Avió, allotjament i menjar són un 35% més cars que abans de la covid
Diari de Girona. Una família espanyola que l’any 2019 gastava uns 2.800 euros per dues setmanes de descans a l’estiu paga aquest any més de 3.600 pel mateix pla, sense comptar les despeses addicionals
Després del pont d’agost, moltes famílies compten les últimes hores per al final de les seves vacances mentre d’altres es preparen per començar les seves, però en (gairebé) tots els casos seran les vacances més cares, malgrat que el lloc de destinació sigui exactament el mateix que el d’altres anys. Agafar un avió o un cotxe, llogar una casa o reservar una habitació d’hotel és avui entre un 10% i un 35% més car que els anys anteriors a la pandèmia de covid.
És la derivada macroeconòmica d’una sensació generalitzada al carrer: «estiuejar» surt cada any més car que l’anterior. Com a exemple, una família (fictícia) que el 2019 s’hagués gastat uns 2.800 euros en dues setmanes d’estiu –2.000 de l’hotel, 500 en restaurants, 200 en carburants i 100 en bitllet d’avió–, aquest any pagaria més de 3.600 euros pel mateix pla. I a tot això s’ha de sumar qualsevol despesa addicional en la cistella de la compra, que també s’ha encarit.
Segons les dades de juliol de l’IPC, publicades aquesta setmana per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), posar gasolina o gasoil el mes passat era un 20% més car que en el mateix període de l’any 2019. Els vols nacionals han escalat un 10% i els hotels, un 33%. Però també llogar un segon habitatge –una opció habitual entre els turistes nacionals a la costa– és un 7,5% més car que fa cinc anys, i dormir en un càmping o en un alberg té un preu un 17,5% més alt.
Vols internacionals
Les pujades més pronunciades són les dels paquets turístics nacionals, que es disparen un 43%, i la restauració, ja que els preus de carta per dinar o sopar s’han encarit un 20,5% de mitjana des del 2019. Un bon exemple és el d’una simple cervesa, tan habitual als bars després de passar per la platja: avui està entre un 27% i un 28% més cara que fa cinc anys, en funció de si conté alcohol o no.
L’únic cas excepcional són els vols internacionals, que estan un 3,6% més barats que el 2019 i un 4,9% més assequibles que fa un any. Però, fins i tot respecte l’any passat, el forat a la butxaca segueix sent més gran: els bitllets d’avió a nivell nacional són els que més s’encareixen (11,7%), però també s’incrementen els paquets turístics nacionals (9,8%), hotels i restaurants (5%). La gasolina costa un 0,6% més i el gasoil, un 2,14% més. La cervesa rossa i la sense alcohol també són més cares que fa un any, un
1,1% i un 3,7% respectivament, mentre que la resta baixen un 0,16%.
Però no totes les comunitats autònomes apugen preus al mateix ritme. De fet, Galícia és l’autonomia en la qual més s’han encarit les vacances en els últims anys. Almenys això suggereix la rúbrica Turisme i hostaleria de l’Índex de Preus de Consum (IPC) que elabora l’Institut
Galícia és la comunitat autònoma amb més pujada de preus en els últims cinc anys
Nacional d’Estadística (INE). Aquesta rúbrica inclou tot el sector, des dels paquets turístics fins als hotels, hostals, pensions o càmpings i també els serveis de restauració, i mostra una alça del 26% davant els preus anteriors a la pandèmia. Navarra i Catalunya són les comunitats que tenen un creixement més baix, del 19,12% i del 20,83%, respectivament, mentre que la mitjana espanyola és del 23,02%.
Balears, la més cara
I no és un fet aïllat, perquè també en la comparació històrica, des del 2002, que és el primer any del que es disposen dades de l’INE, Galícia és la comunitat en la qual més s’han encarit els preus de turisme i hostaleria, amb una alça del 98%, mentre que Canàries és la que menys ha crescut, amb un avenç del 71%. En cap cas aquests increments disparats impliquen que Galícia sigui l’autonomia amb els preus més cars, ni de bon tros. Aquest títol l’ostenten les Illes Balears, mentre que al costat contrari, entre les comunitats més barates, hi ha Extremadura, Astúries i Múrcia.
Aquest encariment coincideix amb l’alentiment de la demanda espanyola, augurada pel lobby turístic Exceltur en vigílies de la temporada estival, després d’un creixement desbordat després de la pandèmia. La demanda interna va començar a donar mostres d’esgotament durant els mesos de primavera, ja que el nombre de nits gairebé no va créixer respecte l’any passat (0,4%) i la despesa turística en targetes (segons dades de Caixabank) va protagonitzar una alça del 5,9% per l’increment dels preus –si es descompta la inflació, el progrés es redueix al 0,3%–, però no per l’augment de les reserves, i quedava molt per sota de la despesa estrangera (19%).
Però a qui no foragita aquesta situació és als visitants estrangers, que en la primera meitat de l’any van sobrepassar la barrera dels 40 milions de turistes per primera vegada en la història, un 13% més que fa un any i un 11% més que el 2019, amb una despesa de 55.573 milions d’euros, un 20,6% més que fa un any i un 38% més que abans de la pandèmia.
El turisme estranger no es veu afectat: el nombre de visitants forans ha crescut un 13% respecte el 2023