Autobaixa laboral: debat etern
Diari de Girona. Sempre que hi ha col·lapse a la primària, torna la polèmica pel temps que els metges dediquen a la gestió de les altes i les baixes. Les patronals avisen que la declaració individual augmentarà l’absentisme i volen que hi intervinguin mútues o farmàcies.
La pandèmia va globalitzar paraules com confinament, però les epidèmies de grip de cada hivern no aconseguiran, de moment, generalitzar la paraula autobaixa, entesa com la pròpia i responsable gestió de la baixa laboral sense haver de passar pel metge de capçalera. I és que, en cada col·lapse anual del sistema de salut pels virus respiratoris, retorna la polèmica a l’Estat per implantar aquest sistema o algun altre que agilitzi la tramitació de les baixes laborals.
Però anem a pams. La baixa –i l’alta, és clar– la certifica i gestiona el metge de capçalera des de fa dècades. Només l’any passat es va introduir la modificació que evita personar-se al CAP per recollir els respectius papers, que ja es trameten automàticament entre les respectives administracions de salut i laboral, almenys. Però l’autorització de l’absència a la feina correspon al facultatiu, que l’ha de certificar diagnosticant, ni que sigui visualitzant el malalt afectat.
Només durant la pandèmia de la covid es va flexibilitzar el sistema per evitar més contagis i no sobresaturar la medicina primària. Un sistema d’autodeclaració responsable d’incapacitat temporal per a la feina que el col·lectiu mèdic reclama implantar, almenys en èpoques d’epidèmia de grip i altres virus. “Cada cop seran més freqüents aquests episodis”, adverteix un portaveu del sindicat Metges de Catalunya, de manera que l’autobaixa “permetria destinar l’estona de gestió d’altes i baixes a diagnostic o assistència”. Els metges de capçalera calculen que un 30% de la feina en èpoques com l’actual epidèmia se l’endú la gestió de les baixes i les altes laborals.
En el terreny clínic, només hi veuen avantatges, “com es va demostrar durant la pandèmia”. L’envelliment de la població –també la laboral– i la “precarietat” de l’assistència primària són arguments per alliberar-los d’aquesta tasca. Fins i tot la senzilla raó de no dur els virus al centre de salut per certificar un malestar que “no impliqui pautes terapèutiques ni proves, més enllà de repòs, beure líquids i prendre paracetamol”, per exemple, avisen des del sindicat mèdic.
Però tan reiterada és la crida mèdica a canviar la tramitació com la de les patronals a respondre-hi que l’autobaixa podria complicar encara més la vida a les empreses. En general, totes les organitzacions empresarials alerten que, per resoldre un coll d’ampolla a l’administració sanitària, no s’hauria d’agreujar el de l’absentisme laboral, i reclamen que les mútues hi tinguin un paper cabdal, o altres fórmules que no els perjudiquin.
Absentisme
En vista de la possibilitat que la ministra Mónica García recuperés les baixes automàtiques de tres dies, Foment del Treball advertia en un comunicat que “la concessió de baixes sense una revisió mèdica de la persona afectada no té cap tipus de cobertura jurídica i suposa una falta de garanties per a les persones treballadores que no reben l’atenció mèdica necessària, i per a les empreses, que haurien d’assumir determinats supòsits fraudulents”. Per als empresaris, “l’absentisme laboral emergeix com un dels principals problemes en la gestió de les relacions laborals dins de les nostres empreses, que implica costos elevats, pèrdua de productivitat i competència”.
En una línia similar es mostra la petita i mitjana empresa. Pimec adverteix que la qüestió “estructural és la pressió i, en algun cas, el col·lapse del sistema assistencial sanitari, l’encarregat únic i exclusiu d’aquest tràmit”, defineix Josep Ginesta, el seu secretari general. L’exsecretari general de Treball valora que el govern de l’Estat busqui maneres de “fer més eficient” el sistema, com va intentar també l’anterior ministre Escrivá, però no avançant cap a l’autobaixa, sinó que proposa un “millor aprofitament del sistema de salut, bàsicament des de les oficines de farmàcia i les mútues, sense aïllar la decisió del mateix sistema”. La proposta de Pimec és que les més de 3.000 farmàcies tinguin un paper més actiu validant infeccions menors o processos que requereixen tres dies de descans, i validin i derivin la situació del pacient. Fins i tot disposen de tests per a covid, o combinats de covid i grip. Aquesta opció alleugeriria la pressió sobre els CAP, així com la possibilitat que les mateixes mútues laborals validin la baixa i l’alta, tenint en compte que s’hauran de fer càrrec de les despeses que impliquin algunes de les contingències cobertes i en faran un seguiment i traçabilitat.
Les patronals temen que facilitar les baixes i les altes laborals agreugi un dels dèficits de Catalunya: és el segon territori de l’Estat en absentisme laboral, amb 46 treballadors de baixa de mitjana per cada 1.000 empleats. Només la supera Navarra, mentre que la majoria d’autonomies tenen deu punts menys, dada que coincideix amb la mitjana estatal. Ginesta alerta que l’increment de l’absentisme “es dona no només en sectors en què resulta imprescindible l’esforç físic, que seria comprensible, sinó que esdevé global”. Un treballador de l’Estat falta una mitjana de catorze dies a l’any a la feina per malaltia, també una de les taxes més altes d’Europa. És en la diferent legislació fiscal i de cobertura sanitària que es basen també algunes diferències. Alguns estats com ara Portugal i el Regne Unit apliquen l’autobaixa, però el treballador deixa de percebre ja una part del sou des del primer dia de baixa.
Entre les propostes a explorar, hi hauria també facilitar el teletreball durant uns dies de manera immediata o, si ho comunica el treballador, com a opció per no “contagiar” els companys d’un col·lectiu laboral, avancen des de Metges de Catalunya. Aquesta línia a intentar, però, facilitaria la feina a pocs empleats, i, veient l’evolució del teletreball, obligat durant la pandèmia però en franca reculada, tampoc fa pensar que això pugui ser una solució general.
Els experts en relacions laborals asseguren que, tot i l’evident avenç en drets socials i de conciliació familiar dels últims anys, encara s’encobreixen una part de les baixes laborals per compensar la falta de conciliació i les dificultats per atendre fills o familiars a càrrec.
Mentre es debat, ben segur que passarà l’epidèmia de grip d’aquest hivern i la qüestió no es reprendrà fins a l’hivern que ve.