Illa situa el finançament singular en l’epicentre del full de ruta del Govern
El Periódico. El president presenta un pla amb 260 mesures i prioritza recuperar el lideratge econòmic de Catalunya i impulsar la vivenda pública Manté que complirà “al peu de la lletra” el pacte amb ERC El líder socialista pretén fixar unes bases per allargar el seu Govern més enllà d’una sola legislatura
Al Palau de la Generalitat presumeixen abans de tancar l’any d’haver tenyit la legislatura del “color gris” de la gestió. És el que pretenia el Govern de Salvador Illa: parlar més de les coses del menjar que de referèndums i xocs amb l’Estat; que l’agenda material, en definitiva, caigués a plom i acaparés les prioritats de la nova etapa de l’independentisme en l’oposició. El full de ruta amb 260 mesures que el president va presentar ahir davant els directius de l’Executiu –un format inèdit– i que aprovarà dilluns el Consell Executiu dona compte de fins a quin punt feina, sostre, seguretat i serveis públics estan en l’epicentre del seu mandat, però també el finançament singular, la clau de volta de l’estabilitat del Govern en minoria del PSC.
El document presentat ahir recull l’aposta per un finançament que asseguri els recursos “necessaris” per garantir la qualitat dels serveis públics a Catalunya. El repartiment de recursos, assenyala, ha de ser “just” per “enfortir els llaços” amb la resta d’Espanya i al mateix temps ha de garantir la solidaritat amb la resta d’autonomies. No en dona més detalls ni recorda que, segons el que hi ha firmat amb ERC, el 2026 la hisenda catalana hauria ja d’estar recaptant l’IRPF, però per no despertar suspicàcies, el text inclou una clàusula que indica que el pla “incorpora tots els acords d’investidura”.
El finançament, insisteixen a Palau, serà “una de les grans prioritats” del Govern i, al costat de la quitació del deute del FLA, entenen que serà el principal esperó perquè Oriol Junqueras beneeixi els comptes i, consegüentment, garanteixi l’estabilitat de la legislatura. Però Illa vol anar més enllà. Perquè el pla que desgrana no és un camí només per a quatre anys, sinó “les bases per a la transformació del país en la pròxima dècada”. És a dir, el passatge per assegurar-se la presidència més enllà d’un mandat. “Estabilitat, mirada llarga i lideratge” són els tres pilars que diagnostica que convé a una Catalunya que ve de “massa canvis de govern” en poc temps i, per tant, de “bloquejos” que ara cal capgirar per fer realitat la tercera “gran transformació” que preconitza.
Si el finançament és el pla per “unir” Catalunya a Espanya, i apaivagar així el greuge econòmic, l’altra pota del leitmotiv d’Illa és “servir”. Entre les qüestions que vol convertir en vaixell insígnia de la gestió del seu Govern hi ha que Catalunya “recuperi el lideratge econòmic”, la qual cosa significa tornar a estar enfilat en el podi del PIB espanyol, una fita que en aquests moments sembla difícil davant Madrid. El president, però, també pretén deixar empremta en matèria de vivenda, una de les principals preocupacions dels ciutadans i focus d’augment de la desigualtat davant les dificultats per pagar un sostre. El pla del Govern recull les 50.000 vivendes protegides de lloguer en sis anys promeses i l’agilitació de sòl per a noves promocions públiques, així com l’impuls de la llei de barris per millorar fins a 90 zones degradades de Catalunya en quatre anys. De la carpeta de vivenda en depèn l’argamassa del Govern amb els Comuns.
I, juntament amb la vivenda, hi ha altres matèries que toquen de prop els ciutadans: l’aigua, l’energia i el trens. Les inversions estratègiques en infraestructures per garantir el 50% d’autonomia energètica amb fonts netes el 2030 i el 70% d’autonomia hídrica el 2027, així com l’impuls del transport públic per a la “vertebració” de Catalunya ocupen un lloc destacat en el full de ruta. El traspàs de Rodalies amb la creació de la nova empresa pública que la gestionarà és, en aquest sentit, una de les principals herències dels pactes d’ERC amb el PSOE a canvi de la investidura de Sánchez, un objectiu que conviu amb l’ampliació de l’aeroport del Prat, que el Govern considera irrenunciable.