Lagarde: “Els dies més foscos dela inflació han quedat enrere”
La Vanguardia. Draghi insta Europa a canviar de model i fugir dels “salaris baixos”
“Els dies més foscos de l’hivern han quedat enrere”. Christine
Lagarde no es va referir ahir, amb aquesta expressió, al curs de les estacions, sinó a la política monetària. En una intervenció a
Lituània, la presidenta del Banc Central Europeu (BCE) va assegurar que el pitjor ha passat, referent a la inflació. I s’anuncien pròximes rebaixes del preu del diner en l’horitzó, si les coses no es torcen. “La direcció a seguir és clara i esperem abaixar més els tipus d’interès”, va dir Lagarde. Els analistes creuen les taxes a l’eurozona se situaran en un nivell neutral, entre l’1,75% i l’1,5%, la meitat de l’actual.
En aquest sentit, als passadissos de Frankfurt ahir es va transmetre un missatge contundent. En aquests moments, no hi ha preocupació sobre una segona onada inflacionària. Això només podria passar en cas d’un xoc d’oferta de gran magnitud, com el que es va viure durant la pandèmia. El llenguatge ha canviat: ja es no parla de “política monetària restrictiva el temps que sigui necessari”.
La presidenta del BCE reitera que el risc més gran és la política proteccionista de Trump
Encara que no formi part (estrictament) del seu mandat, al BCE els inquieta més el creixement anèmic de l’eurozona que un rescalfament dels preus. Al juny s’esperava un repunt del PIB aquest any de l’1,8%. Ara el BCE l’ha reduït a menys de la meitat: un 0,7%. La crisi simultània que viuen França i Alemanya ha canviat les cartes en joc. I és en aquesta òptica que el Banc Central Europeu modularà les intervencions a partir d’ara. Un exemple: a l’hora d’abordar “els riscos de la inflació”, Lagarde va enfocar el seu discurs en la situació de l’economia en lloc de centrar-se en els preus. I en la geopolítica del món post Trump.
“Si els Estats Units –el nostre mercat d’exportació més important– adopten un gir proteccionista, és probable que el creixement a la zona de l’euro es vegi afectat. Els nostres exportadors també s’especialitzen en béns de capital que altres països fan servir per, al seu torn, vendre l’exterior, cosa que els fa particularment sensibles als canvis en la confiança sobre el comerç mundial. Els principals riscos que veiem en el futur es relacionen amb xocs externs, com un augment de les tensions geopolítiques”, va exposar Lagarde.
Justament dimecres vinent la paraula passarà a Jerome Powell, president de la Reserva Federal (Fed) dels EUA. Una enquesta
encarregada i publicada ahir pel Financial Time s presenta dubtes sobre la possibilitat que la Fed continuï amb el seu ritme de relaxació de la política monetària, perquè es creu que les polítiques econòmiques de Donald Trump (més aranzels i fre a la immigració, que accentua l’escassetat de mà d’obra) acabaran sent inflacionàries, cosa que obligaria Powell a actuar amb prudència per evitar que els preus tornin a pujar de manera descontrolada. No queda clar, segons aquest sondeig, que els tipus d’interès dels Estats Units (ara en el 4,25% -4,5%) caiguin per sota del 3,5% per a finals de l’any que ve.
És cada vegada més clar que la política econòmica del pròxim
inquilí de la Casa Blanca influirà no només als Estats Units, sinó també a Europa. En una altra
intervenció el cap de setmana passat, l’expresident del BCE
Mario Draghi, autor de l’informe homònim sobre competitivitat de l’eurozona, va llançar una altra advertència.
Segons la seva opinió, Europa ha de canviar de model econòmic. En cas de ser un continent que es basa en les exportacions i els salaris baixos, ha de passar a ser un bloc que se sostingui amb demanda interna, inversions i innovació. Una vegada dutes a terme les reformes del seu mercat interior, només llavors, Draghi recomana un endeutament comú. L’alternativa, segons ell, és que d’aquí 25 anys la riquesa d’Europa sigui igual a la que té ara. Això sí que seria un llarg hivern.