Les cotitzacions pujaran 1.729 milions el 2025 per la reforma de les pensions
Diari de Girona. La nova «quota de solidaritat» sobre els salaris que estiguin per sobre dels 4.900 euros al mes entrarà en vigor l’any vinent i aportarà 400 milions per alimentar el Fons de Reserva
L’última fase de la reforma de les pensions dissenyada per l’anterior ministre d’Inclusió i Seguretat Social i avui president del Banc d’Espanya, José Luis Escrivá, entra en vigor el pròxim 1 de gener. El 2025 s’acabaran d’activar les palanques previstes en la reforma per augmentar els ingressos de la caixa comuna i generar un excedent que vagi directe a la guardiola de les pensions, amb el qual finançar les tensions que provocarà la progressiva retirada dels baby boomers.
Les noves obligacions i l’increment de cotitzacions ja existents portaran a la Tresoreria General de la Seguretat Social un total de 1.729 milions d’euros addicionals l’any vinent, segons les projeccions elaborades pel ministeri avui dirigit per Elma Saiz. Concretament,
a través de les cotitzacions del Mecanisme d’Equitat Intergeneracional (MEI), de la nova «quota de solidaritat» i d’algunes modificacions de menor afectació sobre el sistema, empreses i treballadors pagaran un total de 5.799 milions d’euros; davant els 4.070 milions recaptats a través d’aquestes mateixes palanques.
Novetats de cara al 2025
La principal novetat que entra en vigor l’1 de gener és la batejada com a «quota de solidaritat», que ve a ser un gravamen sobre els salaris de més de 4.909,50 euros bruts al mes. Concretament, recaptarà entre un 0,9% i un 1,2% d’ells, depenent de com d’alt sigui el salari, sobre la part de la nòmina que superi la base de cotització màxima. I és que a Espanya no cotitza tot el salari i a partir d’aquests 4.909 euros l’excedent no contribuïa, fins ara, a la Seguretat
Social. Aquesta taxa de solidaritat –que a diferència d’altres cotitzacions no genera drets a futures prestacions de qui la paga– preveu portar a la Seguretat Social uns 400 milions d’euros el 2025, el seu primer any de vigència. Qui la pagarà? Principalment tindrà efecte a les grans empreses,
La Seguretat Social apunta a un exercici de recaptació rècord, aixecada per les noves palanques
La guardiola de les pensions està en els 7.000 milions, mentre que el 2011 superava els 66.000
l’assumiran les corporacions, no el professionals, i en bona mesura se centrarà en determinades professions, com sanitaris, industrials i alts funcionaris.
Aquesta mesura tindrà un impacte molt concret i en estrats d’elevats ingressos, si bé hi ha altres canvis que també entren en vigor l’any que ve l’efecte dels quals serà transversal. És el cas de la pujada del Mecanisme d’Equitat Intergeneracional (MEI). Aquesta és una cotització especial que va posar en marxa el Govern fa dos anys, la paguen tots els assalariats i representa un repunt temporal –de diverses dècades– sobre les cotitzacions que mes a mes paguen empreses i treballadors.
El 2024 ha suposat un augment de 0,7 punts sobre el total de cotitzacions. El 2025 aquest recàrrec puja a 0,8 punts. El cost se’l reparteixen entre companyies i empleats, si bé la major part l’assumeixen les primeres. A través del mateix, l’Executiu recaptarà 4.403 milions d’euros el 2025, uns 690 milions més que en l’actual exercici.
Les arques de la Seguretat Social apunten, si es compleixen les projeccions del Ministeri, a un exercici de recaptació rècord, aixecades per aquestes noves palanques i sostingudes pel bon moment que viu el mercat laboral. En total, el 2025, la Seguretat Social preveu ingressar a través de cotitzacions un total de 166.420 milions d’euros, un 6,3% més que durant aquest 2024.
Guardiola de les pensions
Part d’aquests ingressos aniran destinats al Fons de Reserva de la Seguretat Social, conegut popularment com la guardiola de les pensions. Aquest és un dipòsit que pretén tornar a alimentar el Govern per tenir un matalàs amb el qual finançar les futures tensions que provocarà la progressiva retirada dels anomenats baby boomers. Aquests són més nombrosos que les generacions posteriors, tenen millors sous i carreres laborals, de mitjana, més estables. És a dir, aporten ara més diners a la caixa comuna dels que aportaran els seus successors. I hauran generat el dret a cobrar una pensió relativament alta, en comparació amb les possibilitats futures del sistema públic.
Per compensar aquests diferencials, a més dels nous ingressos periòdics, la Seguretat Social vol tenir aquesta guardiola alimentada. A mitjans del 2024, el Fons de Reserva superava els 7.000 milions d’euros. Una quantitat modesta, tenint en compte que va arribar a acumular 66.815 milions d’euros el 2011, abans que els governs del PP la buidessin per fer front a altres necessitats. Per posar-ho en perspectiva, pagar les pensions un mes li costa a l’Estat al voltant de 12.000 milions d’euros.
La pretensió del Govern és continuar alimentant aquesta guardiola en els anys venidors i l’objectiu és finalitzar la present legislatura amb un saldo acumulat de 25.000 milions d’euros.