Aprofitem el coneixement científic | Federació Hostaleria i Turisme de les Comarques de Girona

Blog

Aprofitem el coneixement científic

  |   Novetats

El Punt. Opinió Jaume Fàbrega. President del Consell de Cambres de Catalunya i de la Cambra de Girona. Fa pocs dies, a la Cambra de Girona, hem tancat un cicle de converses en què hem abordat la comunicació entre els centres de coneixement i l’empresa. Al llarg de dotze sessions, hem acarat més d’una dotzena de professionals del món científic i acadèmic amb empresaris i responsables d’innovació de diverses empreses. La pandèmia ens ha obligat a fer-ho enterament per videoconferència, cosa que ha facilitat la difusió i la connexió de gent d’arreu del territori. El diàleg entre persones d’àmbits molt diferents, la majoria de les quals no es coneixien prèviament, ha estat sorprenentment estimulant, ple d’idees de futur, i ens ha portat a una doble conclusió: una de negativa i una de positiva. La negativa és que la transferència del coneixement és encara minsa i plena d’obstacles. La positiva és que, de seguida que dos mons aparentment molt distanciats comparteixen experiències, s’obren tota mena de possibilitats de col·laboració.

La universitat i l’empresa han anat incrementant la seva connexió en els darrers anys, però cal bastir amb una certa urgència nous ponts i espais de trobada. L’empresa interpel·la la universitat i li demana que, a banda de mantenir-se com la torre d’ivori del coneixement (un paper que és necessari i fonamental), s’obri cada cop més i baixi també a l’arena de la transferència empresarial. Sabem que determinades endogàmies de funcionament intern (sobretot en el món universitari, però també en determinades empreses) no faciliten aquests espais de connexió, però cada cop més el coneixement s’ha de transformar en béns i serveis en benefici de la societat. En aquestes converses cientificoempresarials, que han dinamitat les fronteres entre especialitats, ha sorgit també la necessitat que la universitat miri al seu entorn més proper i tingui en compte les necessitats del territori a l’hora de centrar les seves recerques i les seves tesis, mirant d’evitar un colonialisme científic i cultural que cada cop estandarditza més les seves aportacions.

Els diàlegs, emmarcats dins el programa de cooperació transfronterera CCI PirineusMed-II (del qual formen part les cambres de Girona, Andorra, Lleida, els Pirineus Orientals i Occitània), han abordat, per exemple, les ciències bàsiques com a arrel de la ciència aplicada (el que coneixem generalment com a tecnologia), els nous reptes de la indústria tèxtil o la indústria turística, l’eficiència energètica i la nanotecnologia, l’impacte dels contaminants orgànics i emergents en el medi aquàtic i terrestre, el canvi climàtic, el paper dels centres d’investigació, la recerca en el sector primari i fins i tot els valors ètics de les societats tecnològiques.

El Dr. Pedro Gómez, catedràtic de recerca de l’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN 2), està convençut que només podrem tenir èxit “si cadascú es posa en el lloc de l’altre i veu els problemes que hi ha associats al seu propi món”, i creu que els científics haurien de fer una autocrítica i escoltar més el món empresarial i el món del mercat, fins al punt d’admetre que “l’empresa també ens pot fer transferència de coneixement a nosaltres”. La biòloga Núria Ramos, que treballa en una start-up a Tolosa, assenyala que de vegades “hi ha grans empreses que no saben com arribar a contactar amb les innovacions perquè és difícil que aquestes tinguin una visibilitat”. El Dr. Baltasar Mayo, biòleg i investigador del CSIC, posa el dit a la nafra quan reconeix que no és només un problema de llenguatge, sinó de filosofia de vida: “El problema apareix quan jo dic que he de viure amb les meves necessitats i l’empresa amb les seves. Cal casar aquestes necessitats, encara que de vegades sigui complicat.”

Aquestes opinions són només un petit tast d’aquest interessant cicle. Estem treballant en la transcripció i publicació d’aquestes converses, que confiem que incentivin aquesta connexió imprescindible entre la ciència i l’empresa.