Espanya és el país europeu que dona un pitjor tracte fiscal a les inversions
La Vanguardia. L’institut IEB-UB analitza l’impacte dels impostos en la competitivitat
Espanya és el país de la Unió Europea amb pitjor tracte fiscal per a les inversions de les empreses. Per cada 100 euros que es destinen a una inversió d’una empresa a Espanya es paguen uns 29 euros en impostos diversos davant els prop de 19 euros que s’abonen de mitjana en el conjunt de la Unió Europea.
“Malgrat que no és l’únic element, que Espanya surti com el pitjor país de la UE en aquesta estadística no és bo”, reflexiona José María Durán-Cabré, investigador de l’ IEB-UB ( Institut d’Economia de Barcelona), que amb Alejandro Esteller-Moré han coordinat un informe sobre l’impacte de la fiscalitat en la competitivitat empresarial.
Els incentius per atreure inversió forana poden desplaçar la local i crear un efecte neutre
Les dades sobre el tracte fiscal a les inversions són de l’índex impositiu de Mannheim, que calcula l’institut alemany d’investigacions ZEW. El centre d’anàlisi pren inversions en cinc actius diferents i finançats de tres maneres alternatives, calcula el cost fiscal global d’aquestes operacions i d’allà extreu un percentatge. Dels països analitzats, com s’aprecia al gràfic, només el Japó té un tipus més alt.
A més de les inversions, la fiscalitat afecta moltes altres àrees. Durán-Cabré recorda que hi ha moltes maneres d’analitzar la política tributària. Per exemple, Espanya és un dels països de la UE amb la pressió fiscal (recaptació global sobre PIB) més baixa: un 38,3% davant el 41,9% del conjunt amb dades del 2022, segons les dades de l’Eurostat. Tot i això, si en lloc de la mitjana ponderada es pren l’aritmètica ( mitjana de la pressió fiscal de cada país, no del global de la UE), la situació canvia, ja que Espanya se situa, aleshores, per damunt d’aquesta mitjana, que és del 37,3%. Durán-Cabré explica que això passa perquè dos dels països amb més PIB i recaptació ( Alemanya i França) són els que tenen els tipus més alts, però que, comparant-ho país a país, Espanya està per sobre de la mitjana en relació amb el PIB. I en atracció d’inversions, es competeix amb tots els països independentment de la mida.
A l’informe hi ha diversos articles d’especialistes en fiscalitat i competitivitat, com Ruud de Mooij, del departament d’afers fiscals de l’FMI. L’economista assenyala que hi ha estudis que demostren que “els llocs on els incentius fiscals atreuen inversió estrangera directa desplacen la inversió interna, de manera que la inversió global encara és la mateixa”. A parer seu, és millor fer servir altres mecanismes per atreure capitals, i assenyala que la imposició d’un impost mínim global del 15% “pot transformar profundament la competitivitat fiscal i donar-li una nova perspectiva”, ja que “disminuirà la pressió dels països per competir amb uns tipus legals baixos de l’ impost de societats”.
Sobre els incentius via beneficis fiscals, Javier García Arenas, del departament d’estudis de CaixaBank, afirma en un altre article que s’hauria d’obrir un debat sobre la possibilitat de fer servir altres fórmules, com ara “transferències directes, ja que, a causa de la complexitat del sistema fiscal, algunes empreses, moltes joves, no s’acullen a aquests ajuts, encara que compleixin les condicions per sol·licitar-los”. També proposa “agilitar els incentius fiscals en les activitats d’R+D+I” perquè arribin a més empreses.
A més d’inversions, la millora de la competitivitat també implica atreure talent per desenvolupar els projectes, malgrat que García Arenas avisa de l’impacte negatiu que pot tenir sobre la societat. Els incentius perquè arribin professionals qualificats “s’han d’acompanyar d’unes polítiques socials que mitiguin les externalitats negatives sobre la població ja establerta, com ara la gentrificació”, reflexiona.
En el mateix treball, Javier J. Pérez, del Banc d’Espanya, posa l’accent en la necessitat que hi hagi certesa en les normes fiscals, perquè “un augment de la incertesa sobre el curs futur de les polítiques econòmiques té efectes negatius sobre l’activitat econòmica i sobre la inversió privada”.