Els reptes que afronta l’Executiu: pressupostos, governador i jornada
La Vanguardia. Les llars de set ciutats dediquen més del 40% dels ingressos a l’habitatge.
Set capitals de província, incloent-hi Barcelona i Madrid, superen de mitjana el llindar a partir del qual el Banc d’Espanya considera que les llars estan estressades des del punt de vista financer. En aquestes ciutats, que tenen una població superior als set milions de persones, les famílies dediquen de mitjana més del 40% dels ingressos a pagar la hipoteca i altres deutes.
Segons l’últim informe d’ Atlas Insight Assets Management sobre la situació financera del sector bancari, les llars de Palma, Barcelona, Pamplona, Sant Sebastià, València, Màlaga i Madrid superen l’esforç recomanat. A totes se’ls assigna un percentatge del 45%, tret de Palma, on arriba al 46%.
L’exigència financera d’aquestes ciutats va en proporció als preus de l’habitatge, que han continuat a l’alça, malgrat les pujades de tipus d’interès, de vegades contra les previsions dels experts. Per províncies, la mitjana del metre quadrat supera els 4.300 euros a les Balears, pels 3.600 de Gipuzkoa, els 3.400 de Madrid o els 2.700 de Barcelona.
L’informe d’ Atlas mostra, a més, molta disparitat geogràfica en termes d’esforç. La mitjana a Espanya equival al 33% dels ingressos, amb percentatges especialment baixos a Santander, Pontevedra i Salamanca, d’entre el 21% i el 22%. En el cas del lloguer, la despesa equival al 20,6% dels ingressos, amb dues ciutats per sobre del 40%: Palma i Barcelona.
Una altra manera de mesurar l’esforç és a partir dels anys necessaris per adquirir un habitatge en funció dels ingressos. Segons les dades de CaixaBank Research, la mitjana ara és de 6,8 anys, amb el matís que a la ciutat de Madrid arriba a 14, i a la de Barcelona, a 12.
L’abril de l’any passat, quan encara no s’havien traslladat totes les pujades de tipus d’interès a les hipoteques, el Banc d’Espanya calculava que unes 400.000 llars passarien a engrossir el grup dels financerament estressats, fins a equivaler al 14% del total. Tot i això, la taxa no ha pujat tant com s’esperava, gràcies en part al bon moment del mercat laboral i les pujades salarials.
L’últim informe d’estabilitat financera del Banc d’Espanya mostra que l’augment de la càrrega financera de les llars no s’està concentrant ni en les rendes més baixes ni en les més altes, sinó en les mitjanes. Si s’agrupen els hipotecats en funció de la renda, les dues cinquenes parts amb més ingressos concentren el 75% del crèdit.
Amb les pujades de tipus d’interès, moltes llars amb hipoteca han optat per amortitzar deute. L’informe d’ Atlas mostra que l’actual deute hipotecari de les llars de les Balears és el més alt, amb 245.238 euros de mitjana, enfront dels 209.874 euros de Madrid i els 176.061 euros de Barcelona.