Acord perquè la Generalitat participi en la governança dels aeroports
Diari de Girona. Salvador Illa assegura durant el Ple del Parlament que el pacte assolit amb el Govern estatal es materialitzarà de forma «imminent», al mateix temps que negocia els pressupostos amb ERC
El president de la Generalitat, Salvador Illa, va anunciar ahir que està ultimant un acord perquè la Generalitat participi en la governança dels aeroports catalans. Fins i tot va arribar a apuntat que l’horitzó perquè aquest pacte sigui una realitat és «bastant imminent». Així ho va revelar durant la sessió de control al Parlament i en plena negociació dels pressupostos amb ERC, que va urgir el cap de la Generalitat a donar compliment a un dels compromisos més significatius entre socialistes i republicans per a la investidura.
«Disposar d’infraestructures potents i poder planificar el seu creixement és clau per continuar generant prosperitat a Catalunya», va reivindicar el president després que ERC hagi reclamat en més d’una ocasió la creació de l’Autoritat Aeroportuària de Catalunya per garantir que el Govern tingui un «paper determinant» en la governança dels quatre aeroports: el del Prat de Llobregat, Girona, Reus i també Lleida-Alguaire. Illa va defensar que el coneixement que s’atresora des de la proximitat és un model que contribueix a la «millora» de les infraestructures, criteri que s’està aplicant en el traspàs de la gestió de Rodalies.
El camí que marca el País Basc
El Govern pren com a referència l’acord assolit pel País Basc amb l’Executiu de Pedro Sánchez per crear un òrgan bilateral que coparticiparà en la presa de decisions dels tres aeroports bascos —Bilbao, Vitòria i Sant Sebastià— en matèries com inversions, plans directors o tarifes. Es tracta d’una entesa que manté intacte que Aena continuï sent el titular i gestor de les infraestructures aeroportuàries, tot i que la companyia hagi rebutjat públicament obrir la porta a què governs autonòmics participin en aquest tipus de gestió. «Cap autonomia tindrà més competències que Catalunya», va anticipar fa dues setmanes el Govern, per boca de la consellera Sílvia Paneque, per
ERC va celebrar l’entesa, però està per veure si serà un pas clau per tirar endavant els comptes
deixar clar que també demanaria adoptar aquest model.
ERC va celebrar haver «arrencat» el compromís a Illa, que el president del grup parlamentari, Josep Maria Jové, va definir com un «imperatiu» perquè Catalunya tingui veu i vot a l’hora de decidir el futur de les seves pròpies infraestructures. Està per veure si aquest assumpte acabarà sent clau per desbrossar l’aprovació dels pressupostos al juny. En aquests moments, l’Executiu està immers en una negociació discreta i setmanal amb el partit d’Oriol Junqueras, però tot i que ambdós admeten estar abordant partides concretes en matèries com habitatge o educació, els republicans mantenen que cal també una concessió competencial per donar el seu «sí» després que la recaptació de l’IRPF s’hagi encallat.
Contra els fons d’inversió
Pel que fa al bàndol dels Comuns, un altre actor necessari també per a l’aprovació dels comptes catalans d’aquest 2026, Illa es va comprometre a actuar «amb tot el pes de la llei» contra el fons d’inversió neerlandès New Amsterdam Developers, propietari del bloc de Sant Agustí del barri de Gràcia amenaçat de desallotjament per trossejar 23 pisos i convertir-los en coliving. Quatre expedients estan en aquests moments oberts i la sanció pot arribar als 1,9 milions d’euros. El grup de Jéssica Albiach va reclamar al Govern que obligui el fons a negociar i a remar perquè aquest edifici es converteixi en cooperatiu. «Els tuits són gratis, el que necessitem és una sanció contundent», va etzibar la dirigent. «El que faig ho dic, no sóc d’afirmacions gratuïtes», va replicar el president.
El català i el pla dels CAP
Més agre va ser el to tant amb Junts com amb la CUP. El grup presidit per Mònica Sales va retreure a Illa que no actuï amb contundència davant l’«ofensiva contra el català» que estan liderant partits, organitzacions i decisions judicials. «Són els primers a renunciar a la llengua, hi ha silencis que no es poden tolerar», va sentenciar la diputada postconvergent. «Hi ha una ofensiva, la d’aquest Govern en defensa del català», va respondre el president, que va reivindicar que s’estan destinant més recursos que mai a aquest objectiu, a més de demanar a Junts «anar junts» en la defensa de la llengua.
I el clima va escalar encara més decibels quan la CUP li va retreure la rectificació amb el pla d’incentius als CAP per escurçar les baixes mèdiques. «No estic aquí perquè em toregin. Vaig denunciar que s’estava fent xantatge als metges. O ha mentit vostè o ha mentit la consellera Pané. És una vergonya absoluta que es jugui amb la salut dels ciutadans», va denunciar la diputada Laure Vega, que va deixar caure que al president «li tremolen les cames davant la patronal». El cap de la Generalitat no va amagar el seu enuig en la rèplica: «Vostè a mi tampoc em toreja. No em tremolen les cames. Les baixes es donen únicament per criteris mèdics».