El 73% dels catalans encara tenen una percepció positiva del turisme
La Vanguardia. Una enquesta del CEO assenyala, però, que creixen les opinions negatives
Els catalans consideren majoritàriament que el turisme és beneficiós per a la societat en conjunt, malgrat que els últims temps als municipis on aquesta activitat econòmica té un gran impacte, especialment a Barcelona, la percepció de malestar davant la massificació turística i els seus efectes sobre el preu de l’habitatge ha augmentat clarament. L’última enquesta Òmnibus del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) xifra en un 73% el percentatge de catalans que consideren positiu l’impacte del turisme. Fa un any, però, aquesta opinió era compartida per un 83% dels entrevistats.
El CEO va fer públic ahir els resultats de la segona onada d’aquest any d’aquest sondeig. El treball de camp es va fer entre el 17 de juny i el 2 de setembre, amb una mostra de 2.060 entrevistats, seleccionats de manera aleatòria i que van respondre a les preguntes plantejades per diverses àrees de la Generalitat.
El que amoïna més els catalans de cara a d’aquí deu anys són els efectes del canvi climàtic i la pobresa
D’un any a l’altre, el percentatge de judicis negatius respecte al turisme ha pujat en vuit punts, de l’11% el 2023 al 19% el 2024. Però, tot i això, la percepció que Catalunya no està disposada a renunciar a una de les seves principals fonts d’ingressos continua molt viva.
L’ Òmnibus del CEO planteja diverses qüestions en relació amb els problemes d’accés a l’habitatge, una qüestió que els últims temps ha passat a ocupar per fi un lloc prioritari a l’agenda de les administracions públiques. Dels més de 2.000 entrevistats, el 34% viuen de lloguer, un 27% fan front a la hipoteca i un 29% tenen el pis totalment pagat. El lloguer és l’opció majoritària entre els 25 i 50 anys, i només entre les persones més grans de 65 anys hi predomina l’habitatge en propietat ja pagat.
L’enquesta assenyala una clara exigència dels catalans cap a les administracions competents perquè construeixin habitatge nou de caràcter públic o que en facilitin la construcció per part dels operadors privats. D’entre les diferents opcions per atacar el problema de la falta d’habitatge a Catalunya –sobretot d’habitatge assequible–, la que per als entrevistats és més eficaç és la construcció d’unitats noves. És l’opinió compartida pel 38%. Un 23% prioritzen la regulació del preu dels lloguers, el 21% situen com a mesura número u els ajuts a la rehabilitació i un 18% estan sobretot d’acord amb la limitació –o la supressió– dels habitatges d’ús turístic, tal com plantegen ajuntaments com el de Barcelona.
Una dada curiosa de l’enquesta pel que fa a l’habitatge és la que indica que la proporció de propietaris més gran és entre els simpatitzants de Junts, seguits dels d’ERC. En canvi, els simpatitzants de Vox són els que registren un percentatge d’arrendataris més important, al davant dels populars i els socialistes.
Malgrat que la falta d’habitatge és reconeguda com un problema d’extrema gravetat, el que sembla que amoïna més els catalans més grans de 16 anys de cara a d’aquí deu anys són els efectes devastadors del canvi climàtic (28%), seguit de la pobresa i les desigualtats (19%), les guerres (11%), l’atur i la precarietat laboral (10%), l’economia en general (10%), la sequera (9%) i la immigració i les crisis migratòries (7%).
L’enquesta del CEO analitza l’estat d’opinió dels catalans respecte a qüestions molt diverses. Així doncs, per exemple, el sondeig, que es va fer abans de la final de la Copa de l’Amèrica, indica un ampli suport al fet que Barcelona sigui la seu de grans esdeveniments esportius. Pel que fa concretament a la competició nàutica, que l’Ajuntament de la capital catalana no té intenció de repetir, aquest suport és del 61% dels entrevistats. Més alt és el grau d’adhesió a les grans proves de motor que tenen lloc al Circuit Barcelona-Catalunya de Montmeló, el GP d’ Espanya de Fórmula 1 i el de GP de Catalunya de motociclisme, tots dos amb un suport ciutadà que s’eleva, segons l’ Òmnibus del CEO, al 68%.
Sobre l’ús de la llengua, cal destacar entre els resultats de l’enquesta el que indica que un 63% dels enquestats consideren que les persones que atenen el públic als comerços i els serveis haurien de tenir un nivell mínim de català.
No en surt gaire ben parat, d’aquest estudi d’opinió, el servei de Rodalies i Mitjana Distància de Renfe, que obté la puntuació més baixa (4,8 sobre 10) d’entre tots els mitjans de desplaçament. Les notes més altes en aquest capítol són per al fet d’anar a peu (8,5), seguit de la moto i el cotxe, tots dos amb una nota mitjana de 7,4.