econòmica adoptades que estan permetent que Espanya lideri el creixement econòmic alhora que aconsegueix reduir la inflació», va valorar el Ministeri d’Assumptes Econòmics, que destaca que Espanya serà líder de creixement els anys 2023, 2024 i 2025. «En un context d’incertesa internacional i alentiment econòmic a Europa, la Comissió ha millorat la previsió del 2023 fins al 2,4%, és a dir, quatre vegades per sobre del creixement de la zona euro», va afegir. Malgrat aquesta desacceleració, el nou escenari macroeconòmic que projecta Brussel·les en termes de creixement és positiu. Espanya continuarà creixent el 2024 i 2025 per sobre de la mitjana europea gràcies a la demanda interna, que s’espera que sigui el «principal motor de creixement» el que ve, recolzat per un augment més gran dels ingressos reals de les llars i la contínua flexibilització de les pressions sobre els preus.
Els riscos no desapareixen i es refereixen a l’impacte prolongat sobre la demanda de l’enduriment de les condicions financeres, especialment tenint en compte l’elevat, tot i que decreixent, nivell de deute extern, públic i privat. No obstant, el creixent poder adquisitiu de les llars i la sanejada situació financera de llars i empreses, «gràcies a l’inferior palanquejament i la liquiditat acumulada els últims anys, podrien mitigar els obstacles al consum i la inversió», sostenen els experts comunitaris. Quant al mercat laboral, l’informe es fa ressò de la creació sostinguda d’ocupació i la reducció de la proporció d’empleats temporals en el sector privat, que estan sustentant la resiliència en aquest terreny aquest any, malgrat la desacceleració del creixement de l’ocupació observada des de l’estiu. Per això, «s’espera que la taxa d’atur caigui al 12,1% el 2023».