Les sequeres empenyen cap al consum d’aigua regenerada
El Periódico. El repte futur és poder tancar el cicle: beure l’aigua sense l’obligació que passi abans pel riu. Experts de l’Agència Catalana de l’Aigua visiten al setembre Califòrnia, que ja ha començat a proveir la població amb aigua residual tractada, per intercanviar experiències.
L’aigua regenerada que es consumeix a l’àrea de Barcelona és aigua residual procedent de la xarxa de clavegueram i sanejada amb un tractament extra. Després, abans que aquesta aigua sigui apta per al consum, es barreja amb el cabal del Llobregat. I una vegada s’ha diluït, fluint per un tram del riu, es capta a l’estació de Sant Joan Despí i allà es potabilitza.
No obstant, cada vegada és més a prop la possibilitat de beure aquesta aigua de manera directa. És a dir, sense pas previ pel riu. “En altres llocs del món, com a Sud-àfrica i Califòrnia, ja està permès, mentre que a Austràlia s’estan realitzant proves”, explica Antoni Munné, cap del departament de control i qualitat de l’aigua de l’ACA (Agència Catalana de l’Aigua). “Aquí, tard o d’hora, també ho veurem, en menys de 10 anys”, assegura.
Perquè això passi, les directives europees hauran de canviar. Ara com ara, el subministrament d’aigua residual tractada no està permès. Però les sequeres cròniques, cada dia més presents a Europa, i no només als països més meridionals, obliguen a buscar alternatives. L’aigua regenerada n’és una: “De moment, la llei sobre sanejament urbà parla d’aplicar tractaments avançats, però en els pròxims anys gairebé totes les depuradores els inclouran”.
A Figueres ja s’està treballant per replicar el model del Llobregat, que també arribarà al Besòs quan es construeixin noves potabilitzadores a la zona i els processos de les depuradores existents es perfeccionin. Però l’ús generalitzat de l’aigua regenerada, si la directiva europea es modifica i se’n permet l’ús directe, es podria accelerar en poc temps. El que es faria és sanejar l’aigua residual a través de diversos processos i després potabilitzar-la per subministrar-la a les ciutats. A l’Estació Espacial Internacional (EEI), per exemple, ja regeneren aigua residual perquè els astronautes la consumeixin.
Un sol tòxic
Al setembre, tècnics de l’agència visitaran Califòrnia per intercanviar coneixements. Es preparen per si en els pròxims anys s’ha de desenvolupar aquest sistema (sense dilució al riu). També detallaran als nord-americans com es va idear el model barceloní d’aigua regenerada liderat per l’ACA i Aigües de Barcelona, un cas únic a Espanya.
“El nostre mètode està creant escola, per aquesta raó anem als Estats Units a explicar-lo”, diu Munné. Però no tot és ciència i tecnologia: “A més de la capacitat tècnica d’innovació, hi ha l’aspecte social i la gestió del risc, i en aquests àmbits hem encertat”. Munné avisa que és important sensibilitzar la gent perquè ningú tingui por de consumir aigua de l’aixeta, sabent que és aigua residual sanejada i potabilitzada.
“Quan vam començar a dissenyar el model, havíem de garantir la seguretat del recurs i ho vam fer amb un procés molt minuciós”, sosté el tècnic de l’ACA. Es va realitzar un escrutini detallat de tots els elements que podien aparèixer a l’aigua: fàrmacs, raticides, substàncies tòxiques…
En total, es van enumerar 1.000 compostos. D’aquests, només 300 podien aparèixer, però en una concentració no preocupant. Finalment, es detectaven uns 100 compostos, però només un d’aquests s’acostava al límit de risc. “Vam parlar amb les indústries que abocaven aquesta substància i vam modificar l’autorització perquè n’aboquessin menys quantitat”, recorda Munné. D’aquesta manera, es va aconseguir produir aigua regenerada segura.
A Figueres, s’està aplicant una nova tecnologia a l’hora d’analitzar la qualitat. “La intel·ligència artificial ho accelera tot, amb una mostra d’aigua podràs saber què hi ha exactament i si existeix algun perill”, pronostica Munné.