Girona perd més de 150 bars en quatre anys i suma 137 nous restaurants
Diari de Girona. En general, cada vegada tanquen menys negocis, cosa que l’empresa Delectatech relaciona amb la creixent professionalització dels establiments tradicionalsç
Girona ha vist com desenes de bars han abaixat la persiana en els últims anys. El 2019, la ciutat comptava amb 353 bars, una xifra que va caure considerablement en els exercicis posteriors, fins a arribar als 200 establiments registrats el 2023, segons la darrera memòria de l’àrea de Promoció econòmica de l’Ajuntament de Girona.
Per contra, cada vegada hi ha més restaurants a la ciutat. Segons les mateixes xifres, els 2023 hi havia 398 establiments d’aquest tipus actius a Girona, 137 més que el 2019. Aquests dos tipus de negocis són els que més han variat en nombre a la ciutat, ja que tot i que durant aquest període les diferents activitats comercials van guanyar o perdre establiments, cap ho va fer amb tanta intensitat.
L’any passat, més de 2.600 bars, restaurants i cafeteries van haver d’abaixar la persiana definitivament a Catalunya, cosa que significa que la comunitat perd –orientativament– 7 establiments al dia. Més de 50 cada setmana. Per contradictori que sembli, això no és una completa mala notícia, encara que sí que serveix per constatar que a la comunitat (a Espanya en conjunt, en realitat) es busquen cada vegada més marques i/o experiències de més nivell. Així ho mostren l’informe anual de Delectatech, una empresa catalana d’analítica de mercat especialitzada en aquest sector, i l’observatori que elaboren KPMG, Marques de Restauració i Circana.
Segons dades de la primera firma, el degoteig de tancaments després de la pandèmia ha perdut intensitat. Es nota especialment a la radiografia a nivell estatal. El 2022 van desaparéixer gairebé 15.000 establiments, el 2023 van ser poc més de 14.000 i el 2024 han estat 13.600. Continuen sent més de 37 al dia, però fa dos anys se superaven els 40. A Catalunya, la tendència es replica, encara que ho faci de manera menys evident: s’ha passat dels 2.700 tancaments de fa dos anys als 2.600 avui.
«Les zones amb més densitat de restaurants i bars presenten una rotació més alta, ja que la intensa competència pot dificultar la sostenibilitat dels negocis», apunta Delectatech al seu informe. «A més, aquestes àrees es caracteritzen pels lloguers comercials més elevats del país i més costos de personal, factors que exerceixen una pressió significativa sobre la rendibilitat i poden desencadenar en dificultats financeres, cosa que incrementa la taxa de tancaments en comparació amb altres regions», afegeixen. Es refereixen a Catalunya, el País Valencià, Múrcia o Andalusia, per exemple.
El preu i la taxa de tancament
En resum, la tendència és a la moderació. El cofundador i conseller delegat de Delectatech, Xavier Mallol, destaca especialment el fre que s’ha vist al tancament de bars (no ha estat tan evident en restaurants i cafeteries). L’empresari el relaciona que, probablement, els que es mantenen drets són aquells amb prou caixa per haver superat cóvidi inflació o els que s’han sabut professionalitzar per respondre a una demanda cada vegada més exigent. De fet, segons les seves dades, els establiments amb un cost mitjà menor als 30 euros, tenen una taxa de tancament un 60% més gran que els que estan per sobre.
«Els consumidors cada vegada són més marquistes, trien viure experiència en restaurants de marca», assegura Adriana Bonezzi, directora general de Marques de Restauració.
El baròmetre anual que elabora aquesta associació juntament amb KPMG i Circana mostra com, efectivament, la restauració de marca (cadenes o negocis amb una marca molt reconeguda) va fregar el seu rècord històric de quota de mercat l’any passat, davant d’un teixit de bars i restaurants independents que, cal dir-ho, continuen sent la immensa majoria: se n’emporten el 69. El seu problema és que la pujada de preus arran de la inflació ha fet que el client sigui cada cop més exigent amb allò que rep en funció del que paga. I en aquest escenari els que brillen són els establiments que ofereixen alguna cosa més que producte.
«La restauració, tant a Espanya com a Europa, haurà d’equilibrar la conveniència amb propostes diferenciades que justifiquin la despesa, adaptant-se a consumidors que prioritzen la relació qualitat-preu i que, cada cop més, valoren experiències autèntiques i memorables», apuntava la vicepresidenta del canal de Foodservice Europa dins de Circana, Edurne Uranga.
El balanç que va presentar al sector Delectatech ratifica aquest panorama. D’acord amb les dades, els restaurants espanyols van registrar el 2024 gairebé el mateix nivell d’ocupació que el 2023, un 0,3% que indica que surt més o menys el mateix. El tiquet mitjà és gairebé un 2% més car, cosa que fa pensar que el client està tractant de reduir despesa. S’ha situat la inflació sobre el 4%, en aquest sector, si el nivell de despesa estigués estàtic figuraria un +4% també només per l’encariment natural del producte. I no és el cas.
Totes dues claus desemboquen en una tercera conclusió: els nivells de satisfacció amb la restauració disminueixen un 1,7% el 2024 fins a situar-se en mínims que feia temps que no es veien. «El consumidor s’està cansant i cada vegada és més sensible a les pujades de preu», analitza Mallol.