Regular per limitar o erradicar
El Punt. L’Ajuntament de Girona ha establert un límit del 15% de pisos turístics als barris i d’un 4% a tota la ciutat. Els propietaris d’apartaments de les comarques gironines i tarragonines, en contra del decret de la Generalitat. A les demarcacions de Tarragona i Lleida, la majoria dels municipis aturen les llicències mirant com aplicar el decret
A Girona ciutat, la Plataforma pel Decreixement Turístic va convocar el mes de juliol passat una protesta contra el turisme massiu a la ciutat, una realitat que s’ha incrementat dràsticament en els darrers anys sobrealimentada principalment pel cicloturisme. Durant la manifestació, els participants van enganxar cartells en alguns edificis on, segons assenyalaven, tots els habitatges són pisos turístics. “Això és bloc turístic. Your luxury, our misery” o “El turisme massiu mata els barris”, van ser alguns dels missatges que quedaven penjats a les façanes. La plataforma assegura que la ciutat s’ha convertit en un “aparador” i que molts dels pisos turístics existents són il·legals. Exigeixen la retirada de llicències i la sanció als lloguers de temporada fraudulents. Segons van assegurar en aquell moment, a la ciutat hi havia 78 pisos turístics il·legals.
Unes setmanes més tard, a principis d’agost, l’Ajuntament de Girona assegurava haver-ne localitzat 55 –no 78– i en va enviar les dades a la Generalitat per tal que emetés les sancions consegüents. La major part es van detectar al Barri Vell o al Mercadal i es va comprovar que la majoria no tenien llicència o que la que apareixia no existia realment o corresponia a un altre municipi. L’alcalde, Lluc Salellas, va anunciar que aquests controls s’anirien fent periòdicament: “Anirem fent revisions periòdiques, perquè qui vulgui tenir una activitat econòmica, sigui la que sigui, ho hagi de fer de manera legal”, va avisar.
L’Ajuntament de Girona va aprovar a principi del mandat un límit del 15% de pisos turístics als barris, una mesura centrada en el Barri Vell i el Mercadal, i va fixar que, en el global de la ciutat, aquest límit no podria ser més alt del 4%. La mesura, a més d’aquest tipus de pisos, també incloïa els apartaments i les llars compartides. Actualment, al Barri Vell hi ha 475 llicències, que corresponen al 14,39% del seu parc d’habitatge, xifra que no arriba al màxim de 15% fixat. L’Ajuntament assegura que les llicències, els apartaments i les llars compartides no tan sols s’han estabilitzat, sinó que fins i tot s’han reduït lleugerament, fins a passar de les 813 de finals de desembre a 802.
Pel que fa a les comarques gironines, hi ha prop de vint municipis que superen el llindar establert pel govern del 10% d’apartaments turístics sobre el parc d’habitatge que hi ha actualment. A l’Alt Empordà hi ha Colera, Llançà, el Port de la Selva, la Selva de Mar, Cadaqués, Roses, Castelló d’Empúries, Sant Mori i l’Escala. Al Baix Empordà, Vilopriu, Torroella de Montgrí, Foixà, Pals, Begur, Palafrugell, Calonge i Sant Antoni i Castell-Platja d’Aro. També a la costa, però a la Selva, hi ha Tossa de Mar. Al Pirineu, al Ripollès, hi ha Setcases, Vilallonga de Ter, Queralbs i Toses.
Després del decret, el sector dels habitatges d’ús turístic de la demarcació de Girona s’ha afegit a la via legal empresa pel sector i ha presentat, fins ara, reclamacions per valor de 600 milions d’euros per “les pèrdues per les inversions fetes i els guanys del futur que es calcula que suposarà l’aplicació” del decret, segons ha informat l’Associació Turística d’Apartaments Costa Brava-Pirineu de Girona. Com en el cas de Barcelona, la xifra podria augmentar considerablement.
A la demarcació de Tarragona, l’Associació d’Apartaments Turístics de la Costa Daurada i Terres de l’Ebre (AAT) s’ha mostrat també en contra del nou decret llei de la Generalitat de Catalunya. L’Associació d’Apartaments Turístics, que representa 25.000 places de tota la demarcació, assegura que s’està “davant d’una expropiació encoberta” i que la Generalitat pot haver de satisfer les reclamacions d’indemnització que podrien exigir fins a 20.000 famílies tarragonines propietàries d’habitatges turístics. La zona de Tarragona està entre les zones amb més pisos turístics de l’Estat espanyol i de fet suma cada any una mitjana de 2.000 establiments. El Baix Ebre i el Tarragonès són dues de les comarques que més apartaments per habitant tenen.
Pel que fa a la ciutat de Tarragona, l’Ajuntament ha destinat una partida de 50.000 euros a la redacció del planejament urbanístic que regularà els pisos turístics a la ciutat. Actualment hi ha una moratòria en la concessió de llicències. La ciutat ha estat testimoni en els darrers anys d’algunes polèmiques provocades per la creixent pressió de pisos d’aquest tipus, sobretot als barris de la Part Alta i de la Part Baixa.
Lleida: Vielha, com Barcelona
A les comarques lleidatanes, en prop d’un any, la quantitat de pisos turístics ha augmentat de mig miler, xifra que dona per a més de 2.600 places. La pressió turística a les comarques lleidatanes se situa sobretot al Pirineu. Segons dades de la Generalitat, el nombre de pisos d’aquest tipus s’ha disparat a la Val d’Aran en els darrers anys. En concret, s’hi concentren un 37% de les places que hi ha a tota la demarcació de Lleida. Precisament l’Ajuntament de la capital, Vielha –on un pis pot costar el mateix que un a l’Eixample–, ha anunciat la possibilitat de seguir l’exemple de Barcelona i aprofitar la regulació anunciada per la Generalitat que permet als ajuntaments no renovar les llicències si així ho consideren.
Nova York ha estat fins ara la ciutat més atrevida en la limitació de pisos turístics, tot i que no ha arribat a l’extrem de Barcelona de voler erradicar-los totalment. El setembre de l’any passat va entrar en vigor la mesura “local law 18”, que limitava dràsticament el lloguer turístic de pocs dies a la ciutat. Entre altres coses, obliga el propietari a viure al pis mentre hi ha els visitants.
Majoritàriament, les grans capitals turístiques opten per limitar el nombre de llicències. Madrid –24.000 pisos– ha anunciat que no donarà noves llicències, però no preveu prohibir aquest tipus de pisos: “Prohibir no és la solució, el que cal fer és regular”, va respondre en el seu moment l’alcalde de Madrid, José Luis Martínez-Almeida, respecte a la decisió de Barcelona.
A París, on hi ha 43.000 pisos amb aquest ús, es prohibiran més apartaments en zones saturades, però aquesta limitació s’imposarà únicament als gestors professionals i no als propietaris que lloguen els béns menys de 120 dies l’any. Florència va prohibir fa un any la concessió de noves llicències al nucli històric. Entre altres intents, ofereix exempcions fiscals durant tres anys si el pis torna a ús residencial. En altres capitals europees, com Londres o Amsterdam, es limita el màxim de dies que es pot llogar –90 a l’any a Londres i 30 a Amsterdam–. Roma de moment no té restriccions al centre històric i a Lisboa el nou govern, de centredreta, ha aixecat totes les limitacions existents fins ara.