Els càmpings gironins augmenten un 11,9% les estades a la nit
Diari de Girona. Els propietaris tenen problemes per fidelitzar i mantenir els treballadors, mentre que sectors com els de les «kellys» denuncien les condicions de la temporada d’estiu
El sector turístic de Catalunya tanca l’agost en màxims. L’activitat ha fregat el ple durant la temporada alta, amb ocupacions que han vorejat el 90%, però rere les xifres que anticipen rècords també hi ha empleats que han patit una sobrecàrrega de treball. És el cas dels cambrers, recepcionistes d’hotel o les «kellys». Són, sobretot, feines que requereixen poca experiència, on hi ha molta temporalitat i amb llargs horaris perquè sovint hi ha manca de personal.
Els experts confirmen un augment de l’estrès laboral durant la temporada alta del turisme i indiquen que hi ha diversos estudis que vinculen precarietat laboral amb l’augment de la sinistralitat. També recorden que les empreses han de vetllar pel «benestar» dels seus treballadors i avaluar i preveure els riscos laborals.
Sobrecàrrega de feina
Un dels casos més flagrants és el de les «kellys». Les cambreres de pis dels hotels expliquen que durant l’estiu la majoria d’allotjaments no contracten més personal -en part també perquè no en troben- per atendre l’augment de la demanda i això provoca que hagin de netejar fins a 30 habitacions en 8 hores, el que equival a 15 minuts per a cadascuna. «A l’estiu totes ens posem nervioses. Si abans ja corríem, ara amb els hotels plens hem de volar», explica la portaveu de les «Kellys», Luz Amparo Suaza, que també denuncia l’estat amb què es troben les estances, amb brossa i «molt de desordre». «És una feina molt dura, molt precària i molt mal pagada», apunta. «Darrere d’una habitació d’hotel hi ha un ésser humà i nosaltres som les esclaves del segle XXI», diu Suaza.
La portaveu de Kellys Unión critica que mentre el sector turístic bat rècords, les seves condicions laborals no millorin. En aquesta línia, Sauza explica que en els hotels on no hi ha comitè d’empresa, les «kellys» no es poden agafar vacances durant l’estiu, es veuen obligades a fer hores extres i pateixen malalties musculoesquelètiques. Per tot plegat, demana més inspeccions de treball i denuncia que les empreses «juguin» amb un col·lectiu «que té por» perquè la majoria són dones migrants, racialitzades i caps de família.
Manca de relleu generacional
Amb una situació força diferent, però, on també hi ha escassetat de personal és a l’hostaleria. La manca de mà d’obra fins i tot ha arribat a provocar el tancament d’algun establiment.
El sector té problemes per trobar personal sobretot en caps de setmana i horaris nocturns. El president de la Federació d’Hostaleria de Lleida, Josep Castellarnau, aposta per la formació i consolidació dels treballadors que s’incorporen al sector. Entre els que ho fan, s’acaben quedant un 80%, assegura. La falta de treballadors es veu agreujada per la dificultat per trobar un habitatge on viure, com per exemple passa al Pirineu, degut a la proliferació dels pisos turístics i la dificultat per construir a la muntanya.
La secretària general de CCOO a les comarques gironines, Belén López, avisa que la manca de treballadors en el sector pot suposar un problema a mitjà termini. El motiu, explica, és que les plantilles són «molt envellides» i no hi ha relleu generacional que permeti formar els nous treballadors per garantir el servei professional.
López també cita les condicions laborals. La líder sindical exigeix «un canvi de model» que es basi en una bona formació per als treballadors i unes condicions que s’ajustin al conveni laboral del sector, que ja de per si «es queda curt», segons López, i que «ben poques empreses» compleixen. A més, la sindicalista assegura que el sector serveis acumula «marges de beneficis històrics» i per això creu que ha arribat «el moment de repartir-los»
No hi ha relleu generacional per formar els nous treballadors i garantir el servei
Durant l’estiu hi ha més estrès laboral per la intensitat de la feina concentrada en moments concrets
entre aquells qui fan possible aquesta productivitat.
Els restauradors valoren positivament poder tenir estudiants universitaris que durant l’estiu volen treballar. Ara bé, quan arriba el setembre els estudiants deixen la feina i els propietaris dels bars i restaurants no poden comptar amb ells de cara al final de temporada.
Avenços pel socorrisme
On també costa retenir el talent a Catalunya és en el sector del socorrisme. El director de Proactiva i vicepresident de l’Associació d’Empreses Catalanes de Salvament Aquàtic (AECSA), Oriol Canals, explica que la temporalitat no afavoreix a la competitivitat i recorda que mentre a Catalunya la temporada d’estiu és d’entre tres i quatre mesos, a les Balears en són sis. «La gent que treballa en aquests períodes de temporalitat busca tenir feines el més llargues possibles», comenta.
Per aquest motiu, la patronal reclama a la Generalitat que s’impliqui més en la situació de desavantatge competitiu que viu el sector. Canals demana un reglament propi per al sector a Catalunya que fixi «uns mínims» i permeti homogeneïtzar el servei al litoral. Actualment, cada ajuntament estableix el servei de manera arbitrària. Malgrat tot, el sector està d’enhorabona aquest estiu perquè després d’anys de reivindicacions, sindicats i patronal han començat a aplicar un nou conveni col·lectiu que ajuda a «dignificar» la professió. Entre d’altres, suposa un augment dels salaris del 30%, que serveix perquè les condicions dels socorristes de les platges catalanes s’equiparin amb els que treballen a les Balears.
Retenir els treballadors
Els comerciants també han d’afrontar la recerca a trobar personal qualificat per cobrir la temporada d’estiu. Pel president de l’associació Comerç Figueres, Frederic Carbó, els baixos salaris són un dels principals esculls. «La gent que treballa tant al comerç com a la restauració ha de tenir millors sous i ens hem d’entendre amb les entitats públiques i polítiques per ferho possible», afirma.
A més, diu que les empreses han d’apostar per professionalitzar-se. «Les empreses que es professionalitzen tenen més capacitat per absorbir gent per fer temporada. El personal abans treballava on queia i ara trien on volen anar», afegeix.
Als càmpings, alguns empresaris opten per «reduir l’oferta» en funció dels equips que tenen. «El que no podem fer és abaixar la qualitat turística», afirma el president de l’Associació de Càmpings de Girona, Miquel Gotanegra. No obstant això, admet que el fet que s’allargui la temporada més enllà de l’estiu permet «fidelitzar i formar la plantilla» de treballadors per tal de garantir uns bons estàndards de qualitat
Més estrès laboral a l’estiu
«A l’estiu la pressió és molt alta, la feina es concentra en moments molt concrets i també hi ha una alta demanda cognitiva i psicològica», explica el professor dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC i consultor Manel Fernández Jaria. «Cal atendre molts clients, mantenir bona cara, parlar sovint molts idiomes, traduir, exigències altes dels clients…», enumera. Així, confirma que durant l’estiu hi ha més estrès laboral i insta les empreses a adoptar mesures preventives, planificar bé la temporada, automatitzar processos i respectar les polítiques de descans dels seus treballadors. «Això va en benefici de les dues parts, tant dels treballadors com també de l’organització», assenyala.
Per la seva banda, l’advocat Pau Estévez, del Col·lectiu Ronda, aposta, entre altres per establir més torns en els llocs de feina o reduir treballs nocturns i explica que en els últims anys han percebut un augment de l’estrès tèrmic, és a dir, l’exposició a temperatures extremes a la feina. «El turisme és un sector molt estacional, on a vegades es precaritzen molt les relacions laborals i això és un factor de risc a l’hora de generar estrès», subratlla.