B3tter: les barretes d’snacks saludables que sedueixen Jordi Roca
Diari de Girona. B3tter, fundada pel gironí Adrià Cruz i Álex Boisset, intenta competir al més alt nivell de la indústria alimentària amb els seus snacks saludables.
Adrià Cruz (Girona, 27 anys) i Álex Boisset (Castelló de la Plana, 30 anys) es van conèixer el 2021, en una festa en la qual tots bevien alcohol, menys ells, que preferien les seves ampolles d’aigua. Va ser un punt en comú que els va donar conversa per a tota la nit. I van arribar a la conclusió que, més enllà de begudes alcohòliques, la indústria alimentària introdueix components potencialment perjudicials per a la salut en productes que es consumeixen diàriament. Molts d’ells s’enfoquen al públic infantil, i està socialment acceptat. Aquesta reflexió es va convertir en el germen d’una idea: llançar la seva pròpia marca de snacks saludables. Així va néixer, a finals de 2021, B3tter, que va començar a operar el 2022. Però això, qui ha seguit la trajectòria d’aquests emprenedors, ja ho sap.
El que no s’imagina ni el més agut dels seus seguidors (Boisset té 187.000 a Instagram) és que els creadors de barretes, granoles i una crema de cacau i avellanes elaborades amb ingredients naturals i tan sols endolcida a partir de fruita, estan a punt d’introduir-se en el més alt de la gastronomia de la mà del xef Jordi Roca. El pastisser d’El Celler de Can Roca -restaurant amb tres estrelles Michelin- va ser un dels convidats més aclamats del pòdcast que els joves utilitzen per donar-se a conèixer, juntament amb les xarxes socials. “Què et semblaria que féssim una col·laboració amb tu? Ni que fos el topping…”, li van preguntar amb la descaradura que els caracteritza. I ell, que és també el propietari de les gelateries Rocambolesc, no va trigar a respondre: “Fet”. El que semblava una fantasia, fruit de l’espontaneïtat del moment, agafarà forma abans de l’estiu.
Cruz ho explica mentre esmorza dues de les seves barretes durant una entrevista amb Actius en la seva oficina a Barcelona, a la qual Boisset arriba tard i relaxat, i de la qual marxa aviat. Senzillament, ho deixa caure, quan estem a punt d’acabar-la. Ho fa sota l’atònita mirada del responsable de comunicació, que assegura no saber res sobre el tema, mentre encara està digerint el fet que Boisset s’obstini a reafirmar que la indústria de l’alimentació “ens ven verí”. “Ens encanten els conflictes”, li suggereix l’influencer al seu company, que li demana que rebaixi el to. És una mostra més de les dinàmiques d’aquests emprenedors que, intencionadament, no segueixen la norma. I els funciona.
No tot és fer diners
B3tter és un exemple de les empreses emergents dirigides per i enfocades a la gent jove, d’estructures més planes, que fugen precisament del concepte d’una empresa entesa des d’una perspectiva tradicional. “No som una empresa. No som aquí només per a fer diners. Som una marca que té la missió de transformar la indústria alimentària”. Per això van triar el seu nom, B3tter, perquè volien fer-ho millor, explica Cruz. “Creiem que es pot treballar molt i passar-s’ho bé al mateix temps. El més important per a nosaltres és la missió -insisteix-. Els diners és una conseqüència de fer bé les coses”, concorden els cofundadors.
En realitat, l’empresa els dona molt més que només per a menjar. Amb un capital inicial de 25.000 euros per cap, en el seu primer any de vida van facturar 300.000 euros i en l’exercici fiscal que estan a punt de tancar superaran, folgadament, els 600.000.
“Per a nosaltres és molt important un creixement orgànic i sostingut”, assegura Cruz. Per això, han dit que no a diferents ofertes d’inversió, “de grans multinacionals i fons privats” -el nom dels quals no revelen-, perquè no volen perdre l’essència. “Volem créixer, sí, però de manera controlada -insisteix-. La indústria alimentària utilitza els ingredients barats i perjudicials per a la salut per a tenir més rendibilitat. Nosaltres no volem això, no volem pervertir la marca”.”Això és impossible”. Aquesta era la resposta que els donaven tots els fabricants quan escoltaven les seves idees. Ells feien els productes a casa i anaven a les fàbriques per demanar que ho recreessin de manera industrial. Van contactar amb més de 30 i els van obrir les portes unes 10. “És impossible”, contestaven. “Deien que no podien endolcir amb fruita, que calia fer-ho amb sucre o edulcorants, i tenir com a mínim un greix”, recorda Boisset. “Érem dos xavals intentant fabricar on ho fan els gegants”, prossegueix. “I, a més, anàvem amb dessuadora i amb la gorra”, riu el seu col·lega. Però l’última els va dir que sí.
Es van quedar sense estoc
Distribueixen els seus productes a tota la península, de moment. A més d’en línia, els venen en negocis com Ametller Origen i Eroski, a l’Hotel W i l’Hotel Arts, tots dos de Barcelona, i l’aerolínia Level. Compten emocionats que Ametller els va comprar la meitat del seu estoc quan estaven començant, amb la intenció de vendre’l en dos mesos. “I es va acabar el mateix dia!”, afirmen encara sorpresos. “L’altra meitat la vam repartir l’endemà i se’ls va acabar en tres dies”, continuen.
“Llavors no teníem estoc, ni diners, perquè ens ho havíem gastat tot en aquesta primera producció”. Però van tirar endavant. I així segueixen, pas a pas. Transparents, incorrectes i insaciables, volent “canviar el món” amb els seus snacks saludables.