Advertència de Treball a la CEOE: si no pacta, l’SMI pujarà més d’un 4%
La Vanguardia. SALARI MÍNIM INTERPROFESSIONAL. “Qui no entra en un acord, en paga les conseqüències”, diu el secretari d’Estat.
El desafiament que ahir va llançar el Ministeri de Treball prova de col·locar la patronal en una situació delicada. La d’escollir entre ser possibilista i cedir, i per tant acceptar un 4% d’augment del salari mínim interprofessional (SMI), sense indexació dels contractes públics, o bé mantenir-se ferma, cosa que pot portar l’increment per sobre d’aquest percentatge, fins a un 5%, per exemple.
Tot i això, alhora també és una maniobra que n’hi ha que a la patronal han interpretat com a “xantatge” i que pot deteriorar el diàleg social. Són els que pressionen per a un rebuig rotund del plantejament. La CEOE ha començat consultes internes i es podria pronunciar sobre la proposta avui mateix, sense esperar a la pròxima reunió amb els agents socials que el Govern espanyol convocarà dijous o divendres.
L’advertència la va formular ahir el secretari d’Estat d’ Ocupació, Joaquín Pérez Rey. En definitiva, el plantejament d’un increment d’un 4% depèn de si la CEOE també s’afegeix a l’acord. En cas contrari, l’augment serà superior, tot i que de moment no s’han especificat xifres. Els sindicats reclamen un 5%.
“Si no arribem a un acord entorn d’un 4%, si la patronal no s’hi avé, el Govern espanyol es desvincula d’aquesta xifra, i buscarà un acord bipartit que ja no podrà situar-se en un 4%. Estem disposats a fer una pujada més ambiciosa si la patronal entén que no pot donar suport al 4%”, va dir Pérez Rey, que va justificar el moviment de l’ Executiu perquè “qui no entra en un acord, en paga les conseqüències”.
A més, el secretari d’Estat també va manifestar que no es planteja la indexació dels contractes amb les administracions públiques, que és una de les condicions essencials de la CEOE per afegir-se al consens. És un pas a què el Ministeri d’Hisenda s’ha negat de manera rotunda, i aquesta vegada, Treball també va assenyalar que la patronal “ha de fer un exercici de pragmatisme”, que la pujada de l’SMI no és una sorpresa, que ja se sabia la intenció d’anar equiparant-lo amb el 60% del salari mitjà, de manera que les empreses ja podien preveure quins serien els augments.
La CEOE ha començat consultes internes i es pot pronunciar avui mateix sobre la proposta
El Govern espanyol té pressa per decidir, i vol culminar el procés de decisió aquesta mateixa setmana, perquè l’increment de l’SMI es pugui aplicar retroactivament a partir de l’1 de gener.
La patronal ha començat consultes amb els sectors més afectats per l’augment de l’SMI, no només els que treballen amb el sector públic, que no veuran satisfeta la reivindicació d’indexar els preus dels contractes, sinó també tots els intensius en mà d’obra, i que, per tant, veuran més afectades les taules salarials en les categories més baixes.
La proposta que va formular fa uns quants dies el Ministeri de Treball era un augment d’un 4%, que suposaria passar dels actuals 1.080 euros al mes per 14 pagues als 1.123. Es queda a mig camí entre el plantejament de la patronal, un augment d’un 3%, i el dels sindicats, d’un 5%.
Quan van sortir de la reunió, els dos sindicats van sol·licitar responsabilitat a la patronal. “Demanar a la CEOE responsabilitat i que posi en relleu el diàleg social”, va afirmar Fernando Luján, vice secretari general de política sindical de la UGT, mentre que Mari Cruz Vicente, secretària confederal d’a cció sindical de CC.OO., va declarar que “falta la voluntat de les organitzacions empresarials per a l’acord. Seria important i després facilitaria la negociació als convenis de les categories afectades”.
El gran obstacle per aconseguir el consens és la indexació dels contractes amb les administracions públiques, un element que la CEOE considera vital per no haver d’assumir uns augments als salaris sense poder traslladar-los al preu final. Una petició a què donen suport els sindicats. Treball va transmetre la petició a Hisenda, que va contestar amb un no rotund.
L’Executiu no deixa indexar els contractes públics i recorda que ja es podien preveure els augments
Una altra reivindicació patronal és acordar bonificacions d’un 20% en les quotes de la Seguretat Social per al sector del camp. És un punt que els sindicats poden acceptar, però, a canvi, exigeixen que s’acompanyi d’un compromís del sector de complir els convenis col·lectius i de progressar en la negociació col·lectiva.