Atrapats en el lloguer
La Vanguardia. Els alts preus impedeixen que joves i rendes baixes estalviïn i millorin en habitatge
La forta pujada del preu del lloguer ha desvirtuat el sentit de viure com a arrendatari: estalviar per, en un futur, accedir a un habitatge millor o disposar d’una capacitat de consum acceptable quan les rendes siguin més assumibles que una quota hipotecària. Això ja no és possible per a gran part dels llogaters. “La gent ja no pot sortir del lloguer, està immobilitzada”, advertia Joana Amat, d’Amat Immobiliaris, en una jornada sobre l’accessibilitat de l’habitatge celebrada aquesta setmana per l’ Associació d’Agents Immobiliaris de Catalunya (AIC) i el Col·legi Oficial d’Agents de la Propietat Immobiliària ( Coapi) de Barcelona.
El 39% de les llars que viuen de lloguer dediquen un 40% de la renda bruta a pagar la mensualitat, i entre els percentils amb salaris més baixos el sobreesforç arriba al 50%, segons el Banc d’Espanya. “És una quantitat absurdament alta”, destaca José García Montalvo, catedràtic d’ Economia de la UPF, que desborda les condicions de vida i les expectatives.
En aquesta situació es troben al voltant d’1,3 milions de llars, calcula Montalvo. Es tracta de persones –assenyala– que no haurien d’estar en el lloguer de mercat, perquè la seva situació financera no els permet assumir els preus de manera raonable. “S’haurien d’incloure en el lloguer social”, apunta el catedràtic. Tot i això, no poden perquè Espanya arrossega un gran dèficit en aquesta oferta.
El parc públic de lloguer amb prou feines suposa l’1,5% del total, quan la mitjana europea està entorn del 8%-9%. Com a conseqüència, al voltant d’un 45% de la població que vivia en habitatges de lloguer a preu de mercat en el període 2015-2023 estava en risc de pobresa o d’exclusió social, indica el Banc d’Espanya. Es tracta de la proporció més elevada en el conjunt de les economies europees, situant-se uns 13 punts percentuals per sobre de la mitjana de la UE-27. En paral·lel, la construcció d’habitatge protegit ha baixat els últims anys –vegeu gràfic–.
La situació està enquistada entre les franges joves i les rendes més baixes sense ajuda familiar. El lloguer representa per a molts d’ells l’única via residencial, però ni és senzill entrar en aquest mercat per l’escassetat d’oferta, ni entrar-hi garanteix cobrir les seves necessitats perquè els preus han augmentat a més ritme que els salaris.
Per a 1,3 milions de famílies, pagar les rendes suposa un sobreesforç que hipoteca la seva vida
Entre la franja de 16 a 24 anys els sous mitjans van pujar un 26% entre el 2015 i el 2022, mentre que dels 25 als 34 anys l’increment va ser del 24%. En canvi, els lloguers van avançar un 28% aquest període. El creixement del preu dels habitatges en propietat va ser més acusat, cosa que en dificulta encara més l’accés per a aquests col·lectius. “El pas del lloguer a la compra d’habitatge pràcticament ha desaparegut”, insistia Joana Amat. “Els joves no poden comprar sols, si no tenen ajuda familiar per a l’entrada, no hi ha manera”, afegia aquesta experta en immobiliari.
Un repàs als salaris mitjans dels joves publicats per l’ INE i a les rendes a les ciutats amb més demanda ajuda a entendre el perquè. A la franja dels 20 als 24 anys el salari brut anual ascendeix a 15.181,24 euros; dels 25 als 29 anys arriba a 20.459,60 euros, i dels 30 als 34 anys, a 24.114,17 euros. I, per a totes les franges d’edat, el salari més freqüent a Espanya se situa en 14.586,44 euros, amb el 4,2% dels treballadors per compte d’altri en aquest rang, tal com es desprèn de l’última enquesta de condicions de vida. Mentrestant, en ciutats com Barcelona el lloguer mitjà el primer semestre de l’any arriba a 1.162 euros cada mes. Són gairebé 14.000 euros cada any, igualant, per tant, el sou més freqüent. Una persona d’entre 30 i 34 anys, per la seva banda, hauria de destinar el 58% del sou brut a pagar-lo.
Malgrat l’esforç que suposa un lloguer per a part del col·lectiu, encara és la seva única sortida residencial ateses les condicions del crèdit i els preus de compravenda. Entre les noves operacions hipotecàries per a l’adquisició d’habitatge, la mitjana de la ràtio entre l’import del préstec i el preu de compra es va situar entorn del 80% des del 2014, davant ràtios superiors al 100% durant el 2004-2007. El 2023 va descendir al 75%.
Alhora, la mitjana de la ràtio entre l’import del préstec i el valor de la garantia hipotecària es trobava en el 65% el 2023, amb una tendència a la reducció de la proporció de préstecs hipotecaris amb més risc. Com deia Joana Amat, o un té estalvis o té ajuda dels pares per comprar.
Alhora, el sector immobiliari avisa d’un fre en l’oferta de lloguer que també empeny els preus. “Hi ha hagut una caiguda brusca de l’inversor que compra per llogar; abans, d’un immoble, en veníem el 40% a aquests inversors, ara, el 10%”, resumia Amat. D’aquesta manera, el parc de compravenda augmenta i les últimes dades del mercat indiquen un repunt de les operacions, van destacar durant les jornades dels API, en què van presentar una nova eina per calcular l’accessibilitat a l’habitatge elaborat per García Montalvo.
Els salaris a les franges de menys edat han crescut menys que el cost dels pisos
Tot això ha creat un còctel entorn de l’habitatge que molts joves a la manifestació d’ahir definien com una ratera en què se senten atrapats.