El món rural adverteix: «Amb la innovació no ho solucionarem tot»
Diari de Girona. Representants del sector agroalimentari debaten en una taula rodona a Girona sobre la sostenibilitat i la sequera, dos dels seus principals reptes
La sostenibilitat i la sequera van ser protagonistes de la jornada «Circuit Planeta Agro-La Veu del Món Rural», impulsada per AgroBank de CaixaBank i organitzada per Diari de Girona i Prensa Ibérica. Durant l’acte, que va tenir lloc a l’Hotel Carlemany de Girona, diversos representants del sector agroalimentari van debatre sobre el futur del món rural i com aquest ha d’adaptar-se al canvi climàtic i afrontar els reptes de present i futur.
La eficiència dins del sector va centrar gran part del debat. «Està clar que sense aigua no hi ha aliments. Necessitem produir més aliments amb menys aigua. No perdre aigua, ser eficients», va exposar Josep Usall, director general de l’IRTA.
En aquest sentit, Josep Maria Gonzàlez, director territorial de CaixaBank de Catalunya, va explicar que «les superfícies destinades als cultius tenen una tendència a la baixa» i, per tant, «l’eficiència és important per produir més en menys espai».
Albert Llausàs, professor agregat del Programa Serra Húnter de la Generalitat de Catalunya a la Universitat de Girona, va replicar aquesta idea que van posar sobre la taula dos dels experts que van participar en el debat, moderat pel director de Diari de Girona, Josep Callol. «L’eficiència té uns benèfics interessantíssim, però ens hem de qüestionar quin sentit té produir més», va afirmar. «El problema no el tenim en producció, el tenim en la quantitat», va afegir.
Llausàs va argumentar que no té sentit produir molt més del que es consumeix, a més creu que per «buscar una eficiència productiva hem perdut en alguns casos qualitat ambiental». Segons el professor, el sector ha de tenir altres prioritats. «Tenim un descens del 20% en deu anys de gent dedicada al sector primari», va exemplificar.
Per la seva banda, el director general de l’IRTA, va explicar que produir més aliments a Catalunya dels necessaris per al territori no és un problema, ja que aquesta situació es repeteix a altres sectors. «A Catalunya també produïm molts més cotxes dels que necessitem i la Seat gasta molta d’aigua i qui diu cotxes diu medicaments o altres sectors».
Segons Usall, «l’agricultura i la ramaderia les hem de veure com un sector industrial més. Quan mirem producció hem de mirar també el rendiment econòmic». El director general de l’IRTA considera que «si produïm només el que necessitem per menjar no ens quedarà gent al territori». Per això considera vital ser més eficients, tot i que admet que «amb la innovació no ho solucionarem tot», en referència als problemes que viu el sector agroalimentari. Un exemple és la millora genètica de varietats de fruites o verdures que consumeixin menys aigua. «Són processos molt lents. Una eina més, però no serà la solució definitiva» va dir.
Tanmateix, tots els participants en la taula rodona van coincidir que cada petita millora suma. Jaume Planella, director Corporatiu d’R+D+i de Noel, va posar com a exemples alguns dels plans de millora en els que treballa l’empresa d’alimentació garrotxina. Planella va relatar que un dels principals objectius de Noel pel que fa a sostenibilitat i eficiència és la reducció de plàstic. La garrotxina ha baixat considerablement el consum de plàstic en els últims anys, aquest 2024 esperen estalviar fins a 140 tones respecte a l’any passat.
Planella va explicar que «Noel és avui una gran empresa que té 15 plantes» i, per tant, «cadascuna té una problemàtica diferent». Segons el director Corporatiu d’R+D+i de l’empresa, és important que tothom «miri a casa seva», ja que «sempre hi ha coses per millorar».
«Quan hi ha escassetat l’enginy millora», va afegir Josep Usall. Tanmateix, afirma que «no totes les solucions valen per a tots els llocs» i creu que és necessari implementar «mecanismes per pensar en local. Les solucions globals i màgiques per tot arreu no serviran».
L’impacte de la sequera
La sequera va ser un altre dels principals eixos de la jornada. «Un dels problemes que tenim amb l’aigua és la gestió que estem fent», va afirmar Albert Llausàs. Els experts van coincidir que la regeneració d’aigua o les dessalinitzadores són eines interessants, malgrat que cal tenir molt clar «què fem amb l’aigua que sobra», va remarcar el professor agregat del Programa Serra Húnter de la Generalitat de Catalunya a la Universitat de Girona.
En aquest sentit, Josep Maria Gonzàlez va explicar que des de l’entitat bancària «veiem molts projectes relacionats amb aquest ús de l’aigua» i per això, per als diferents àmbits de millora i innovació busquem donar suport des d’Agrobank perquè els productors puguin estalviar-se costos i així tenir millors retorns de les seves inversions. «En els últims 25 anys hem fet grans obres en la xarxa de transport de l’aigua com en regadiu en finca», va manifestar el director territorial de CaixaBank de Catalunya.
Planella va explicar que l’escorxador de Noel va ser «un dels primers a obtenir un permís per utilitzar l’aigua que surt de depuradora per certs usos interns», com per exemple la mateixa depuradora o la neteja de camions. Ara, la companyia garrotxina treballa en una infraestructura per a recollir l’aigua que expulsa l’embotit durant el procés d’assecament.
Per la seva banda, el director general de l’IRTA va relatar que «els últims anys de sequera el sector que més ha patit el sector de secà, no el de rec». «O ampliem a Catalunya el terreny on tenim capacitat de regar o la meitat de territori es quedarà buit», va afirmar.
El sector també va incidir en el problema que suposa el relleu generacional. A més, Josep Maria Gonzàlez va remarcar que «la mà d’obra de primer nivell del sector és molt dificultosa, hi ha dificultats per trobar-la». Una situació que «en ocasions només es podrà esmenar amb modernització, invertir més», assegura.