El Banc d’Espanya eleva el creixement del 2024 al 3,1% per l’impuls del consum
La Vanguardia. La despesa de les llars és un factor clau, tot i que continua per sota del nivell esperat
El Banc d’Espanya també s’afegeix a la llarga llista d’entitats que corregeixen a l’alça les seves previsions de creixement de l’economia espanyola aquest any. L’eleva tres dècimes respecte als seus càlculs de fa tres mesos, fins a deixar-la en el 3,1%, i li afegeix també una altra alça de tres dècimes per al 2025, que quedaria en un augment del PIB del 2,5%.
Aquest creixement superior al que s’esperava es deu a tres factors. Un és l’efecte arrossegament de les revisions de la Comptabilitat Nacional que va fer l’ INE al setembre; i els dos restants deriven tant del millor resultat del que s’esperava del PIB el tercer trimestre com de la fortalesa que està demostrant l’activitat en el tram final de l’any, de manera que aquests últims tres mesos l’economia creixeria entre un 0,6% i 0,7%.
Durant aquest últim trimestre del 2024 és el consum privat el que impulsa l’activitat. Aquesta despesa s’ha convertit i continuarà sent els pròxims trimestres un dels principals elements d’impuls de l’economia, tot i que la seva recuperació continua endarrerida respecte a la del PIB. Aquí hi ha dues preguntes a formular. D’una banda, per què es va recuperant aquesta despesa de les famílies? I la segona, per què no ho fa a un ritme més alt? La primera s’explica en bona part per un mercat de treball resilient, la millora progressiva de les condicions financeres i uns nivells d’estalvi alts.
Sent això cert, que el consum privat es recupera, ho fa amb retard respecte del PIB. En concret, el consum privat el 2027 se situaria un 10,4% per sobre del seu nivell prepandèmia, mentre que la diferència en el PIB seria del 13,5%. A més, el consum mitjà per llar continua per sota dels nivells previs a la pandèmia, i la taxa d’estalvi, per sobre del nivell que tenia el 2019, i de la seva mitjana històrica.
Les raons d’aquest retard que apunta el Banc d’Espanya és que hi podria haver una percepció de les llars de la situació econòmica pitjor de la real. Per sustentar aquesta tesi, aporten una enquesta del BCE que mostra com el 67% de les llars espanyoles perceben un descens en els seus ingressos quan la realitat mostra que només l’han empitjorat el 23%. Una comparació entre el mes de setembre del 2023 i el mateix mes d’aquest any.
Per complir amb Brussel·les, cal un ajust anual de 3.000 milions en el període 2025-2027
A més, per mitjà de treballs propis, el Banc d’Espanya detecta frens en el consum entre nivells de renda alta i llars que viuen de lloguer. Una hipòtesi seria que l’estalvi d’aquestes famílies en previsió d’una compra d’habitatge restaria impuls al consum. Malgrat que, de moment, són només explicacions potencials sense verificar.
D’altra banda, el nivell d’inversió continua coixejant, tot i que és cert que augmentarà la seva aportació al creixement pel desplegament més gran del pla de recuperació i la millora de les condicions de finançament.
Per la seva banda, el consum públic, un fort motor del creixement el 2023 i el 2024, moderarà la seva aportació, pel fre que posen a aquesta despesa les noves regles fiscals europees.
Mentrestant, hi ha bones notícies sobre la inflació. El Banc d’Espanya espera que es mantingui estable i que a partir del març del 2025 iniciï un descens fins a nivells en l’entorn del 2%. Un procés possible per la moderació de la inflació subjacent, i sobretot, pel fre en l’augment del preu dels aliments que s’està registrant.
Pel que fa a la dana, tindrà un efecte limitat i temporal en el creixement, mentre que provocarà un augment del 0,5% de la despesa pública, repartida entre aquest any i el següent. La dana suposarà una o dues dècimes menys de creixement del quart trimestre, en el que es considera un efecte transitori i que pot revertir-se a meitat del 2025. Més important és l’augment de la despesa pública, que portarà a excedir el límit del 3% del dèficit aquest any.
Un 67% de llars perceben un descens en els ingressos quan, en realitat, només han empitjorat el 23%
Respecte al pla fiscal i estructural presentat a Brussel·les, el Banc d’Espanya calcula que la despesa primària neta serà superior al que estava previst pel Govern espanyol, i tocaran ajustos. Allà on l’ Executiu s’ha compromès a limitar l’augment a un 3,5% mensual el període 2025-2027, l’informe replica que caldria un ajust addicional mitjà d’entre 0,3 i 0,4 punts percentuals anuals. Traduït a dèficit, serien uns 0,2 punts percentuals del PIB, uns 3.000 milions a l’any, en aquest període.
Un ajust que tindria un impacte negatiu en el PIB que variaria en funció de si la retallada protegís o no les partides relacionades amb la inversió pública. Si es protegissin, l’impacte seria del 0,3% el 2027; en cas contrari, s’elevaria al 0,5%.