CaixaBank preveu un nou any d’escalada de preus de l’habitatge
El Periódico. L’auge de la demanda, per sobre de l’oferta, apunta a alces similars a les del 2024
El 2025 la tendència alcista del mercat de la vivenda seguirà en “zona expansiva” fins a les 650.000 transaccions, el mateix nivell que el 2022. Això serà així a causa que es mantindran les variables que impulsen la demanda, entre elles un finançament més barat gràcies al fet que seguiran les retallades en els tipus d’interès, segons els pronòstics de CaixaBank Research, el servei d’estudis de l’entitat. Aquesta anàlisi apunta a un nou exercici d’encariment dels habitatges similar al de l’any passat, de més del 5% segons l’indicador de preus del ministeri de Vivienda, basat en el valor de les taxacions; i del 7,2% (l’any passat va ser del 8,5%), segons l’índex de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Això es tradueix, al seu torn, en un empitjorament de l’accessibilitat, en especial a les grans ciutats.
En aquest context, el 2025 serà un exercici alcista com el 2024. “El Banc Central europeu (BCE) continuarà reduint els tipus d’interès, la renda de les famílies s’espera que continuï recuperant poder adquisitiu i la població també es preveu que continuï creixent”, destaquen en la seva anàlisi.
Com a conseqüència d’això, el mercat continuarà a l’alça i l’oferta d’habitatge continuarà “creixent gradualment”. L’entitat eleva la previsió de visats d’obra nova de 125.000 a 135.000 el 2025, després d’anar guanyant tracció el 2024 (+16,5% interanual en gener-octubre del 2024, uns 125.000 en l’acumulat de 12 mesos). De tota manera seguirà “per sota de les noves llars que es creïn, cosa que mantindrà el creixement dels preus de la vivenda en xifres similars a les observades el 2024”.
Aquesta revisió de CaixaBank suposa que la pujada de preus serà “lleugerament superior” al de la renda disponible per llar. I com a conseqüència d’això, la ràtio d’accessibilitat augmentarà a nivell afegit, de 7,2 anys el 2024 a 7,5 el 2025, una cota similar a la de 2022, però molt inferior al màxim del 9,4 que es va assolir el 2007, quan el boom immobiliari va tocar sostre. Per tant, el bon comportament de les rendes de les llars evitarà a curt termini desequilibris destacats en els preus a nivell afegit, tot i que “a les grans ciutats hi ha un problema obvi d’accessibilitat”.De tota manera, l’evolució del preu de la vivenda es mantindrà condicionat en gran manera pel desajust entre l’oferta i la demanda. Una reactivació de l’oferta menor de la prevista pot pressionar més de l’esperat als preus de la vivenda i, en funció de la reacció de la demanda, agreujar els problemes d’accessibilitat.