«Avui en dia s’ha de pensar en inversions més de tipus ferroviari»
Diari de Girona. Macias apunta que l’Eix va ser la primera infraestructura en trencar la radialitat.
Va ser molt important perquè va ser la primera gran infrastructura que va trencar la radialitat de la xarxa catalana, que està molt centrada a Barcelona, perquè és on van a parar totes les carreteres principals. Aquest és el valor més rellevant, més enllà de la pròpia magnitud de l’obra, que no va ser senzilla i va costar molts diners. Es va veure que existia un altre model de territori que no estava absolutament centrat amb Barcelona.
Vint-i-cinc anys després, l’eix Transversal ha complert les expectatives?
Va tenir tant d’èxit que no gaires anys després ja es va haver de desdoblar, i això és la millor demostració que va complir les expectatives.
Veient-ho amb perspectiva, no hauria estat millor que ja hagués nascut desdoblat?
És una qüestió de diners. I si n’hi ha pocs, com era el cas, el millor era que ja d’entrada tothom pogués anar de Girona a Lleida, i desdoblar-lo en el moment que quedés petit. És una bona manera d’assignar bé els recursos i prioritzar bé les inversions. Si aquest eix ja s’hagués volgut fer desdoblat des d’un bon principi disposant dels mateixos diners, s’hauria trigat el doble d’anys a completar l’obra, i això vol dir que la gent del Bages, per exemple, s’hauria d’haver hagut d’esperar deu anys més per anar a Vic o a Lleida. Considero que és més intel·ligent permetre que es pugui anar a tot arreu des del primer moment.
El territori l’ha sabut aprofitar?
Tinc la sensació que sí, i la prova és veure que comarques com el Bages, Osona, o la mateixa Garrotxa, per on no passa l’eix però se’n beneficia indirectament, s’han comportat millor amb les crisis i amb la recuperació que altres territoris. I segur que en tot això l’eix Transversal hi ha tingut alguna cosa a veure. L’eix ha contribuït que des d’un punt de vista econòmic les coses anessin més bé.
Actualment és un eix mesurat o ja es podria començar a pensar en una nova ampliació en alguns trams?
Crec que actualment està prestant un servei adequat, i la majoria dels trams estan funcionant molt raonablement bé. En tot cas, avui en dia s’ha de pensar en altres inversions més de tipus ferroviari que no pas viari, tot i que a nivell viari segurament que encara hi ha algunes connexions pendents. Però les grans inversions ara passen per l’àmbit ferroviari, i no ho dic jo, sinó la Unió Europea i ho comencen a fer tots els governs.
Doncs fa anys que es parla del tren transversal. El veu factible i amb opcions?
En aquest cas, més que fer aquesta nova línia pensant en un tipus de comunicació d’alta velocitat, s’hauria d’enxarxar bé tot Catalunya amb trens de rodalies i regionals. A més, el tren transversal faria un recorregut poc coherent perquè suposaria fer pujar i baixar els trens per una bona part de les serralades catalanes, i el dispendi energètic que comportaria això fa que avui dia aquest projecte no tingui massa sentit. En canvi, sí que en té, i ja se’n comença a parlar, la possibilitat de tornar a obrir línies que ja havien existit, com les de la Generalitat fins a Sallent i Súria. Per anar a Lleida i Girona ja s’hi pot anar per la via convencional, i pel que fa a les trens de mercaderies, no seria òptim fer-los pujar i baixar muntanyes perquè caldria una energia que ni tenim ni podem pagar. Seria més partidari de tornar a fer arribar el tren a Berga i de refer els antics corredors que no pas del tren transversal.
Com valora que la Generalitat en recuperi la gestió?
S’ha fet un càlcul econòmic i sembla que té sentit. Quan es va desdoblar la Generalitat no tenia diners per pagar-ho i va haver de recórrer al sector privat. En aquell moment va estar bé triar aquesta opció, i ara que hi ha la possibilitat de poder-lo rescatar, trobo coherent que es faci, com ja preveia la concessió.
Igualment seria partidari de fer pagar algun tipus de peatge?
A tots els països civilitzats d’Europa fan pagar per circular, menys aquí, simplement perquè el sistema de bipartidisme espanyol impedeix que es prenguin decisions importants pel país de manera consensuada.