Boscos sense bolets i poques castanyes per la sequera
Diari de Girona. La previsió augura una baixada de la producció respecte a l’any passat, que ja va ser dolent..
« Estem en un nivells de producció baixíssims. Si no canvia radicalment la situació, serà un any molt dolent»
JUAN MARTÍNEZ DE ARAGÓN MICÒLEG DEL CENTRE DE TECNOLOGIA FORESTAL
«Viladrau La castanya de no té res a veure amb la de Galícia. No apujarem els preus, perquè ja està tot prou apretat»
JOAUQIM SOLÉ CENTRE DE MANIPULACIÓ DE LA CASTANYA
Efectes de la sequera. A Catalunya, durant la tardor es cullen uns 30 quilos de bolets per hectàrea però enguany la xifra se situa als dos quilos. Un altre fruit del bosc que també pateix set és la castanya: la collita de la castanya de Viladrau caurà un 25% respecte al 2022, que ja va ser un mal any per falta de pluges.
La producció de bolets arreu de Catalunya està sota mínims i els experts creuen que aquesta serà una campanya «dolenta». Ho explica l’expert en micologia del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), Juan Martínez de Aragón, que diu que en aquests moments la producció se situa al voltant dels 2 quilos per hectàrea, mentre que en aquesta època de l’any hauria d’estar als 30. L’investigador diu que al Pirineu i Prepirineu la campanya ja es pot donar gairebé per acabada i caldrà veure què passa al Prelitoral on, si plou i no fa vent, la situació encara pot remuntar. En aquestes cotes més baixes la campanya comença més tard i es pot allargar fins al desembre.
Martínez comenta que, fins ara, «pràcticament no hi ha hagut producció de bolets als boscos catalans» a excepció d’algunes regions com el Ripollès o la Vall d’Aran on se n’han trobat algunes espècies. De fet, l’investigador diu que en un any «normal» la producció mitjana a l’octubre se situaria al voltant dels 30 quilos per hectàrea i, en canvi, ara mateix es troba als 2 quilos. «Una producció baixíssima», lamenta.
De fet, l’expert diu que, si no canvia «radicalment» la meteorologia en les properes setmanes, aquet serà un any «dolent», tot i que tampoc «excepcional». De fet, Martínez comenta que des que van començar a fer inventaris de bolets, ara fa 25 anys, hi ha hagut diversos anys amb produccions molt dolentes com el 2002, el 2004, el 2007 i el 2017. «Són moments cíclics condicionats pel clima», comenta. Sí que en els darrers quatre anys les produccions se situaven al voltant de la mitjana, que està als 50 o 60 quilos per hectàrea.
Pel que fa la previsió de pluges pels propers dies, Martínez diu que a la zona del Pirineu ja no hi tindran influència perquè recorda que, un cop plou, hi ha un període d’uns 10 o 15 dies perquè els bolets més comuns com el rovelló o el cep fructifiquin. «Ja ens en anem a principis de novembre i al Pirineu en aquestes dates ja fa glaçades a les nits, de manera que pràcticament no hi haurà producció», exposa. També és difícil que la situació canviï a la Catalunya Central pels mateixos motius. En canvi, diu Martínez, sí que pot ser que fructifiquin més bolets a la zona del Prelitoral i Litoral, ja que allà les temperatures són més baixes i la temporada acostuma a allargar-se fins a mitjans de desembre.
Tot i això, l’expert recorda que els bolets necessiten pluges constants i no que «en un dia caiguin 100 litres i després no plogui més». «Cal una pluja constant, que no hagi repunts en la temperatura perquè si no hi ha molta evaporació de l’aigua i que no faci vent perquè resseca molt el sòl i els bolets deixen de sortir», explica.
Qui també està pendent de la meteorologia són els productors de la castanya de Viladrau, al cor del Montseny. Enguany, les altes temperatures han deixat sense producció els castanyers de zones més assolellades, mentre que els situats cara al nord «estan aguantant més bé». La falta d’aigua, però, fa que la maduració sigui més lenta i fins i tot hagi provocat la mort d’alguns exemplars. «Ens cau amb el pelló -la pell externa amb punxes- i la castanya és més verda, tot i que per fora es vegi ben marró», detalla el responsable del Centre de Manipulació de la Castanya, Joaquim Solé. Ara el que necessiten és que les temperatures no pugin més de 18 graus i, si acabés plovent, permetria accelerar la maduració i els pellons deixarien caure la castanya. «Això pot variar d’un dia per l’altre», remarca.
Aquest any han incorporat més hectàrees, en total en gestionen gairebé una vuitantena, però no són suficients com per compensar la caiguda de la producció. La qualitat, però, continua essent bona. Solé recomana no comprar castanyes a granel perquè, si no està envasada, no es pot saber d’on ve. Recorda que perquè la gran distribució les posi a la venda en supermercats cal que passin dies. «Nosaltres, en canvi, la collim avui, l’envasem i la pots comprar demà», remarca. A Catalunya, la de Viladrau representa un 2% del total del mercat, dominat per la castanya de Galícia. «La de fora i aquesta no té res a veure», afirma. Malgrat tot, assegura que cada cop tenen més clients que, al marge de valorar la qualitat del producte, també te
nen en compte la feina que fan tot l’any de cuidar els castanyers i les finques d’una forma sostenible.
El preu de la castanya de Viladrau s’apujarà un 2%. «Que hi hagi menys castanya no vol dir que apujarem preus, perquè ja està prou apretat», ha afirmat Solé, tot recordant que també tenen vendes amb altres productes elaborats a les instal·lacions del Centre de la Castanya. El producte estrella és la castanya torrada que aquest any ha rebut la distinció del segell de qualitat Girona Excel·lent promogut per la Diputació de Girona.
Furtius
Un factor que enguany els va a favor és que no tenen danys pels estralls del senglar. «No ens havia passat mai, ens ha vingut de nou», admet Quim Solé. L’any passat van passar a collir a les tardes per evitar que el senglar se les mengés a la nit. Aquest cop, però, tornen a collir com abans, de matins. «Ara que tenim un collidor menys, s’ha de saber aprofitar», diu. Desconeixen els motius, però intueixen que és perquè, amb la sequera, els animals s’han traslladat a altres zones on tenen garantit l’aliment.
El que no ha afluixat és la pressió dels caçadors furtius de castanya. Solé detalla que el cap de setmana passat van tenir dos episodis molt preocupants. Es tracta de grups professionals que, amb l’ajuda de cordes, malmeten les branques dels castanyers per agafar directament els pellons. «Petar les branques vol dir que quedaran mortes i ja no produiran més», diu. Per això, reclamen a les administracions més vigilància perquè ells no tenen capacitat per fer-ho. «No ho podem fer sols, necessitem ajuda», assenyala, tot afegint que «la seva feina és cuidar els castanyers i collir els fruits però no pas vigilar els robatoris». «És un desgast fort» i no donen per més, admet. Alerten que els furtius apareixen sobretot en cap de setmana.
Una altra tendència que afirmen que encara no s’ha revertit és la de famílies que van a Viladrau amb la idea que poden collir-hi castanyes sense tenir en compte que és una activitat econòmica en finques privades. Solé recorda que per poder arribar a tenir castanyers productius i de qualitat calen molts mesos de feina i de gestió de les finques.
Reclamen més vigilància per frenar els grups que roben castanyes en finques privades a Viladrau