Les comarques gironines tanquen l’any amb una taxa d’atur del 7,7%
Diari de Girona. El mercat laboral gironí guanya 17.300 llocs de treball al 2024. La taxa d’atur és la més baixa en el quart trimestre a les comarques gironines des del 2006
Les comarques gironines tanquen el 2024 amb 32.400 persones sense feina i una taxa d’atur del 7,72%. En comparació amb el desembre del 2023, la província registra 5.500 aturats menys, llavors hi havia 37.900 gironins sense feina i la taxa d’atur era del 9,29%. De fet, aquesta és la taxa d’atur més baixa en el quart trimestre a Girona des del 2006, quan es va tancar l’any al 6,92%.
Taxa d’atur a la demarcació de Girona segons l’EPA (2002-2024)
A més, segons les darreres dades l’Enquesta de Població Activa (EPA), el mercat laboral gironí també ha generat ocupació. En concret, el 2024 es tanca amb 387.200 persones ocupades, és a dir, 17.300 llocs de treball més en comparació amb el desembre del 2023.
El sector serveis és el que lidera la creació d’ocupació a les comarques gironines. A finals del 2023 ocupava 263.600 persones, mentre que el 2024 aquesta xifra ha augmentat fins a les 278.500, un 5,6% més.
L’agricultura i la construcció també tanquen l’exercici amb més treballadors, tot i que ho fan amb menys intensitat. L’agricultura tanca el 2024 amb 10.300 empleats, 3.300 més que a finals del 2023, i la construcció, ho fa amb 30.200 ocupats, 1.900 més que un any enrere.
La indústria, en canvi, tanca l’any perdent treballadors. El sector registra ara 68.200 empleats, 2.800 més que al darrer trimestre del 2023 quan donava feina a 71.000 persones.
Desacceleració
Tot i les bones xifres a tancament d’exercici, el mercat laboral gironí s’ha desaccelerat en el quart trimestre de l’any. Si el setembre es tancava amb 393.200 ocupats, el registre més alt que s’havia assolit en tota la sèrie, a finals d’any la xifra s’ha reduït als 387.200; és a dir, 6.000 llocs de treball menys en tan sols tres mesos (i això ha comportat que la taxa d’ocupació caigui del 56,74% al 55,52%).
Per contra, però, tant la construcció com l’agricultura guanyen treballadors. En concret, 5.400 en el primer cas, i 500 en el segon. Ara bé, aquestes dades no permeten eixugar la pèrdua que s’ha registrat en serveis i indústria.
Això també suposa que la taxa d’atur s’hagi enfilat lleugerament. Del 7,63% en què va situar-se a finals de setembre, ara tanca l’any al 7,72%.
Per sota del 8%
A Catalunya, la creació d’ocupació a s’ha alentit aquest 2024, si bé el mercat laboral aconsegueix continuar endavant i deixar registres positius a finals d’any. Per primera vegada en 16 anys, des que el 2008 esclatés la crisi financera i immobiliària, la taxa d’atur està per sota del 8% i s’acosta així a estàndards europeus. L’ocupació, per la seva banda, va créixer durant els darrers 12 mesos, si bé el guany registrat és quatre vegades inferior al de l’any anterior i alguns motors del creixement s’han apagat, com l’aportació de la població migrant.
Catalunya va aconseguir tancar el 2024 amb una taxa d’atur del 7,8%, més d’un punt per sota que la que tenia un any abans i al nivell més baix des del 2008. Per posar-ho en perspectiva, en el pitjor moment de la pandèmia l’atur va despuntar fins al 13,9%; i al pitjor moment de la Gran Recessió, l’atur va arribar al 22,5%. Fa així un pas endavant per convergir amb Europa, on l’atur, de mitjana, és del 6%.En termes absoluts, l’atur ha baixat a 54.000 persones, fins a un total de 329.300 desocupats a Catalunya.
«Volem destacar l’excel·lent tancament d’any, amb més persones actives, més ocupats i menys atur. […] També tenim la taxa de temporalitat més baixa de la història, un 11,3% del total d’assalariats», ha valorat el secretari de Treball de la Generalitat, Paco Ramos, en roda de premsa.
Les oportunitats d’ocupació també arriben als més joves, si bé amb menys intensitat que per als més veterans. El 2024 va tancar amb una taxa d’atur entre els menors de 25 anys del 21,6%, 3,3 vegades superior a l’existent per als més grans de 25 anys. L’any passat aquesta ràtio era la mateixa i fa dos anys de 2,2 vegades.
Catalunya aconsegueix treure gent de l’atur amb més eficàcia de la que està aconseguint crear feina. La frenada del mateix aquest 2024 ha estat contundent. Si el 2023 tancava amb un saldo positiu de 205.300 nous ocupats, aquest 2024 va fer el mateix amb 55.100 ocupats; quatre vegades menys.
La xifra total d’ocupats, però i més per persistència que per intensitat, se situa en 3,85 milions d’ocupats, màxim històric. «No es pot tenir un ritme de rècord tota l’estona, és cert que no hem crescut tant com l’any passat, però el ritme el tenim bo i confiem que continuem creixent en ocupats i reduint la taxa d’atur», ha apuntat Ramos.
Aquest alentiment s’explica, eminentment, per l’apagada de la població migrant. Si el 2023 dues de cada tres noves feines les van assumir persones nascudes fora d’Espanya, el 2024 l’aportació d’aquest col·lectiu va ser negativa. És a dir, es va destruir feina. Cosa que contrasta amb el que ha passat al conjunt d’Espanya, on quatre de cada 10 llocs de treball nous els van ocupar migrants. Des de la Generalitat no tenen analitzada la tendència.
Per la seva banda, el mercat laboral estatal va continuar eixamplant-se durant 2024, perllongant un cicle expansiu de creixement que sosté des que va començar a recuperar-se del cop de la covid. Avui a Espanya hi ha més gent disponible per treballar, més gent treballant i menys gent que vol, però no pot treballar, segons les dades que aquest dimarts ha actualitzat l’Institut Nacional d’Estadística (INE), a través de la seva enquesta de població activa (EPA). També hi ha menys temporals, però més treballadors a temps parcial i els migrants continuen jugant un paper clau com a suport d’aquest creixement.
El mercat laboral va tancar el 2024 amb un total de 21,85 milions d’ocupats, un rècord en termes absoluts, que més s’explica pel bon rendiment de cursos anteriors. I és que el ritme de creació d’ocupació s’ha anat moderant al llarg de l’exercici; si el 2023 va tancar amb una variació interanual del 3,6%, el 2024 ha fet el mateix en el 2,2%. Tot i que el ritme de les contractacions ha accelerat durant l’últim trimestre i se sustenta en gran part en l’aportació de la població migrant: quatre de cada 10 nous llocs de treball els assumeixen persones nascudes fora d’Espanya.
L’atur, per la seva banda, va continuar el camí descendent i va tancar l’exercici en una taxa del 10,6%, més d’un punt per sota del tancament del 2023 i en el nivell més baix des del 2008, just quan va esclatar la bombolla financera i immobiliària. En els darrers 12 mesos l’atur ha baixat en 265.300 persones, fins a un total de 2,6 milions d’aturats.
Reaccions
La vicepresidenta segona del Govern espanyol i ministra de Treball i Economia Social, Yolanda Díaz, ha destacat la bona dada d’ocupació femenina aconseguida el 2024, en superar-se per primer cop els 10 milions de dones treballant.
«Avui el nostre mercat laboral bat rècords, però no ens conformem. Seguirem pujant el salari mínim. Reduirem la jornada laboral sense reducció salarial. Seguirem transformant el nostre país. Tenir relacions laborals sanes fa que tinguem una economia millor», ha subratllat.
Per la seva banda, CCOO i UGT han celebrat la baixada de l’atur durant el 2024. Ara bé, tot i la reducció, els sindicats s’han fixat en la situació dels joves i els desocupats de llarga durada i han demanat «revertir-la».
Pimec considera que la reducció de l’atur «no es reflecteix en una millora real del comportament del mercat de treball». Així ho ho ha assegurat el secretari general de PIMEC, Josep Ginesta, que va argumentar que la taxa d’atur i la reducció en nombres absoluts del flux de persones aturades indiquen una reducció de l’atur «no qualitativa» perquè s’ha reduït la taxa d’activitat i, per tant, la població activa.
Finalment, Foment del Treball assegura que les dades són «positives» però adverteix que hi ha una «gran quantitat d’empreses» que estan aturant inversions i contractacions «davant l’expectativa que el govern continuï en la senda d’augmentar costos laborals» i tirin endavant mesures com la reducció de la jornada laboral.