Blog

Preocupació en el sector del vi. En plena època de sequera i després de dos anys de pluges escasses, alguns viticultors asseguren que els ceps s’estan morint. Es moren de set. La falta d’aigua afecta de forma aguda les plantes més joves i les més velles, que no troben humitat a les capes profundes o no tenen prou capacitat per nodrir-se de les pluges tan primes que han caigut. Per això els viticultors estan començant a posar en pràctica noves estratègies que els permetin retenir humitat al sòl i assegurar no només la collita d’aquesta campanya, sinó també la de l’any que ve.

Algunes d’aquestes idees es plantegen ja tenint en compte el nou escenari que el canvi climàtic dibuixa a la conca mediterrània (increment de les temperatures en l’època de maduració, sequeres extremes i pluges torrencials) i que provoca alteracions importants en el raïm que s’obté, a causa de la deshidratació i les altes temperatures. De fet, alguns viticultors han apostat de forma immediata per aplicar nous sistemes de poda que els permeten alleugerir el cep i alliberar-lo d’estrès. I a mitjà termini, ja estan recuperant vinyes a les zones altes buscant la inversió tèrmica que afavoreix la maduració lenta del raïm i que els permet mantenir el calendari tradicional de verema, conservant més aromes pròpies de la fruita.

Josep Marrugat, responsable del sector de la vinya d’Unió de Pagesos, creu que ara més que mai fa falta prendre decisions importants. La recuperació de les varietats tradicionals o autòctones té efectes positius: s’ha demostrat. “Les varietats franceses com el chardonnay o el pinot noir no suporten les temperatures tan extremes que porta el canvi climàtic a Catalunya”, explica Marrugat. “Les temperatures tropicals, amb nits a 30 graus durant l’època d’estiu, són infernals per a determinades varietats de raïm.” Però, en canvi, les garnatxes o el xarel·lo mostren una resistència més gran, juntament amb les plantacions en vas enfront de les plantacions en espatllera. La diferència és que la plantació en vas permet que el cep es desenvolupi més i, per tant, les mateixes fulles de la planta garanteixen l’ombra que el raïm necessita en èpoques més caloroses, però no permet la verema a màquina, un sistema molt implantat en el sector en un país on el sector vitivinícola pateix des de fa anys a causa del preu del raïm. Marrugat recorda que, a 30 cèntims el quilo, no es poden fer gaires invents, i assegura que la collita manual és inviable.

Tanmateix, les cobertes vegetals o la regeneració del sòls també han demostrat ser una bona solució per a la situació actual. L’expert Robert Savé ha recordat, en entrevistes i articles, la necessitat de lluitar contra l’erosió del sòl abans de posar fil a l’agulla amb el tema de la hidratació. Amb l’actual sistema, que empeny els viticultors a llaurar el sòl, s’afavoreix l’erosió i una gran pèrdua d’humitat. Segons Marrugat, “aquest sistema converteix els pagesos en esclaus del gasoil i dels fitonsanitaris”. Per ell, el problema només es pot solucionar retornant al diàleg amb la natura. L’agricultura regenerativa ha demostrat que podria ser una solució davant les amenaces del canvi climàtic: recupera les cobertes vegetals que capturen CO2 de l’atmosfera, reté la humitat al sòl i n’evita l’erosió quan hi ha pluges torrencials. Per què el sector no aposta, doncs, per aquest sistema? Josep Marrugat ho té clar: “La natura té solucions, però sempre són lentes, i si es mantenen els preus injustos actuals, el model és insostenible en el temps per motius econòmics.”

En aquest moment, segons Marrugat, la rendibilitat de la vinya és negativa i els propietaris de la terra tenen molts arguments per abandonar el cultiu de secà. Per això ell reclama accions contundents de l’administració per incentivar aquests cultius, que són clau si es vol prevenir i lluitar contra els incendis que amenacen el país. En alguns punts, sobretot a la zona de Costers del Segre i la Terra Alta, s’han començat a normalitzar les vinyes amb sistemes de reg. Pel representant d’Unió de Pagesos, “en un país amb sequera no té cap sentit que es destini aigua a un conreu excedentari: mentre sobri vi, l’aigua s’ha de destinar a la producció d’enciams o productes de primera necessitat”. El fet que alguns conreus tradicionalment de secà, com l’ametlla o alguns cereals, s’hagin començat a regar genera un debat difícil de gestionar en un país on tradicionalment s’ha hagut de mesurar l’aigua. Segons Marrugat, l’única opció realista és “adaptar el conreu a condicions més àrides, mentre es treballen diferents alternatives que podrien solucionar el problema”. Per ell, és inconcebible “entrar en una guerra per l’aigua a la vinya”, i tot i que algunes persones del sector ho apunten com una possibilitat, per ell no té sentit dessalar aigua per regar les vinyes: “A quant s’hauria de pagar el raïm en aquest supòsit?”, alerta Marrugat.

Quan l’excepció és la norma

Bona part dels consells reguladors de les denominacions d’origen de Catalunya preveuen la possibilitat de regar la vinya en situacions excepcionals. En la majoria de casos s’ha de demanar permís, s’ha de fer abans del verolat (moment en què el raïm agafa color i deixa de ser una planta per convertir-se en una fruita), i obliga a limitar la producció de raïm per a aquella collita. Trobem aquesta excepció a la DO Empordà, al Pla de Bages o a la DO Cava, entre d’altres. També hi ha sistemes de reg a Costers del Segre i a la Terra Alta. El director del consell regulador de la DO Penedès, Francesc Olivella, assegura que el pagès opta pel reg quan ha d’assegurar la supervivència de la planta. De fet, aquest 2023 seria un exemple de l’excepció. Després de les pluges que, per excés, van portar la plaga de míldiu del 2020, es va iniciar una etapa de sequera que aquest any podria arribar al seu punt àlgid. Les vinyes no tenen reserves i l’increment de les temperatures les ha sotmès a una situació d’estrès continuat tant en la collita del 2021 com en la de l’any passat. En aquestes condicions, la verema d’aquest any es podria veure minvada en quilos, però en determinats indrets podria afectar la continuïtat de la planta per a la collita de l’any que ve. “En aquests casos s’admetria el reg de suport només fins al moment del verolat”, explica Olivella. Això passa a la DO Penedès, però també en altres zones vitivinícoles de Catalunya. Olivella recorda que el clima mediterrani, històricament, ha registrat sequeres intermitents, però ara, amb el canvi climàtic, l’excepció es converteix en la norma. “Ara tot s’aguditza” i les vinyes en sòls pobres són les que més pateixen.

Fins ara, el reglament preveu que la manera de garantir que el viticultor faci un bon ús del reg i no acabi pervertint el sistema és vigilar l’índex de producció per hectàrea. En el cas de la DO Penedès, en condicions normals, quan la vinya no necessita suport de reg en aquesta part del territori, els pagesos estan autoritzats a produir 12.000 quilos per hectàrea en el cas de les varietats blanques i 9.000 en el cas de les negres. Tot el que excedeixi d’aquesta producció podria ser entès com el resultat d’un ús excessiu del reg. Alguns consells reguladors limiten encara més la producció en el cas d’utilitzar sistemes de reg. Aquest és el cas de les vinyes que produeixen sota el segell de la marca col·lectiva de la UE Corpinnat. En aquest cas, quan el pagès opta pel reg de suport ha de limitar la producció a 8.000 quilos per hectàrea. Precisament el president de Corpinnat. Ton Mata, assegura que aquest debat encara no s’ha abordat amb profunditat, però reconeix que és un tema que preocupa el sector, i apunta algunes estratègies relacionades amb la implantació de varietats més resistents i resilients, a més d’algunes d’autòctones, com el sumoll, “que estan responent molt bé davant l’actual context climàtic”, però també reconeix que els elaboradors de Corpinnat estan assajant amb cobertes vegetals (espontànies o plantades de cereal) per mantenir els índexs d’humitat que la terra necessita, apunta a l’agricultura regenerativa com una opció a llarg termini per a la recuperació de sòls, i diu que alguns cellers estan començant a fer assajos amb ombres i, fins i tot, s’estan plantejant la producció agrovoltaica, que permetria mantenir la vinya amb les ombres que la planta necessita durant l’estiu i integrant la producció elèctrica que el context social reclama. Aquest últim punt és, per Unió de Pagesos, el més perillós, ja que hauria de garantir que l’agrovoltaica no acabi sent exclusivament voltaica i utilitzi la vinya només com una excusa per a nous models especulatius.