El Govern posa fi al teletreball dels alts càrrecs i directius
Diari de Girona. Presidència defensa que la mesura busca millorar l’eficiència i afectarà tots els empleats amb rang de subdirector o superior.
La Generalitat de Catalunya ha suprimit la possibilitat de teletreball a tots els alts càrrecs i directius públics. La conselleria de Presidència, dirigida per Albert Dalmau, ha dictat una instrucció que explicita que la feina a distància queda vetada per a totes aquelles persones que tinguin un càrrec del rang de subdirector cap amunt, siguin funcionaris o càrrecs elegits discrecionalment. La mesura, que afectarà centenars de professions, és una pràctica que altres administracions, com ara l’Ajuntament de Barcelona o la Diputació, no comparteixen.
L’administració catalana, que fins ara permetia a algunes figures exercir a distància un o dos dies a la setmana, justifica formalment que no és possible garantir el bon funcionament dels serveis de la Generalitat si els seus alts càrrecs exerceixen, com a màxim, un dia des de casa seva. Dalmau, que des que va assumir el comandament ha estat avaluant aquesta mesura, va fer efectiva aquesta instrucció a la tornada de les vacances de Nadal, el 7 de gener, el primer dia laborable després de la festivitat de Reis.
«Les persones titulars d’alts càrrecs (secretaries generals, secretaries sectorials i direccions generals i assimilats orgànicament), d’acord amb les directrius del Govern de la Generalitat i ateses les seves responsabilitats especials i la seva funció de representació institucional, han de prestar els seus serveis exclusivament en règim presencial», estableix la instrucció.
Termini de 1 5 dies
Funció Pública ha donat als seus alts càrrecs i directius un termini de 15 dies per esgotar si tenien autoritzat algun dia de teletreball i a partir de l’última setmana de gener ja els quedarà vetat. Una decisió que ha caigut malament entre part del col·lectiu, segons diferents fonts consultades. «La tasca dels directius públics és liderar equips, supervisar les persones i atendre els ciutadans i les empreses, i això no es pot fer des de casa», afirmen aquestes mateixes fonts.
Alguns ho qualifiquen com una tornada al «presencialisme» i a la «cultura d’escalfar la cadira» i no entenen que mentre a altres administracions o empreses privades el teletreball dels directius és habitual i viable, a la Generalitat ara ja no ho sigui. «No m’imaginava que la promesa del Govern de ‘modernitzar’ l’administració fos això», afirma una font consultada.
I és que aquesta decisió de vetar la feina a distància entre els càrrecs directius arriba en paral·lel al procés engegat per l’actual Govern per, entre d’altres, reformar la figura del directiu públic. En propostes per a això es troba la comissió d’experts liderada per Carles Ramió, que des de finals de l’any passat perfila possibles canvis a l’administració.
La plantilla de subdirectors a la Generalitat compta amb 261 professionals, als quals després cal sumar els càrrecs assimilats i els designats de més rang. Segons estimacions del Govern, aquesta cúpula afectada per la mesura frega el 0,2% del total de treballadors públics.