El Govern utilitza 31 milions de l’excedent de tresoreria per a vivenda social
El Periódico. L’Agència de l’Habitatge podrà destinar els recursos, fins ara no adscrits a una finalitat, a la concessió de subvencions per al pagament del lloguer o la cessió de pisos als més necessitats. Segons Paneque, caldrà «suplementar-se amb una altra partida per donar cobertura a les tramitacions» Una de les vies per aconseguir l’objectiu d’arribar a 50.000 pisos socials són les promocions directes.
El president Salvador Illa ho va anunciar el cap de setmana: el Govern treballa en un pla per actuar en el mercat de la vivenda. I en la seva reunió d’ahir l’Executiu català va començar a fer passos en aquesta línia a l’autoritzar l’Agència de l’Habitatge de Catalunya a destinar 31 milions d’euros de romanent de tresoreria «no afectats», és a dir, adscrits a cap finalitat concreta, per a la concessió de subvencions per al pagament del lloguer o la cessió de vivendes en aquest mateix exercici. Aquesta decisió permetrà prioritzar que les ajudes que es concedeixen en règim de concurrència pública competitiva «a les persones i famílies que més ho necessiten», segons la superconselleria de Territori que encapçala Sílvia Paneque, que també és portaveu del Govern. En la seva intervenció després de la reunió de l’Executiu, Paneque va ser taxativa respecte al problema habitacional: «Que la vivenda serà a l’epicentre de l’agenda del Govern ho posarà de manifest el mateix president Illa dimarts que ve en l’arrencada del debat de política general al Parlament, la sessió que inaugura oficialment el curs polític en la institució», va anunciar Paneque. La consellera i portaveu de l’Executiu català va avançar que serà «un dels grans blocs» en els quals Illa centrarà l’exposició del seu pla per al mandat. Aval de la Intervenció General La incorporació del romanent de tresoreria autoritzada ahir compta amb l’aval de la Intervenció General del juny passat i ha estat condicionada a la llei de pressupostos del 2023, prorrogada per a l’exercici actual, assegura el Govern. Aquest acord del consell d’administració de l’Agència s’emmarca en l’objectiu de «reforçarles polítiques de suport a la vivenda social i garantir una millor distribució territorial de les ajudes». Amb aquesta injecció de fons aquest organisme podrà «garantir el suport a les persones en situació de vulnerabilitat, facilitant l’accés i el manteniment de la vivenda en un context de creixent demanda i dificultats d’accés». Aquest any, la convocatòria d’ajudes al lloguer per a joves «ha doblat el nombre de sol·licituds, fins a 31.061, de les quals se n’han resolt positivament 27.467», va remarcar la consellera. «I per tant, també es duplicarà el nombre de recursos que hi destinarem», va afegir. En previsió del que avancen aquestes dades, Paneque va anunciar també que «caldrà suplementar-se amb una altra partida econòmica per donar una cobertura econòmica a les tramitacions que, en aquests moments, s’estan donant i que estaran preparades per a finals d’octubre, principis de novembre». De fet, l’accés a la vivenda és una de les principals preocupacions de la ciutadania i, en especial, d’aquelles persones «que han de fer un gran esforç per cobrir el cost dels lloguers». L’objectiu de la mesura és «alleugerir aquesta càrrega econòmica i facilitar l’accés a una vivenda digna». Aquest pas es fa després de la visita a Barcelona del president de l’Executiu central, Pedro Sánchez, que va aprofitar per exhibir la seva aposta per la vivenda social. La setmana passada, la consellera Paneque es va reunir amb la ministra d’habitatge, Isabel Rodríguez, a qui va demanar fons per finançar part dels plans del Govern de construir 50.000 vivendes per un cost d’uns 8.300 milions d’euros durant els pròxims sis anys. Paneque, en la seva primera intervenció al Parlament fa uns dies, va explicar que una de les vies que es farà servir per aconseguir l’objectiu d’arribar a 50.000 vivendes socials fins al 2030 són les promocions directes o delegades per part de l’Institut Català del Sòl (Incasòl). La cessió de sòl que es portarà a terme serà mitjançant el dret de superfície per 75 anys. «El sòl continuarà sent públic i les vivendes seran socials i a preus assequibles, mitjançant la col·laboració publicoprivada», va afirmar. A més, Catalunya és, per ara, l’única comunitat que aplica la llei de vivenda estatal, que inclou la limitació dels preus dels lloguers a les zones denominades tensionades. Mentrestant, el departament de Territori ultima el que serà el nou Pla Territorial Sectorial d’Habitatge, un projecte que, com va explicar Paneque en una entrevista amb aquest diari, «feia més de 10 anys que estava encallat per desacords en l’àmbit municipal i de les entitats municipalistes. Serà, va concloure la consellera, «la gran eina de planificació de desenvolupament de vivendes a tot Catalunya». El pla està dissenyat per ser aplicat durant els 15 anys vinents i hi haurà una revisió anual dels objectius, en lloc de cada cinc anys, i els grups de treball que estem acabant de lligar amb les entitats municipalistes faran un seguiment cada tres o quatre mesos».