Illa anuncia una inversió de 4.400 milions en 4 anys per a habitatge públic
El Periódico. L’objectiu és tenir 50.000 pisos més el 2030, i el president remarca que és una «mobilització de recursos» rècord / L’oposició dubta que es compleixi amb la “pluja” de diners promesa
Diu Salvador Illa que el seu esperit no és “gaire revolucionari”, però que l’impuls als serveis públics que es proposa suposarà un sotrac per a Catalunya. Amb aquest afany, el president de la Generalitat va presentar les seves credencials per comandar l’etapa del postprocés situant de cop l’accés a l’habitatge com la prioritat absoluta després d’una dècada a cavall del referèndum d’autodeterminació. L’anunci en el debat de política general va ser de pes i el va definir com la “mobilització de recursos públics més important feta mai” per una comunitat autònoma en aquest àmbit: 4.400 milions d’euros en aquesta mateixa legislatura, és a dir, en quatre anys, amb l’horitzó de comptar el 2030 amb 50.000 habitatges més. El temps de descompte està ja en marxa i el Consell Executiu mourà fitxa la setmana que ve mentre assegura estar treballant sigil·losament per aconseguir el finançament singular.
“No ens podem permetre que l’habitatge condicioni el projecte de vida de les persones, especialment dels joves”, va defensar el president, que va remarcar que el seu Govern vol ser “rigorós” però també “agosarat” davant una escalada dels preus que va titllar d’”intolerable”. I és que, per més que l’Executiu presumeixi que amb els límits de la llei d’habitatge els arrendaments han descendit un 5%, s’han frenat un 17% els nous contractes mentre s’aprofita la bretxa normativa amb els de temporada.
L’objectiu d’Illa és compactar la majoria d’esquerres amb què va ser ungit president amb mesures que repercuteixin directament sobre les principals preocupacions de la ciutadania, amb l’accés a l’habitatge a la cúspide. La xifra del pla anunciat suposa un inversió de 1.100 milions per any que hauria de començar a incloure’s ja en els pressupostos del 2025, en aquests moments en negociació amb ERC i els Comuns, amb qui va pactar per a la seva investidura el creixement del parc públic d’habitatge, que en aquests moments representa només el 2%.
Reduir els terminis
Aquesta inversió, que Illa considera un “deure de país”, suposa esprémer totes les vies possibles per comptar amb nous pisos reduint els temps i amb col·laboració publicoprivada. D’una banda, es crearà la primera reserva pública de solars de Catalunya, que tindrà com a finalitat ajudar els ajuntaments a activar sòl disponible per construir promocions. El president també es va comprometre a intensificar les negociacions amb el Govern per quedar-se amb terrenys que ara són de propietat estatal. D’altra banda, es promouran les modificacions legals que permetin reduir en un 50% els temps de construcció.
La Generalitat s’oferirà als promotors privats per llogar o comprar totes les promocions d’obra nova destinades a habitatge públic en zones d’alta demanda. El pla inclou ajudes directes a la ciutadania. Es crearà un fons públic d’emancipació dotat amb 500 milions d’euros en cinc anys per finançar el 20% de les despeses de compra de 12.000 habitatges per a menors de 35 anys i es destinaran 500 milions més per ajudar les famílies a pagar el lloguer i comprar 1.700 pisos de segona mà per evitar desnonaments. “Aquesta batalla la guanyarem tots junts”, va dir.
Amb el pla d’habitatge, el president mira de garantir-se la confiança d’ERC i dels Comuns i situar Junts entre l’espasa i la paret després d’haver tombat al Congrés la llei per regular els lloguers de temporada. “Soc conscient que tinc 42 diputats i en necessito 26 més”, va deixar caure reivindicant que per a ell és un imperatiu tenir nous pressupostos. També va dir que es treballa “amb discreció” per a un model de finançament “just”.
Un discurs “gris” i “buit”
Per a l’oposició, el primer examen d’Illa no va arribar a l’aprovat. “Gris”, “buit”, “sense ambició” i “sense concrecions” van ser alguns dels qualificatius que des de Junts fins al PP passant per ERC van utilitzar per definir el discurs del president.
Junts va ser molt crític amb Illa i va dubtar que s’acabi complint la “pluja de milions” en habitatge públic. També es va queixar que parli de “normalitat” institucional quan encara són buits els escons de Carles Puigdemont i Lluís Puig. Quant a ERC, la seva portaveu, Marta Vilalta, va dir que al president li va faltar “ambició” i “aterrar els compromisos”. Vilalta va acusar el PSC d’haver convertit la Generalitat en una “gestora” i va descartar que els anuncis facin que el seu partit sigui més “a prop” d’aprovar els pressupostos del 2025. En canvi, els Comuns, els altres socis prioritaris per als comptes, sí que van valorar els anuncis, però també van demanar concrecions.