Adjudicat un 65% del previst al pla de rodalies fins al 2025
El Punt. El coordinador del pla, Pere Macias, diu que estan en marxa treballs per valor de 730 milions i la compra de trens per 1.170 milions. Alerta els usuaris que el ritme “frenètic” tindrà afectacions.
En espera de la pròxima reunió bilateral de divendres i que es concreti si finalment hi ha traspàs integral i definitiu de Rodalies –un dels acords d’ERC amb Pedro Sánchez per al pressupost– o els 3.500 milions de l’addicional tercera de l’Estatut en inversions i dèficit tarifari, el coordinador del pla de rodalies 2020-2030, Pere Macias, va detallar ahir en comissió al Parlament quin és el seu estat d’execució. Segons les xifres que va donar, un 65% de les inversions previstes en la primera fase del 2020 al 2025 s’han adjudicat. És a dir, que fins ara hi ha actuacions en marxa per valor de 730 milions, als quals s’ha de sumar la compra de trens per valor de 1.170 milions, que suposaran arribar als 1.900 milions dels 2.902 que preveia el pla actualitzat ara fa un any i mig.
Macias va definir-ho com un “ritme frenètic” de treball, que contrasta amb la infrainversió històrica que va recordar el diputat republicà Ferran Estruch posant-hi xifres: 3.600 milions invertits en tota la xarxa de rodalies de l’Estat del 1990 al 2018, mentre que l’alta velocitat, que “dona servei només a un 3% d’usuaris”, en rebia 55.000. El mateix Macias admetia que el percentatge de compliment del pla elaborat entre el 2008 i el 2015 era “molt reduït” [un 14%] i per aquest motiu posava en relleu que el nou pla del 2020 al 2030, que preveu una inversió de 6.345 milions en dues fases, s’està executant a “un ritme frenètic” i alertava els usuaris que els afectarà perquè es faran moltes obres.
Centrant-nos només en el primer període del pla fins al 2025, va posar alguns exemples del que s’està executant. A més dels 1.900 milions adjudicats, Macias va explicar que també s’han posat a licitació serveis, obres i projectes per valor de 1.251 milions d’euros. D’exemples en va posar diversos, i llargament reivindicats, tot destacant entre les grans actuacions la redacció del projecte cobriment de la via del tren a l’Hospitalet de Llobregat i de l’intercanviador subterrani a la Torrassa (726 milions); les obres ja en marxa per fer subterrània la via a Sant Feliu de Llobregat i una nova estació intermodal que permetrà prolongar el tramvia (104 milions); la recent posada a licitació del contracte per fer subterrània l’R2 a l’altura de Montcada i Reixac amb un enllaç a diferents nivells i triplicar les vies per facilitar el pas dels regionals que provenen de Vic (410 milions) i la remodelació de l’estació Montcada Bifurcació (61 milions); la que ja funciona a l’estació de Sants (10 milions); les que s’estan executant del nou accés a l’aeroport (126 milions); la remodelació de l’estació de Plaça Catalunya que es posarà a licitació el 2023 (21 milions) i el projecte gairebé acabat de la de Castelldefels (39 milions); les obres en marxa de duplicació de la via R3 de Parets a la Garriga (81 milions) i les de tram de Vic (4,2 milions), que han d’acabar a finals del 2024.
Estacions i accessibilitat
També va desgranar els treballs en algunes de les 200 estacions, com ara la d’Ocata de la línia R1 al Masnou, que s’iniciarà la setmana que ve, i les que ho faran aviat a l’estació de Mollet-Sant Fost, mentre que ja hi ha acabada la de Santa Perpètua de Mogoda, que està pendent de l’autorització de l’Agència se Seguretat Ferroviària. En construcció hi ha la de Salou-Port Aventura; s’ha posat a licitació el projecte de la de Bellissens a Reus o la reivindicada al barri de Can Boada, a Terrassa, que està en estudi informatiu. Macias va detallar grans rehabilitacions, com ara la de l’estació de França, que començarà la setmana que ve; les d’accessibilitat a les andanes de la de Sants; la remodelació de la de Vilafranca o l’acabada de Vic, entre d’altres.
Un dels objectius del pla és incrementar un 58% l’oferta per millorar el servei i atendre un increment de la demanda estimat en un 46,7% (600.000 usuaris diaris). Està previst comprar 101 trens nous, en part per substituir alguns dels 271 vells, però també per poder oferir una millora de freqüències, ja que l’objectiu és que tots els combois de les línies R1, R2 i R4 siguin dobles.
Reduir les incidències per limitació de velocitat
Els retards i les incidències pel manteniment han estat una constant els últims anys a la xarxa de rodalies, com alguns diputats van recordar fent esment, per exemple, dels accidents per un despreniment a la línia R4 de Vacarisses el 2018. Aquest és un dels punts del pla de rodalies que Pere Macias va assegurar que és prioritari i que té un ritme “satisfactori “ en el grau de compliment. És el que s’anomena reposició d’actius, que inclou la reparació de túnels, trinxeres, terraplens, vies, catenàries o sistemes elèctrics, i la previsió era destinar-hi 603 milions en el període 2020-2025. En data del 21 de novembre passat se n’havien executat 170,7 milions, la qual cosa representa un 28%.
Aquestes millores, segons Macias, han servit per reduir les conegudes com a maniobres de limitació temporal de velocitat que es produeixen en una línia quan s’hi detecten dificultats i avaries, moltes provocades per un mal contacte elèctric amb la catenària aèria. Macias va posar d’exemple les registrades a la línia R3 de l’Hospitalet a Puigcerdà, on el setembre del 2020 s’havien de fer fins a 15 maniobres de limitació de velocitat i, gràcies als treballs de manteniment, només en van registrar quatre el setembre de l’any passat. Actualment, hi va afegir, només es registren aquests tipus de maniobres al tram de les línies RG1 i R11 entre Maçanet i Portbou.
L’atenció al client és un dels programes que inclou el pla amb un pla de xoc de digitalització per unificar aplicacions amb els serveis d’altres administracions, la millora de la seguretat amb la contractació de 50 brigades més i la col·locació de càmeres d’intel·ligència artificial en 23 estacions fins al juny. S’han invertit 39,5 milions a implantar els sistemes que s’usen en l’alta velocitat europea per garantir la màxima seguretat i les prestacions amb una connexió constant entre estacions i trens.