Habitatge proposa blindar el parc públic per evitar la venda a preu lliure
La Vanguardia. La ministra busca un pacte amb les autonomies per promoure una protecció permanent
El Govern central va proposar ahir a les comunitats autònomes una protecció vitalícia del parc públic d’habitatge. Ho va plantejar la ministra d’Habitatge, Isabel Rodríguez, al Congrés dels Diputats, apel·lant a la necessitat de “blindar a perpetuïtat la protecció” dels habitatges “perquè sempre serveixin a l’interès general”. L’ Executiu té escàs marge de maniobra, però sí que va apel·lar a la necessitat d’arribar a un acord “unànime” perquè els recursos públics no acabin al mercat a preus lliures.
La proposta de Rodríguez no és nova. El projecte de llei d’ habitatge que va sortir del Consell de Ministres el febrer del 2022 ja va recollir que el parc d’habitatge social estigués subjecte a protecció permanent. Tot i això, el Tribunal Constitucional va declarar inconstitucional l’article 16, que precisament al·ludia a l’habitatge protegit, per considerar que és competència de les autonomies. El marge de maniobra, per tant, depèn dels governs autonòmics, la majoria en mans del PP.
Rodríguez també va plantejar com a prioritat ampliar el parc públic d’habitatge. Quant al lloguer, el parc d’arrendaments socials a Espanya és escàs en comparació amb la resta d’economies avançades. El 2023 hi havia uns 300.000 lloguers socials al país, cosa que representa entorn de l’1% de l’estoc d’habitatges, segons l’OCDE. A França la ràtio se situa en el 14%, i al Regne Unit, en el 16,7%. La ministra va destacar que el Govern central treballa a ampliar aquest parc assequible amb la mobilització del Sepes, que té en cartera 18.000 habitatges, de la Sareb i el seu projecte Viena, i de l’ICO. La titular d’Habitatge també va recordar que des del 2012 la construcció d’immobles de protecció oficial ( HPO) va ser pràcticament nul·la a Espanya.
La ministra va anar al
Parlament per informar de la política d’habitatge del Govern espanyol i va avançar que en els pròxims pressupostos generals de l’Estat hi haurà recursos rècord per abordar aquest problema. Espanya es troba en una “emergència social que ofega a milers de persones”, va afirmar Rodríguez.
La titular del ram va avançar, a més, la mobilització de més sòl propietat de l’administració central per ampliar el parc públic i va defensar la urgència de rebaixar els lloguers. Rodríguez va destacar una dada del recent informe del Banc d’Espanya sobre habitatge, que apunta que el 45% de les persones que viuen de lloguer a preu de mercat estan en risc de pobresa o exclusió social. “El nostre objectiu prioritari és revertir aquesta dada”, va defensar. En línia amb el compromís expressat pel president del Govern central, Pedro Sánchez, a la reunió mantinguda amb agents socials dimarts, la ministra Rodríguez va reiterar la prioritat de “resoldre la desigualtat en l’accés a un sostre digne”. L’ Executiu vol centrar en l’habitatge la conferència de presidents que preveu convocar abans de final d’any.
Tret del PSOE, la ministra va rebre crítiques de tots els grups parlamentaris. El PP, a través del diputat Sergio Sayas, va definir les actuacions de l’ Executiu en matèria d’habitatge com “un fracàs rotund”. “Tants recursos i eines, per a què?”, va preguntar a Rodríguez, destacant que “des que Sánchez és president l’habitatge ha passat de ser el setzè problema al tercer”. “No s’han de limitar preus, el que cal fer és construir”, va defensar.
Els socis de Govern i d’investidura del PSOE també van ser especialment durs amb Isabel Rodríguez. El diputat de Sumar Alberto Ibáñez, de Compromís, va dir que les mesures del ministeri són insuficients i va reclamar intervenir el preu dels lloguers i permetre només adquirir habitatges a persones físiques. La ministra d’Habitatge, que ja va escoltar dimarts de la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, una dura crítica, va preguntar al soci minoritari de la coalició: “Amb qui està vostè, amb el Govern o amb l’oposició?”. Al final del debat, el portaveu de Sumar, Íñigo Errejón, va dir que les paraules de Rodríguez eren “una decepció”. “Haurem de reflexionar sobre els següents passos que farem en matèria d’habitatge”, va afirmar.
Els grups catalans també van fer servir un to dur amb la ministra d’Habitatge, especialment ERC, que va reclamar més mesures i amb més ambició. Junts, per la seva banda, va demanar d’ampliar “a marxes forçades” el parc públic i privat, reivindicació coincident amb la que va defensar el PNB.