Afició i tradició omplen la 38a Fira de Campllong
Diari de Girona. El bon temps esperona l’afluència de persones en el segon dia del certamen, que s’ha convertit en una referència del sector rural.
«Són allà les vaques, oi?». Això preguntava ahir al matí un dels gairebé 30.000 visitants de la 38a edició de la Fira Comarcal de Primavera de Campllong. «Sí, són allà! Però passi per l’altre costat, si us plau», això li responia Santi Florensa, responsable de seguretat de la fira des de fa una dècada, veí del poble del costat, coneixedor de tots els camins i caminets del municipi i entusiasta dels entrecots que s’elaboren en el servei de bar. «La gent tenia moltes ganes de sortir de casa, durant dos anys s’han prohibit moltes coses i avui acompanya el temps. És una de les fires multisectorials amb més anomenada a la província i això la gent ho té en compte, i per això també als firaires els agrada venir. Cal recordar que gairebé cada any venen entre 25.000 i 30.000 persones en un poble de cinc-cents habitants i això és un èxit total. Uns venen pels gossos d’atura, els altres per les vaques, els altres pels cavalls i els altres venen a comprar embotit. Hi ha de tot», resumia Florensa. De fet, l’edició d’enguany va engegar motors el dia de Sant Jordi i ha comptat amb un centenar d’expositors i multitud d’activitats per a experts i aficionats: un concurs de gossos d’atura català, un concurs morfològic de vaques frisones, el torneig de bitlles catalanes, el concurs d’enganxe d’obstacles, una demostració de balls country, tasts de menjar, parades de productes artesans o, fins i tot, una cursa de mules. Tot plegat repartit en un recinte firal de 40.000 metres quadrats. L’alcalde de Campllong, Lluís Freixas, valorava positivament el retorn de la fira: «L’ambient que hem viscut durant el diumenge ens ha recordat els millors moments de les edicions passades».
Una de les activitats més curioses de la fira és la mostra d’oficis artesans. Allà, darrere un taulell improvisat ple d’elaborades pipes de fusta, hi havia en Joan Pere Soler. «Jo vaig néixer dins les pipes i al poble sóc en Pierre». Soler, mestre artesà i especialista a fer pipes de fusta de bruc, recordava que els seus avis feien pipes «en el salt de l’aigua d’Amer perquè no hi havia llum en aquella època». Ell és la tercera generació d’una nissaga d’artesans que es dedica a aquest ofici des de finals del 1800: «Cada vegada hi ha menys gent que fumi amb pipa. I això que fumar pipa és millor que fumar cigarretes, perquè amb tres o quatre pipes al dia no t’empasses el fum». Per a Soler, venir a la fira representa una oportunitat més de donar a conèixer el seu producte al públic i, tal com reconeixia, també per menjar entrecots: «No pots marxar sense provar l’entrecot!».
A pocs metres del pavelló, sota una carpa blanca, una concentració de persones mirava atentament el concurs morfològic de vaques frisones que, per als no avesats a la ramaderia, vindria a ser com un concurs de bellesa de vaques. La guanyadora del 38è Concurs Morfològic de vaques de raça frisona va ser Pou Cristina Solomon ET de Can Pou de Parlavà, que també es va emportar el premi al millor criador. El premi al millor Menejador Jove va ser per Damià Duran del Mas Gelats Vell de Riudarenes. Durant el transcurs del concurs es va dur a terme un homenatge a Joan Lleal, el jove ramader de Vilobí d’Onyar mort recentment mentre treballava en una granja de Campllong, a qui se li va atorgar el premi, a títol pòstum, de millor Menejador Adult.
Des d’una cantonada, Moisès Illa i Jordi Rovira comentaven el concurs. El primer es dedica al sector forestal i el segon al sector ramader. Ambdós creuen que la fira representa una oportunitat per retrobar cares conegudes i crear sinergies noves: «Feia temps que no venia i crec que és una mostra per veure una mica l’ambient i gent que normalment només et trobes a les fires», apuntava Illa. Per a Rovira, la fira representa «un punt de trobada». Davant el creixent augment de preus viscut els darrers mesos, tots dos reconeixien que cada vegada van més escanyats en els seus respectius oficis: «A la botiga s’ha apujat el preu i els intermediaris s’emplenen les butxaques, però els que hauríem de marcar els preus som nosaltres, els qui fem el producte», apuntava Illa.
Concurs de gossos d’atura
Just davant la carpa que acollia el concurs de vaques, una esplanada de gespa verda era l’escenari d’una nova edició del concurs de gossos d’atura catalans. Presidint el jurat, els fundadors del Club del Gos d’Atura Català: Xevi Andreu i Agustí Tonietti. «Per la meva edat sóc històric. Això ho vam començar amb la cooperativa de Cassà de la Selva quan no hi havia ni una casa en tot Campllong», recordava Andreu. Ambdós afirmaven conservar el cartell del primer concurs que es va fer i apuntaven que, tot i l’aturada per la pandèmia, l’interès pels gossos d’atura catalans no ha cessat. En el concurs hi van participar sis persones (entre ells, tres occitans i una belga) que van fer circular un ramat d’ovelles amunt i avall davant la mirada dels espectadors que, bocabadats, constataven com els i les pastores es coordinaven amb el seu respectiu gos per evitar que cap ovella descarrilés.