Autònoms o assalariats, qui paga més? | Federació Hostaleria i Turisme de les Comarques de Girona

Blog

Autònoms o assalariats, qui paga més?

  |   Novetats

Diari de Girona. Fa anys que les patronals dels autònoms demanen una cotització per ingressos reals. Cristina García va deixar d’oferir els seus serveis com a community manager de forma freelance i va buscar feina en una empresa perquè va acabar convençuda que, «com a autònoma, pagava per tot arreu». Tot i això, és possible que, a l’abril, quan la jove madrilenya faci el seu esborrany de la declaració de la Renda, li surti a pagar més que quan era autònoma.

Aquesta idea «és comú», assegura Marta Zaragozá, CEO de Declarando, que afegeix que encara que depèn de cada cas particular, «en línies generals, entre un autònom i un assalariat, l’últim pot arribar a tenir més despeses», almenys «en concepte de Seguretat Social».

En aquest sentit, en el cas dels treballadors per compte d’altri, les despeses de Seguretat Social dependran del sou brut anual però no hi ha la possibilitat de modificar-les. En canvi, els autònoms sí que poden triar, per exemple, començar a pagar per la base mínima i anar-la pujant quan considerin oportú. «Dependrà d’ell», assenyala Zaragozá.

La part negativa és que la majoria de treballadors per compte propi no tenen un sou fix, encara que sí que tenen l’obligació de pagar mensualment aquesta quota. Una quantitat que continua pujant cada any i que es tornarà a elevar el 2022. Aquest any l’increment se situa entre 10 i 30 euros mensuals en funció del tipus de cotització. La base mínima queda en 377,87 euros i la màxima, a 1.266,66 euros.

Per resoldre aquesta situació, les patronals dels treballadors per compte propi fa anys que demanen una cotització per ingressos reals i, encara que sembla que s’està fent algun avenç, l’última proposta del Govern en aquest aspecte contempla un augment del 40% entre el 2023 i el 2024, una cosa que «portarà molts autònoms a la fallida», afirma Lorenzo Amor, president d’ATA. «Les propostes del Govern no ens agraden, igual que tampoc no ens agrada la definició que es dóna als ingressos reals», aclaria Amor.

Un altre element en contra dels autònoms és que paguin el que paguin de quota de Seguretat Social, surt de la seva butxaca, mentre que en el cas de l’empleat abona com a molt un 9% del sou i la resta és a compte de l’empresa. «Aquesta diferència en cotització fa que l’atur per al nostre col·lectiu sigui una prestació molt baixa, a més de no tenir indemnització per tancament, com sí que té un treballador per acomiadament», es queixen des de ATA.

Una altra diferència entre un col·lectiu i un altre és que els treballadors per compte propi tenen l’obligació de presentar l’Impost sobre el Valor Afegit (IVA) de manera mensual o trimestral, «tret que la seva activitat estigui exempta de pagar-lo», aclareix Zaragozá. L’assalariat no ho paga, «encara que tampoc no pot estalviar les més de 100 despeses deduïbles que té l’autònom», afegeix l’experta.

Factors determinants

Pel que fa a l’IRPF, és un impost que tots dos han de presentar a través de la declaració de la Renda i la seva quantitat dependrà de diversos factors com si tenen hipoteca, fills, plans de pensions… Però com seria en igualtat de condicions?

Amb un brut anual de 50.000 euros, en el cas de l’assalariat estaria en el tram del 37% d’IRPF, és a dir, 18.250 euros que li aniran descomptant a la nòmina de forma mensual. «Traient les despeses de Seguretat Social, li quedaria un sou net de més de 2.000 euros», aclareix l’experta.

Per part seva, un autònom amb el mateix benefici anual, dependrà de les despeses deduïbles que tingui. Per exemple, amb 15.000 euros de despeses li queda un rendiment net de 35.000 euros sobre el qual aplicar l’impost i anirà pagant-lo a través de les retencions a les factures o per mitjà del model 130, explica la CEO de Declarando. «Cada treballador -defensa Zaragozá- és un món diferent i li convé més un camí o un altre».