Illa planteja mobilitzar 18.500 milions perquè Catalunya lideri l’economia
La Vanguardia. El president contraposa el seu model de “prosperitat compartida” al d’Ayuso
L’economia madrilenya va aportar el 2023 el 19,6% del PIB, davant el 18,8% de la catalana, però la diferència de 0,75 punts és la més elevada des que Madrid va superar Catalunya el 2017, coincidint amb l’auge de la crisi del procés. El Govern de Salvador Illa està decidit a canviar aquesta tendència i ha dissenyat un pla quinquennal (fins al 2030), en què vol “mobilitzar” 18.500 milions d’euros, per liderar l’economia espanyola i ser una regió capdavantera d’Europa”. I vol aconseguir-ho amb una proposta progressista, que anomena “prosperitat compartida”, davant l’“acomodació insolidària”.
El president va presentar ahir el seu pla en la conferència Catalunya lidera. Un model econòmic de prosperitat compartida , al paranimf de l’ Escola Industrial de
Barcelona. Davant de tots els
consellers del Govern i una àmplia representació del teixit econòmic i empresarial de Catalunya, Illa va desgranar la filosofia d’un pla que suposa “la mobilització de recursos més important des del 2010”, i que segons l’Executiu
suposarà un impacte en el PIB català del 5,7% en sis anys, del 9,5% en deu i la creació de 78.000 llocs de treball.
El pla preveu un impacte en el PIB del 5,7% en sis anys i la generació de 78.000 llocs de treball
La proposta arriba després de constatar la impossibilitat d’aprovar els pressupostos per la negativa d’ERC, els líders parlamentaris del qual van anar a l’acte igual com d’altres de Junts i Comuns.
El pla, que Illa també preveu presentar a Madrid i a Brussel·les, se sufragarà sobretot amb recursos de la Generalitat (13.700 milions d’euros) i amb crèdits de l’ Institut Català de Finances (4.800 milions). A grans trets, es pretén “fer en cinc anys el que hauríem de fer en deu”, va dir, i fer-ho amb un plantejament progressista que permeti, de passada, desmuntar certs tòpics associats a Catalunya.
El Govern vol impugnar la recepta neoliberal de Madrid, que incorre en una “fiscalitat baixa”
El plantejament polític és impugnar la recepta neoliberal que Illa atribueix a la Comunitat Madrid, que incorre en la “temptació perillosa i tramposa” d’una “fiscalitat baixa”, una “acomodació insolidària” davant la qual Illa propugna el model de prosperitat compartida. Així, el pla Catalunya Lidera està pensat, segons el Govern, per “augmentar el poder adquisitiu” dels catalans i “cohesionar el territori”.
“Veig empenta, ganes, ambició, energia continguda” a Catalunya, va assegurar el president, però també va advertir d’algunes actituds a Espanya, respecte a Catalunya, que el preocupen. Tot i que en general aprecia “una actitud positiva”, diu que veu “una certa desconfiança” cap a Catalunya, per això té especial interès a recórrer Espanya “per explicar-me” i dir, com a les Canàries la setmana passada, “que no es tingui por que Catalunya desplegui tot el seu potencial”. “Veig molta feina per fer” per desmuntar “actituds obertament receloses, que volen soroll, molt soroll”, va insistir.
El cap de l’Executiu adverteix d’“actituds obertament receloses” cap a Catalunya des d’Espanya
Però el missatge del president també anava dirigit a les forces independentistes, davant les quals va remarcar la seva voluntat que Catalunya torni a ser “la regió més pròspera d’ Espanya i una de les més pròsperes d’Europa. Amb humilitat (…) oberts a la resta d’ Espanya, a Europa i al món”.
Per fer-ho possible, els recursos que pretén mobilitzar l’ Executiu es dedicaran a cinc àrees: les infraestructures, en què Illa va assenyalar les obres hídriques i energètiques; la modernització productiva, en què va esmentar l’acceleració de la descarbonització, la captació d’inversions i les startups; el coneixement i la innovació; la igualtat d’oportunitats, en què s’inclou el pla per construir 50.000 habitatges públics, i el bon govern, en què va destacar el paper de les institucions en el desenvolupament econòmic.
En general, el pla va ser ben acollit pels empresaris. Foment del Treball va expressar la seva coincidència, i la Cambra de Comerç de Barcelona i la Pimec van emetre comunicats en aquest sentit, sí de cas demanant de concretar les mesures. Junts va acusar Illa de no ser realista, mentre que ERC va destacar la similitud del plantejament amb el de l’anterior govern de Pere Aragonès.