Espanya pacta amb Brussel·les un ajust anual de 6.000 milions fins al 2031 | Federació Hostaleria i Turisme de les Comarques de Girona

Blog

Espanya pacta amb Brussel·les un ajust anual de 6.000 milions fins al 2031

  |   Novetats

El Periódico. El pla fiscal que el Govern ha negociat amb la UE preveu reduir el dèficit a la meitat en quatre anys i abaixar-lo al 0,8% del PIB en set / Cuerpo garanteix així la “sostenibilitat” dels comptes públics

El Govern central va remetre a Brussel·les ahir un Pla Fiscal i Estructural a mitjà termini, per al període 2025-2028, en el qual es compromet a reduir el dèficit públic a pràcticament la meitat en quatre anys –des del 3% del PIB previst per a aquest 2024 fins a l’1,6% el 2028– i a deixar-lo en el 0,8% el 2031. El ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, va presentar ahir les línies generals del pla i va explicar que, per complir el compromís, l’anomenada despesa primària neta de mesures fiscals (que és un nou concepte encunyat per les regles fiscals europees aprovades el 30 d’abril) només podrà créixer a una taxa mitjana del 3% en cada un dels set pròxims anys (fins al 2031), segons el que va pactar el Govern amb la Comissió Europea (el 2023 aquest concepte va créixer el 4,7%).

Dins d’aquest sostre mitjà del 3%, caldrà assumir la despesa creixent derivada de l’envelliment de la població (pensions, sanitat i dependència). Així, per aconseguir quadrar les peces, els comptes del conjunt de les administracions hauran d’encaixar cada any (fins al 2031) un ajust equivalent al 0,4% del PIB (uns 6.000 milions en diners actuals) en la resta de partides, ja sigui en forma de retallada de despeses o de pujades d’impostos, segons van explicar fonts del Ministeri d’Economia en una trobada informativa.

En tot cas, el Pla Fiscal i Estructural no concreta com preveu el Govern central aconseguir els seus objectius. El detall de les possibles mesures d’ingressos i/o de despeses es deixa per a cada un dels successius Pressupostos anuals que aniran presentant les administracions públiques, a partir del del 2025.

Pujades d’impostos

A més de moderar el creixement de la despesa (fins a una mitjana del 3%), els Pressupostos dels anys successius aniran incorporant mesures fiscals per anar acostant el pes dels ingressos a Espanya (42,8% del PIB el 2023) a la mitjana de la Unió Europea (45,8%), segons va admetre el ministre d’Economia.

De moment, es preveu que el 2025 els ingressos fiscals guanyaran tres dècimes de pes en el PIB com a conseqüència de la pròrroga dels gravàmens sobre bancs i energètiques, de la retirada de les rebaixes fiscals en energia i aliments i per l’aprovació de noves figures (encara sense concretar) a les quals s’ha referit ja en alguna ocasió el president del Govern central, Pedro Sánchez.

Si, segons els càlculs del Govern, les mesures fiscals aportaran tres dècimes de PIB el 2025, només faltaran mesures addicionals per l’equivalent a una altra dècima de PIB per completar l’ajust anual mitjà del 0,4% del PIB previst en el Pla Fiscal.

Si es compleixen les estimacions del Govern central acordades amb la Comissió Europea, el deute públic se situarà per sota del 100% del PIB ja el 2027 i passarà des del 102,5% del PIB previst per a aquest any fins al 100,1% el 2026 i el 98,4% el 2027; el 90,6% el 2031, i el 76,8% el 2041 (encara per sobre del 60% que marquen les regles europees).

Segons el ministre Cuerpo, “el nou pla a quatre anys garanteix la sostenibilitat dels comptes públics, amb un camí de creixement robust i equilibrat, compatible amb el manteniment de la responsabilitat fiscal, que permetrà continuar reduint el dèficit i la ràtio deute-PIB”.

La despesa primària neta

La clau de volta de les noves regles fiscals europees descansa sobre el nou concepte de la despesa primària neta de mesures fiscals. Aquesta és fruit d’un complex càlcul al qual s’arriba descomptant de la despesa pública total les següents partides: els interessos del deute públic, les mesures discrecionals de pujades o baixades d’impostos, la despesa nacional en programes cofinançats per la UE, la despesa cíclica en atur (en moments de crisi) i les mesures puntuals i de caràcter temporal (one off).

Encara que el Pla Fiscal i Estructural comprèn un període de quatre anys (2025-2028), la Comissió Europea permet repartir l’ajustament al llarg d’un termini més gran, de set anys, a canvi de compromisos d’inversió.

Segons el document acordat amb Brussel·les, la despesa primària neta de mesures fiscals creixerà a una mitjana del 3% en cada un dels set pròxims anys. En concret, el creixement serà més gran en els primers anys (el 3,7% el 2025; el 3,5% el 2026, i 3,2% el 2027); els anys 2028 i 2029 serà del 3% i els dos últims serà una mica inferior (2,5% el 2030 i 2,4% el 2031). Ara bé, si s’adopten pujades d’impostos addicionals, la despesa podrà ser més elevada (en la mateixa mesura).

Les estimacions del Govern central s’han portat a terme sobre la base d’un creixement potencial de l’economia espanyola en l’entorn del 2% i d’un deflactor del PIB que s’estabilitzarà en el 2,4% a partir de l’any 2026.

Coincidències

Només la despesa en pensions té una inèrcia d’un increment anual del 3,8%, segons els càlculs de l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef). Sent així, la resta de partides de despesa hauran d’estrènyer-se el cinturó per donar cabuda a les de la Seguretat Social, sense depassar el sostre de despesa prevista per a cada any. O bé, s’hauran d’apujar els impostos en similar proporció. Per una via o una altra, el pla preveu que cada any s’haurà d’encaixar un ajust mitjà equivalent al 0,4% del PIB (uns 6.000 milions en diners d’avui).

Aquest ajust és similar al que ja havia estimat l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal. L’Airef havia calculat que les noves regles fiscals abocaven els comptes del conjunt de les administracions públiques espanyoles a un ajust del 0,63% del PIB en cada un dels pròxims quatre anys (equivalent a uns 9.900 milions d’euros per a cada exercici, amb dades de PIB del 2024); o bé a un ajust anual del 0,43% del PIB si es repartia en set anys, segons càlculs compartits, en línies generals, pel Banc d’Espanya i, ara també, pel Pla Fiscal i Estructural del Govern.

En paraules del ministre d’Economia, el Pla Fiscal i Estructural és un marc que serveix de “paraigua” per sota del qual s’hauran d’anar encaixant els Pressupostos de cada un dels diferents exercicis. Així, el Pla Fiscal no detalla les mesures concretes amb les quals el Govern central preveu aconseguir els objectius de despesa, dèficit i deute enquadrats en el document plurianual.

D’aquesta manera, les mesures d’ingressos i despeses per al 2025 només es concretaran quan el Govern presenti el projecte de Pressupostos per a l’any vinent.

El Pla Fiscal tampoc detalla el repartiment dels objectius de dèficit entre els diferents nivells d’administracions públiques (Estat, Seguretat Social, comunitats autònomes i corporacions locals). Aquest repartiment està pendent de les negociacions entre el Govern central i els seus socis parlamentaris (en particular, amb Junts) per a l’aprovació del camí d’objectius de dèficit i de deute 2025-2027.