Teletreball cinc anys després de la covid: es redueixen els dies de feina en remot i la presencialitat guanya pes
Diari de Girona. Els sindicats denuncien que hi ha empreses que retiren l’opció telemàtica perquè volen reestructurar plantilla.
Cinc anys després de l’esclat de la covid, que va obligar a confinar gran part del món, el teletreball s’ha estabilitzat com una opció per al 16% d’ocupats però amb una tendència a reduir els dies de feina en remot. Si bé el 2021 els empleats que treballaven des de casa la majoria del temps duplicaven els que només ho feien ocasionalment, el 2023 la tendència ja s’havia revertit. En els últims mesos, la presencialitat ha guanyat pes arreu del món amb empreses com Amazon o Dell anunciant el retorn a l’oficina. Tot i que a Catalunya no es detecten passos enrere generalitzats, institucions com la Generalitat l’han retirat per als alts càrrecs. A més, hi ha empreses que amenacen de retirar el teletreball com una forma d’acomiadaments encoberts.
La pandèmia de covid-19 va confinar gran part del món i va causar 7 milions de morts, cosa que va obligar a canviar les dinàmiques laborals i a imposar el teletreball. Amb l’entrada en vigor de l’estat d’alarma el 15 de març del 2020, la feina en remot es va disparar amb un salt del 8,6% al 17,7% del total d’ocupats a Catalunya en un any, segons l’Enquesta de Població Activa de l’INE.
La secretària d’Acció Sindical de CCOO, Cristina Torre, assenyala que el teletreball habitual ha disminuït des de l’esclat de la pandèmia, però, en canvi, s’ha incrementat l’esporàdic. “El teletreball esporàdic és un element valorat molt positivament com una mesura de flexibilitat i de poder organitzar millor la vida familiar i social”, ha dit.
En aquest sentit, les dades reflecteixen una tendència a la reducció dels dies de teletreball entre els qui en fan. Si bé el 2021 els qui declaraven treballar des de casa la majoria dels dies duplicaven els qui només ho havien fet ocasionalment, el 2023 la tendència s’havia revertit: els qui ho havien fet puntualment passaven en dos anys del 6,5% al 7,8%, i els que ho feien la major part del temps queien del 12,3% al 6,4%.
Ocupats que han treballat des de casa ocasionalment o bé més de la meitat dels dies laborables
En aquest sentit, en espais com els coworkings han notat com des del 2020 hi ha hagut una evolució cap a un model que combina la presencialitat amb el teletreball amb les empreses fent esforços per atraure els treballadors a les oficines.
“La majoria de noves contractacions venen amb un model híbrid”, apunta el responsable de la gestora de coworkings Wojo a la península Ibèrica, Fernando Sánchez-Crespo. Els espais de cotreball i oficines com el que gestiona Wojo al Poblenou, ja fa dos o tres anys que passen de tenir uns 600 treballadors de dimarts a dijous a tenir-ne una cinquantena dilluns o divendres.
“La gent s’ha acostumat al teletreball i hem vist que un espai abans de la pandèmia era per a 10 persones i ara pot ser per a 30 perquè la gent rota. Hem notat una presencialitat molt elevada a les oficines els dimarts, els dimecres i els dijous però cada vegada està venint més gent a la oficina, fa dos anys venien un dia o dos i ara ja estem entre els tres o quatre”, afirma Marta Gràcia, de la mateixa manera, la consellera delegada, de l’empresa de coworking i oficines privades Cloudworks.
La meitat dels qui podrien teletreballar pel tipus de feina no ho fan
Les xifres sobre la possibilitat que ofereixen les empreses per treballar des de casa es mantenen estables en els últims anys. En números rodons i segons l’enquesta sobre equipament i ús de les TIC de l’INE, sis de cada deu empleats no han desenvolupat la seva activitat laboral des de casa perquè la feina que desenvolupen no els ho permet, una proporció que pràcticament no s’ha mogut des de la pandèmia. Al voltant de dos de cada deu han teletreballat l’últim any i, els dos restants no ho han fet, però tindrien la possibilitat de fer-ho pel tipus d’activitat que fan. És a dir, la meitat dels qui podrien fer-ho per la naturalesa del seu ofici no ho fan.
L’enquesta distingeix entre els qui no teletreballen perquè la feina que fan no els ho permet, i els qui no teletreballen tot i que la seva activitat laboral els ho permetria.
El motiu d’aquesta circumstància, segons la mateixa enquesta, en la majoria dels casos (56,2%) és que l’empresa no té mitjans tecnològics per aplicar el teletreball, i la resta es divideixen entre els qui diuen que la seva llar no està preparada per fer-ho (31,7%) i els qui es troben amb la negativa de l’empresa (8,9%).
“Lamentablement la situació dels lloguers a Barcelona no ajuda que la gent pugui teletreballar. Ens trobem amb gent que viu en un pis de dimensions reduïdes i que no té un espai físic per teletreballar i el nostre edifici supleix aquestes carències”, detalla el responsable del coworking Wojo a la península Ibèrica.
Regulació “rígida”
El secretari general de Pimec afegeix que un factor “que no és menor” per parlar de la incidència del teletreball a Espanya és la regulació que “tendeix a ser rígida” i ha fet que “moltes empreses tinguin un cert vertigen al teletreball”. Coincideix a demanar una regulació més flexible el responsable de Relacions Laborals de Foment del Treball, Javier Ibars, que veu “contraproduent” la normativa perquè provoca dificultats burocràtiques i sobrecostos a les empreses.
La regulació adoptada el 2022 pel govern espanyol incloïa l’obligació de tancar un acord de teletreball entre treballador i empresa, que aquesta modalitat sempre havia de ser voluntària i que s’havien de compensar les despeses dels subministraments.
En canvi, la secretària d’Acció Sindical de CCOO, Cristina Torre, considera que si no fos per la regulació “algunes empreses haurien tancat oficines i enviat tothom a casa”. Segons Torre, el teletreball ocasional -el que es fa menys de la meitat de dies- ha crescut perquè és el que es pot fer sense tancar un acord individual amb el treballador.
Eina de reestructuració
En els últims mesos, diverses empreses han anunciat passos enrere en el teletreball a les seves plantilles a Catalunya. La més gran és la Generalitat, que va anunciar el 29 de gener que la feina en remot s’eliminava per als alts càrrecs. Els experts consultats per l’ACN ho atribueixen a una decisió política més que a una tendència del mercat.
Els sindicats emmarquen la resta d’anuncis d’empreses com l’energètica Holaluz, la companyia de videojocs Ubisoft o la de telemàrqueting CPM en una estratègia empresarial per abaratir acomiadaments, aprofitant que el teletreball és una característica molt valorada pels treballadors.
“Canviar el sistema de treball afecta molt els treballadors que s’han organitzat la vida, sobretot en àrees metropolitanes on l’habitatge és caríssim. Quan els treuen la possibilitat el que estan fent és forçar que abandonin l’empresa en comptes de pagar les indemnitzacions que correspondria”, apunta la secretària d’Acció Sindical de CCOO, Cristina Torre.
“Es tracta d’acomiadaments encoberts”
En el cas de l’empresa de videojocs Ubisoft, els treballadors han demandat la companyia per modificació de condicions substancials de la feina il·legals, precisament, pels canvis que vol imposar en el teletreball. Fins ara, els treballadors podien teletreballar el 60% del temps, escollint els dies que millor els anessin. Ara, la companyia ha imposat a la plantilla tres dies obligatoris de presencialitat, reduint un 33% els dies de teletreball.
La regulació adoptada el 2022 pel govern espanyol incloïa l’obligació de tancar un acord de teletreball entre treballador i empresa, que aquesta modalitat sempre havia de ser voluntària i que s’havien de compensar les despeses dels subministraments
La plantilla ha rebutjat una mesura que creuen que no servirà per reconduir els mals resultats de l’empresa i que genera complicacions en molts treballadors. En alguns casos, els treballadors s’havien mudat fora de Barcelona buscant habitatge més assequible. “Hi havia gent que disposava del 100% de teletreball perquè vivien molt lluny o cuidaven algú dependent”, detalla un dels delegats sindicals a l’ACN, que explica que molts dels treballadors que han marxat “citen la pèrdua del teletreball com un dels factors importants per prendre la decisió”.
“Ens estan reduint drets per causes contra les quals fa molt que estem advertint. No ens poden justificar que el teletreball sigui un problema important. Fa temps que denunciem que es tracta d’acomiadaments encoberts i d’un deteriorament de les condicions de treball a posta sense justificar”, explica un dels empleats d’Ubisoft, propietària de la franquícia Assassin’s Creed.
El paper dels joves
El grau d’apreciació del teletreball és especialment alt entre les persones que han de conciliar amb la vida familiar però també entre els empleats més joves que “busquen un paradigma laboral absolutament diferent”.
“En aquest moment ens trobem amb empreses més aviat clàssiques i amb una manera de treballar en grup i amb uns joves que no han vist les bondats de fer-ho i es pensen que és el mateix treballar individualment”, apunta Montse Cerqueda, degana del Col·legi de Graduats Socials de Barcelona Lleida i Girona, que defensa que “s’interactua diferent” en les trobades presencials o en línia.
Polèmica pel teletreball als Estats Units
La polèmica pel teletreball també ha arribat als Estats Units, amb Donald Trump reclamant als funcionaris que fan teletreball a tornar a fer feina presencial. El president nord-americà va posar en dubte que treballessin les hores que calia tot assegurant que “la productivitat és dubtosa”. També en els últims mesos grans empreses com Amazon, Dell o JP Morgan han demanat a les plantilles en els últims mesos que tornin a les oficines.
En aquest sentit, el responsable del grup de coworking Wojo a la península Ibérica, Fernando Sánchez-Crespo, ha assegurat que “les grans empreses marquen tendència” i que és probable que generin un efecte d’arrossegament. Amb tot, la situació als coworkings que gestionen a Barcelona no ha canviat significativament en els últims temps, amb una tendència a seguir un model híbrid de dos o tres dies de teletreball.
Precisament, alguns dels usuaris dels coworking de Wojo sí que estan notant com alguns dels clients dels Estats Units amb qui treballen estan fent passos enrere en la feina telemàtica. “Ara estem en un pèndol, tornant a que tot sigui més restrictiu”, apunta ha dit David Seoane, planificador de projectes de Vectis Advisor, que assegura que a Barcelona encara no s’està notant aquest retrocés.
“A Barcelona no [ha arribat], tenim la visió que ens va portar coses molt bones el teletreballar, la integració de les dues esferes de la teva vida”, ha afegit.