Barcelona confronta el dret a la ciutat i el dret al turisme
El Punt. L’equip de govern intensifica la seva estratègia per reduir l’arribada de creueristes que col·lapsen la ciutat. L’activitat turística genera 760 milions d’euros d’impacte en l’economia local.
El dret a la ciutat, a viure a la pròpia ciutat en condicions de dignitat, contra el dret dels turistes a caminar-hi amunt i avall amb l’efecte depredador que aquesta activitat de masses genera.
Aquest és el dilema que posa damunt la taula l’Ajuntament de Barcelona, determinat, d’una vegada per totes, a regular la visita de creueristes a la ciutat. El fenomen es deixa notar tant a la ciutat que, per exemple, els serveis de neteja es veuen obligats a canviar cada dia 14 vegades les papereres de la Rambla. No només això, la pell comercial de la ciutat està mudant amb una desaparició accelerada dels comerços tradicionals, que deixen pas a botigues destinades exclusivament al turisme, com és el cas.
El futur del creuerisme a Barcelona es començarà a debatre avui mateix en una reunió en què prendran part l’autoritat portuària, l’Ajuntament, la Generalitat i l’Estat. La competència última sobre el flux de vaixells de creuer és del Port, i l’Ajuntament es queixa que en l’entitat que regeix la infraestructura només disposa d’una cadira, quan la ciutat rep l’impacte directe de l’activitat portuària.
Els arguments que esgrimirà l’Ajuntament per contenir l’activitat dels creuers surten de l’anàlisi del document Informe d’externalitats del trànsit de vaixells al Port de Barcelona, que estudia l’impacte del turisme marítim a la ciutat. L’econòmic és de 790 milions d’euros anuals, tal com va establir la UB el 2016, però des d’aleshores l’activitat ha anat creixent i va arribar al màxim el 2019 amb Barcelona situada com a primera destinació de creuers a Europa. Quan baixen a la ciutat, els creueristes es gasten entre 50 i 230 euros al dia, i aquesta activitat genera 6.809 llocs de treball només a la mateixa ciutat.
Fins aquí els aspectes positius, perquè l’informe destaca l’impacte sociocultural d’aquest turisme, que, en dies de màxims, pot posar d’una tacada 25.000 persones a la ciutat. Això genera massificació de l’espai, homogeneïtzació dels comerços i cap vincle amb la cultura local. En la majoria dels casos, és un visitant que puja per la Rambla i no passa del límit de la Gran Via, concentrant l’activitat al centre.
L’impacte ambiental és molt fort. Amb un consum elevadíssim d’aigua, entre 200 i 300 litres per persona i dia, generació de 340 litres per dia i persona d’aigües grises o 30 litres d’aigües negres. Les emissions de diòxid de carboni suposen el 28% de tot el que es genera al port. Està estudiat que els barris propers al port són els que reben més impacte però també les comarques interiors, com ara Osona, per la generació de contaminants secundaris, com ara l’ozó troposfèric.
La tinenta d’alcaldia Janet Sanz avisa que el creixement dels creuers a Barcelona “és insostenible”, que “tenim un problema de quantitat, no de qualitat”, i davant de tot això assegura que “cal limitar i regular l’activitat”. Sanz resumeix els plans de l’equip de govern en una idea: “La barra lliure dels creuers s’ha d’acabar.”