El Govern veta la venda de Talgo al consorci hongarès Magyar Vagon
Diari de Girona. La Junta d’Inversions Exteriors frena l’operació per poder protegir els interessos estratègics i la «seguretat nacional d’Espanya» El grup empresarial obre la porta a una guerra judicial.
Dit i fet. El Govern va decidir ahir rebutjar l’oferta pública d’adquisició (opa) formulada pel consorci hongarès Magyar Vagon sobre Talgo. Finalment, va ser la Junta d’Inversions Exteriors, un organisme dependent del Ministeri d’Economia, la que va vetar l’operació per motius de seguretat nacional.
Magyar Vagon va confirmar al febrer la seva intenció de llançar una opa per Talgo, la qual va ser registrada al març a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). El consorci hongarès va oferir cinc euros per acció, valorant el fabricant espanyol de trens en 619 milions d’euros. El Consell d’Administració de Talgo, liderat pel fons britànic Trilantic, va qualificar l’oferta d’«amistosa» i «positiva» per a la companyia.
No obstant, aquesta opa mai no va agradar en el si de l’Executiu. Óscar Puente, ministre de Transports i Mobilitat Sostenible, va encendre les sospites d’alguna ingerència russa en l’operació, motiu pel qual estaven decidits a frenar l’operació. «Farem tot el possible», va assegurar Puente. De moment, cap ministre no s’ha pronunciat sobre el tema després del veto d’ahir.
De manera preventiva, la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) va decidir suspendre la cotització de les accions del fabricant quan acumulaven una caiguda de l’1%. Un cop aixecada la suspensió, els títols van caure un 8,72% en el dia, i es van quedar per sota dels quatre euros –en concret, en els 3,92%–, un 20% menys del preu ofert per l’inversor hongarès.
«Interessos estratègics»
En una nota i com va avançar El Correo, el Ministeri d’Economia va explicar que el motiu per vetar aquesta inversió és la «protecció dels interessos estratègics i de la seguretat nacional d’Espanya». Segons l’anàlisi duta a terme per la Junta d’Inversions Estrangeres, acceptar l’opa podria suposar riscos, a més, per garantir l’ordre públic. Tot i això, el Govern es nega a fer públics els motius darrere d’aquesta informació, ja que ha declarat la informació de l’expedient com a «classificada».
Segons la cartera liderada per Carlos Cuerpo, la no-autorització de l’operació «es produeix en aplicació de la normativa vigent al nostre país en matèria de control d’inversions exteriors i amb ple respecte al dret comunitari i les competències de la Unió Europea sobre inversions estrangeres directes, protecció del mercat interior i la lliure circulació de capitals».
Pel que fa a l’Executiu, amb la normativa vigent és el popularment conegut com a escut antiopes, aprovat el 2020, el que obliga a que sigui el Consell de Ministres el que accepti o denegui una inversió superior al 10% en una empresa considerada estratègica. Es tracta d’una llei aprovada en plena pandèmia per evitar que la caiguda a la borsa de les empreses fos aprofitada per firmes estrangeres per prendre el control d’empreses espanyoles.
A més, el Govern dubtava de si les fàbriques de Magyar Vagon a Hongria tenien prou capacitat per resoldre tots els problemes de producció que té Talgo. Per això, recentment, representants del ministeri que lidera Puente han visitat aquestes instal·lacions per ajudar a prendre una decisió.
Requisits legals
Per part seva, el consorci hongarès Magyar Vagon iniciarà accions legals contra el Govern després del veto a la seva oferta pública d’adquisició sobre Talgo. En un breu comunicat, la firma assegura que la seva oferta «compleix amb tots els requisits legals vigents». L’opa va ser elaborada pel departament de banca d’inversió de Lazard i el despatx d’advocats Garrigues. Per aquest motiu, planegen obrir una guerra judicial. «Iniciarem totes les accions legals al nostre abast, tant a Espanya com a la Unió Europea, per defensar la legitimitat de la nostra oferta voluntària per Talgo», assegura el comunicat del consorci.
En una roda de premsa a Madrid fa diverses setmanes, András Tombor, l’empresari que lidera l’opa sobre Talgo, va defensar el pla industrial que tenien preparat per impulsar el fabricant espanyol. «El nostre pla és convertir Talgo en una empresa més forta dins del sector ferroviari, i que passi de ser un nivell tres a un nivell dos. Talgo s’enfronta a una manca de capacitat industrial, cosa que podem oferir a Hongria. Tenim la capacitat d’incrementar la producció dràsticament perquè l’empresa arribi a superar els 1.000 milions en ingressos a l’any. Talgo té una fantàstica tecnologia que utilitza en els seus trens, que no tenim a Hongria, on sí que tenim la capacitat de desenvolupar-la», va assenyalar.
A més, Tombor va desvincular la seva oferta dels interessos russos, una de les principals sospites del Govern: «No tenim res a veure amb Rússia. No és un secret que, en el passat, manteníem relacions industrials amb una empresa russa, que es va dissoldre després de l’inici del conflicte bèl·lic. Vam ser una de les primeres empreses a deixar de col·laborar amb russos». Actualment, l’únic vincle és un projecte ferroviari a Egipte, que han de rematar per compromisos legals.
Conflictes amb la UE
El 45% del capital del consorci hongarès que pretenia comprar Talgo està controlat per Corvinus, un fons estatal hongarès, país que ara és governat per Viktor Orbán, que recentment ha entrat en conflicte amb la mateixa Unió Europea pel seu acostament unilateral a Rússia i la seva oposició a acceptar quotes de refugiats, segons informa Celia López.